Ara llegint
Miquel Gual: “S’ha invertit el cicle. Ara comencen amb l’ametlla quan no tenen cap garrova per collir”

Miquel Gual: “S’ha invertit el cicle. Ara comencen amb l’ametlla quan no tenen cap garrova per collir”

Aquest 8 d’agost a Camp Mallorquí comencen a recepcionar l’ametlla i la garrova. Enguany la calor intensa de juliol ha fet que la collita de la garrova s’hagi avançat un mes, tot i això es preveu una campanya semblant a la de l’any passat i amb preus més alts. Camp Mallorquí és una cooperativa de segon grau, formada per 12 cooperatives pageses de Mallorca. Miquel Gual és el president de Camp Mallorquí, amb ell parlam de garroves, ametlles i del futur.

Pregunta.- Còm  estau vivint aquest estiu des de Camp Mallorquí?

Resposta.- El més destacat és que s’estan avançant les collites. Hi ha cellers que ja veremen, i a Camp Mallorquí oficialmente començam a recepcionar garrova dilluns dia 8 d’agost, quan habitualment començavem la primera setmana de setembre. S’ha avançat un mes.

A l’estiu no toca ploure i si plou o si plou de més crea un problema, enguany més que les temperatures puntuals són els dies seguits que ha fet molta de calor. Si és un estiu normal que fa una onada de calor que dura 2 dies i després fa una setmana normaleta, el camp es recupera. Enguany es pot dir que tot el mes de juliol ha estat una onada que s’ha ajuntat amb la següent, han estat temperatures altes molts de dies i això ha repercutit a l’avançament de collites com el raïm, la sega dels cereals i la garrova.

La garrova a finals de juny era verda i tenia molta de polpa, perquè recordem que a principi de juny va ploure, l’arbre va agafar força i va donar més aigua al fruit. A principi de juliol pensàvem que es retardaria la collita perquè la garrova encara tenia molta d’humitat, però entre la calor i que l’arbre també ha agafat l’humitat de la garrova i l’evaporació ens trobam ara que ja es pot collit tota.

P.- I l’ametlla?

R.- L’ametlla també s’està avançant però té un altre procés de maduració. Com és un fruit sec pot aguantar més estona a l’arbre, i també té una peculiaritat que no tenen altres fruites que és que la seva closca és perfecta per conservar-la.  Pot estar a l’arbre tot l’hivern i serà igual de bona. De fet, a Camp Mallorquí, encetam l’ametlla a mesura que l’hem de menester per industrialitzar-la, perquè al lloc on és més bona és dins la closca, i quan abans l’encetes abans es deteriora.

P.- I quina repercussió tendrá aquest avançament? Afectarà al preu?

R.- No, al preu no. A Camp Mallorquí  el preu de la garrova el marca la garrova. Una garrova amb poca humitat i molt de rendiment val molt més que una garrova amb molta humitat i poc rendiment. Es un tema de producte. Noltros ja hem fet proves i hem tret uns rendiments acceptables i unes humitats del 14%. Perquè et facis una idea, començam a penalitzar en preu la garrova quan arribam al 18% d’humitat.

P.- I com es presenta la campanya d’enguany de la garrova?

R.- Noltros preveim una campanya molt semblant a la de l’any passat. Camp Mallorquí arreplega entre 5 i 6 milions de quilos de garrova, i en aquest moment, segons les previsions que ens han donat les cooperatives sòcies i els pagesos de Camp Mallorquí, si no tenim les xifres de l’any passat, ens hi farem molt a prop.

P.- I a més el preu de la garrova puja.

R.- Si, noltros ja hem marcat un preu pels primers 15 dies d’agost, que s’anirà revisant depenent dels contractes que es facin de garroví. Els preus els vàrem decidir en junta rectora, i a partir de dilluns 8 d’agost farem el que feim sempre: els socis poden triar anar a preu o a rendiment. El rendiment és una taula que va del 8% al 20%. El 8% és el mínim històric que hem agafat, i el 20% el màxim històric, o poden anar a preu fixe, sense fer la prova.

