Maribel Juan: “Hi ha molts de productes que es podrien fer i no s’estan fent per falta d’infraestructura”

Maribel Juan Torres (Jesús 1976) és la nova presidenta del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) des del passat 20 de juny. Productora agrícola de Can Fontet d’Eivissa, arriba al CBPAE després de presidir durant més de 7 anys l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera (APAEEF). “Ha estat com una evolució orgànica, ser productora, presidenta d’APAEEF, i ara del CBPAE, sempre per aquesta inquietud meva de cuidar l’entorn i la salut del sòl i de les persones”, explica Maribel Juan, que destaca el creixement de la producció agrària ecològica a totes les illes en els darrers anys. Per això una de les demandes del sector és comptar amb infraestructures per donar un valor afegit a aquest productes.  

Pregunta.- Fa poc més d’un mes que has assumit la presidència del CBPAE, en substitució de Xisco Llompart, que ara és el vicepresident. Ets la primera dona de les Pitiüses que ocupa aquest càrrec.

R.- Si, la primera dona va ser Sandra Butikofer de Menorca, jo som la primera presidenta d’Eivissa i som dona. Això no és tan curiós perquè realment a Eivissa, el tant per cent de dones que hi ha a l’agricultura ecològica és el més elevat de les Balears, sóm un 37% de dones que estam en finques agràries ecològiques, a la resta de les illes, a Mallorca és un 30%, a Menorca un 21%, i a Formentera un 19%.

P.- Quina és la teva vinculació amb el camp?

R.- Fa uns 12 anys que vaig començar a introduir-me dins de l’agricultura ecològica. Arran de veure que a Eivissa el camp s’estava abandonant, vaig començar a pensar que havia de fer alguna cosa i va ser quan vaig començar a introduir-me dins del sector. Vaig començar a una finca a Ca n’Obrador i des de fa 8 anys estic a Can Fontet amb Fina Prats, tenim una finca on feim sobretot horta, tenim fruita i estam amb la recuperació de la gallina eivissenca. La meva motivació és cultivar per donar salut i també m’agrada anar mirant noves tècniques i veure de quina manera podem anar tancant cicles dins la finca per optimitzar els recursos nostres i també de l’illa. Des del meu punt de vista, aquesta és la filosofia de l’agricultura ecològica, intentar relocalitzar el que és la producció, insums i consum.

“A les illes més petites, els productors són més petits i no per això deixam de ser tan importants, perquè al final el que feim és donar de menjar a la població.”

P.- Les problemàtiques de la producció agrària ecològica són similars a totes les illes?

R.-Cada illa te la seva peculiaritat perquè com a territori som molt diferents. Menorca te finques més grans i el territori està menys dividit. A Mallorca el territori està més dividit però no tant com a Eivissa i Formentera, on el territori encara està més dividit. Per això des del sector sempre s’ha anat reclamant que les lleis siguin equitatives segons la condició de cada illa, perquè no és el mateix tenir una finca de 2 ha que una de 10 o 20 ha, i moltes vegades les normatives eren desfavorables per Eivissa i Formentera per no tenir la superfície mínima. A les illes mes petites, els productors són més petits i no per això deixam de ser tan importants, perquè al final el que feim, petit o gran productor, és donar de menjar a la població i trobam que aquest petit productor sempre ha d’estar representat.

P.- Quin és el perfil dels productors de les Pitiüses? Hi ha més relleu generacional?

R.- Jo trob que si, a nivell general de les illes, som una generació de néts. A Eivissa som molta gent jove la que ens estam introduint dins el sector agrari ecològic. Els nostres “güelos” es dedicaven al camp, els nostres pares ja varen entrar dins del sector serveis i de turisme, i ara som els néts que tornam a reintroduir-mos dins el que és el sector agrari. I dins d’aquest perfil, la majoria ens incorporam dins del sector ecològic. 

“Fa anys, quan va entrar el turisme es va abandonar el camp, ara ens estam reincorporant al camp però ens falten infraestructures, a Eivissa i també a la resta de les illes.”

P.- Quina és la situació de la producció agrària ecològica a les Pitiüses?

R.- Actualment a Eivissa tenim 1.452 hectàrees en producció ecològica, un 14’5% del total de la superfície agrària. Cada any incrementem, al 2024 vàrem incrementar al voltant d’un 5%. I a Formentera actualment hi ha 451 hectàrees, al 2024 va incrementar un 28’5%. A Formentera s’ha d’agrair la feina que fa el Consell de Formentera i la Cooperativa del Camp perquè allà estan donant d’alta moltes finques, sobretot en la producció de gra, i ho fan en ecològic. A Formentera, el Consell està invertint en infraestructura, en un molí de farina, una netejadora de gra i també estan fent un trull per fer oli, i això és molt important. A Eivissa anam creixent en superfície agrària ecològica, però ens falten infraestructures: obradors, netejadora de gra…no en tenim. 

Des d’aquí estam reclamant i mirant de quina manera podem accedir a aquesta infraestructura per poder desenvolupar el sector, perquè al final el sector agrari no deixa de ser un sector econòmic que pensam que a les illes té molt de potencial. Fa anys, quan va entrar el turisme es va abandonar el camp, ara ens estam reincorporant al camp però ens falten infraestructures, a Eivissa i també a la resta de les illes. Jo crec que s’ha d’apostar per crear infraestructura per poder donar valor afegit a aquest producte i per poder donar millor servei al consumidor. 

P.- Quan parles d’infraestructures, a què et refereixes?

R.- Sobretot a obradors compartits, sempre pensam en inversions compartides entre els productors per poder fer conserves, envasats… i poder donar aquest valor afegit. També netejadores de gra, molins de farina… hi ha molts de productes que es podrien fer i no s’estan fent per falta d’aquesta infraestructura. I si que fa uns anys no arribàvem a aquesta producció per la que ens feia falta aquesta infraestructura, però ara si que estam arribant a un punt que hem de donar el següent pas, de transformar i fer un altra generació de productes.

“S’ha de canviar la visió aquesta del camp que no rendeix… Jo crec que se l’ha de tractar com un altre sector econòmic que realment és factible.”

P.- Deies que el camp és un sector econòmic amb molt de futur a les illes.  

R.- Si, jo crec que s’ha de canviar la visió aquesta del camp que no rendeix… Jo crec que se l’ha de tractar com un altre sector econòmic que realment és factible. Hi ha molts de pagesos i pageses que hi viuen, tot i que és complicat perquè tenim molta producció que ve de fora i molta competència. Aquesta professió no t’ha d’agradar, t’ha d’apassionar per poder aguantar, però amb l’esforç que s’està fent ara d’aquestes noves generacions que estam entrant, i amb aquesta infraestructura que no tenim i que podríem tenir, se l’ha de considerar com un motor econòmic més dins les Balears i dins les polítiques de les Administracions. Ara hem estat treballant juntament amb el sector agrari, tan ecològic com no ecològic, i el CBPAE en el Pla Estratègic de la Producció Agrària Ecològica de les Illes Balears, promogut pel Govern balear. És una bona notícia, serà un eina i significa que el Govern vol tenir present aquesta producció ecològica que està en constant creixement. 

P.- En quin punt està aquest Pla Estratègic de l’agricultura ecològica?  

R.- Està en procés. Ara mateix hem tengut una sèrie de reunions, una sèrie de taules amb el sector i el govern balear, i ha estat un procés participatiu. La previsió és que estigui finalitzat el novembre de 2025, esperem que sigui ambiciós i que es faci efectiu el que s’ha recollit.

“Des del CBPAE el que defensam sobretot és que aquesta certificació a les Balears sigui pública, en benefici tant dels productors com dels consumidors.”

P.- Quines demandes teniu des del CBPAE? 

R.-Des del CBPAE, la demanda que tenim és que aquesta certificació, que és pública, segueixi sent pública. A altres comunitats autònomes aquesta certificació és privada, però això comporta que sigui més costós pel productor. Noltros el que defensam sobretot és que aquesta certificació a les Balears sigui pública, en benefici tant dels productors com dels consumidors. Aquesta producció, que al final és un benefici pel territori, pel medi ambient i per les persones, ha de tenir aquest suport de l’Administració publica. Al CBPAE, actualment hi ha 8 tècnics de control dins els consells reguladors, anualment es fan 1600 visites, i cada any anam incrementant. S’ha de tenir present que aquesta certificació és el que ens dona la garantia de que aquest producte és ecològic, i garanteix la traçabilitat d’aquest producte. Som dels Consells Reguladors que més feina feim dins aquestes garanties de qualitat de producte

P.- El paper del CBPAE és certificar i també fer promoció d’aquest producte ecològic. Encara falta informació entre el sector i el consumidors? 

R.-Jo crec que els darrers anys s’ha anat visibilitzant més. El consumidor ja te un altra consciència i això afavoreix a que la gent s’animi a comprar producte ecològic. Però encara hem de treballar amb aquest consumidor, per traslladar-li bé per què consumir producte ecològic i local, producte eco local, i que entengui el que comporta invertir en un producte que ve de fora o invertir en un producte d’aquí, ecològic, que està cuidant el teu territori i que al darrera té persones que estan al teu voltant, i que si inverteixes aquest euro en aquestes persones, aquestes persones invertiran també en el teu negoci. La creació d’aquesta economia circular és molt important, que la gent entengui que és beneficiós per a tothom.