A preu fixe enguany sortim a 1’55 euros el quilo, l’any passat el preu fixe era 1 euro, i a rendiment arribam a 2’95 euros, en el cas que hi hagi un 20% de garroví. Els grans productors majoritàriament van a rendiment, perquè just que arribin al 12 o al 13%, que a Mallorca s’hi arriba perfectament, la garrova ja val 2 euros. I a Camp Mallorquí si no arribes als 2.500 quilos no feim prova.

P.-Còm es fixa el preu a rendiment exactament?

R.- La garrova està formada per la polpa i el garroví, que és la llavor. A una garrova estàndard el 90% del pes és polpa i el 10% llavor. El 90 % del pes es pagava a 10 cèntims el quilo, i el 10% restant, la llavor, valia 12 euros. Evidentment amb aquesta diferència abismal de preu entre els dos productes que formen la garrova, si en lloc d’un 10% de garroví, en té un 15% es pot pagar molt més cara,i si té un 8% s’ha de pagar més barata. El garroví sempre pesa sempre el mateix, de fet els romans empraven els garrovins com a mesura per pesar or. 

“El preu de la garrova ha pujat perquè el preu del que ens compra el garroví també ha pujat. Si ens compren el garroví car, noltros podem pagar més als pagesos.”

El preu de la garrova ha pujat perquè el preu del que ens compra el garroví també ha pujat. Si ens compren el garroví car, noltros podem pagar més als pagesos. Perquè no hem d’oblidar que la cooperativa està formada per pagesos, la gestionen els pagesos i són els que han de posar el preu. La cooperativa ha de procurar que el pagès guanyi el màxim possible sense que la cooperativa faci fallida. De fet, la setmana passada la cooperativa va decidir repartir entre els socis de la garrova 900 mil euros, a raó de 15 cèntims de sobrepreu per quilo de la campanya passada, perquè vàrem poder vendre el garroví a un preu més alt del previst en un principi, i com hi ha hagut un excedent econòmic es repercuteix als propietaris de la cooperativa, que són els socis. 

P.- Sou una cooperativa de segon grau, es a dir, que els vostres socis són també cooperatives. Quantes cooperatives teniu associades?

R.- Tenim 12 cooperatives i enguany segurament en tendrem 13 perquè Campos vol entrar, s’ha renovat totalment la junta directiva i ja hem tengut converses perquè entri a l’equip de Camp Mallorquí. I amb Campos ja serien bàsicament totes les de Mallorca, tenim des d’Andratx a Pollença, de Sóller a Llucmajor, Artà, Manacor, Sant Joan, Algaida, Inca. Després hi ha altres cooperatives que són més especialitzades, i així tot tenim s’Esplet de Sa Pobla. L’any passat varen entrar Muro i Andratx, i només ens faltava Campos, que entrarà enguany segurament. 

La primera feina que té Camp Mallorquí és comprar per totes aquestes cooperatives, perquè sobretot avui en dia si fas compres col·lectives pots aconseguir millors preus. Després els nostres enginyers agrònoms també assessoren als socis de les cooperatives de primera grau i el que intentam fer és unificar productes. Els nostres tècnics ajuden a gestionar les seves plantacions d’una manera gratuïta. Jo sempre dic que la qualitat d’un producte comença al mig de la marjada. Si tu no fas unes bones pràctiques agrícoles, per molt de Serra de Tramuntana que sigui l’oli, o molt de malvasia de Banyalbufar que sigui el vi, tendràs un mal oli i un mal vi.

Després hi ha la part industrial, que en aquests moments industrialment Camp Mallorquí només gestiona ametlla i garrova, i després hi ha la part comercial, que és vendre els productes dels socis del Camp Mallorquí: des de l’ametlla i la garrova, fins els productes del Situat de Productors de Mercapalma que també són socis del Camp Mallorquí i el Camp Mallorquí ho gestiona, i els productes dels productors de les cooperatives de primer grau. 

La immensa majoria de cooperatives tenen botigues, i allà hi pots trobar els productes de tots els socis i de totes les cooperatives. I bàsicament el que estam fent es això: ajudar-les a la compra, assessorar a la producció i la comercialització dels productes.

“Projectam una fàbrica per treure subproductes de la polpa de la garrova”

P.- Quins són els vostres projectes de futur?

R.- El projecte més gran que tenim és una fàbrica de garrova. Ja tenim els solars comprats davant Camp Mallorquí a una finca que se diu Mainou, on també tenim 50 hectàrees sembrades d’ametlllerar. Serà una fàbrica per treure subproductes de la polpa de la garrova que conté, per exemple, sucres que son aptes per a diabètics, tanins, i també farines i fibres no solubles bones pel transit intestinal. A n’aquesta fàbrica, en un pla de 5 anys, anirem muntant totes aquestes línies per treure tots aquests subproductes i donar un valor afegit a la garrova. 

La garrova va molt cara perquè en aquests moments el garroví va molt car, el dia que es trobi un espessant substitut molt més barat, si no tenim preparat un pla B el sector ho pot passar molt malament. I el que estam fent és això. I quan treguem la garrova de les instal·lacions del Camp Mallorquí i la deixem just amb ametlla, podrem desenvolupar el projecte de la separació varietal de l’ametlla. Ara compres ametlla de Camp Mallorquí només tens 2 opcions: convencional o eco, jo vull que puguis comprar les varietats que s’estan conreant a Mallorca. Al cap i a la fi, si no pensam per sorprendre al consumidor, deixarà de tenir il·lusió pel que feim.

Però clar, per separar les varietats has de tenir sitges, perquè el pagès que ve amb el tractor ple de Vivot, no el mescli amb el que ve amb el tractor ple de Marcona, i així el pots processar i comercialitzar en bosses diferents. La previsió és que tot d’una que tenguem les instal·lacions per estrucar, separar el pinyol de sa polpa de la garrova, ja treurem la garrova de Camp Mallorquí i començarem el projecte varietal de l’ametlla, poden passar 2 anys. 

El tema de la garrova el farem en diferents fases, el primer que farem serà l’extracció dels sucres, i el darrer, l’extracció dels tanins.   

P.- El fet que la garrova es pagui millor i sigui un producte més valorat ha fet que s’abandoni més l’ametller?

“Com a cooperatives els nostres deures són treure l’ametlla de les llonges i mercats, perquè mentre venguem l’ametlla a un preu global no serem competitius”

R.- Totalment d’acord. A més s’ha invertit el cicle, abans es collia primer l’ametlla, la garrova si queia en terra era igual, i quan havien acabat l’ametlla, començaven amb la garrova. Ara comencen amb l’ametlla quan no tenen cap garrova per collir. Es normal, si fas feina, fas feina pel qui te paga més bé. 

P.- Quina ha estat l’evolució del preu de l’ametlla?

R.-Segueix bastant baix. Hi ha una aturada a nivell mundial de consum d’ametlla, la xylella i la crisi no ajuda i hi ha una sobreproducció sobretot a la banda de Califòrnia. I aquí encara no hem fet els deures que havíem de fer, i com a cooperatives els nostres deures són treure l’ametlla de les llonges i mercats, perquè mentre venguem l’ametlla a un preu global no serem competitius.

S’ha d’agafar claríssimament el model dels oliers i dels vinaters, no hi ha cap vinater que compri o vengui vi al preu de la Rioja, perquè han cercat un mercat diferenciat, han posat en valor el tema local, i l’ametlla fins ara no ha estat capaç de fer-ho. I la producció d’ametlla que tenim es pot vendre perfectament a nivell local, pels que fan gató, els que fan gelat, i després hem d’exportar l’ametlla als alemanys, i amb això ja ens basta. 

Els mallorquins són els primers que no volen que desaparegui l’ametllerar de Mallorca. Totes les crisis creen oportunitats, i ara tenim una Mallorca que hem de saber de quin color la pintam, què hi sembram i com ho feim perquè segueixi sent agrària la part que ha de ser agrària. I aquesta reflexió a nivell de societat mallorquina l’hem de fer. 

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt