Rudymentari: “Vull aportar un gra de reflexió en cada lletra”

Diu que varen néixer a “Contracorrent” i ara són “Rissaga”. Guillem Llorens, Rudymentari, (Ciutadella, 1993) fa aquesta broma amb els títols dels seus dos primers treballs discogràfics. Aquests mesos d’estiu Rudymentari està presentat el seu segon disc que continúa en la seva línia: música reggae amb lletres reivindicatives i una forta càrrega política. Dia 26 d’agost participa al Festival Rock’n’Rostoll de Maria de la Salut. 

Pregunta.- “Terra” va ser una de les primeres cançons que vareu avançar del darrer disc “Rissaga”,  una cançó que parla del camp i de la pagesia. Parla’ns de les teves arrels.

R.- Aquesta cançó és un tema que tenia ganes de tractar. Les meves arrels són totes del camp fins on tenc constància de l’arbre genealògic personal. Vaig tenir la sort de poder-me criar al camp i tenir aquests valors que crec que marquen i creen una identitat. Volia tractar aquest tema, donar-li la importància que es mereix la pagesia i tota la feina que fa el món rural i que obviam dins d’un ritme de ciutat. Ens trobam de cada vegada més en una crisi tant ambiental com econòmica, i a Menorca ja passa a ser també territorial. De cada vegada més les finques es posen en venda sigui perquè venen grans inversors i les volen convertir en agroturismes, o perquè qui posseeix la terra són grans dinasties de llinatges que ja no hi veuen negoci i prefereixen vendre abans que mantenir una família pagesa. 

“Vaig tenir la sort de poder-me criar al camp i tenir aquests valors que crec que marquen i creen una identitat.”

P.-Com comences al món de la música?

R.- Vaig començar molt jove, als 16 anys, amb el company Ivan, natiu d’Orgànic, ell és qui em va enredar a intentar fer música quan gairebé no sabíem res. Jo venia d’escriure poesia, sense ser un gran escriptor, i vaig començar amb la il·lusió de fer música i d’intentar donar sentit al que se’ns movia dins, al que volíem expressar. I va ser a la música jamaicana, en concret el reggae, on vaig veure que quadrava tot el que podia dir, per qüestió de ritmes li podia donar un to a vegades més animat, però moltes vegades més emocional. Tenia molt clar que el reggae era la música que m’havia d’acompanyar.

P.- Aquests mesos presentes el teu segon treball “Rissaga”, editat per Guspira Records. Parla’ns d’aquest disc. 

R.- És una continuació del primer i sempre faig la broma amb el primer disc que vam fer que es titula “Contracorrent”, dic que si vam néixer a contracorrent, ara som rissaga. Com a part d’un procés metafòric, però que amb el títol també puguis veure aquesta evolució o maduració del projecte i de les idees. Al primer teníem moltes idees, volíem fer moltes coses, jo crec que ho vàrem aconseguir però que va quedar una mica enlaire tot i es va definir el tret de sortida. Ara amb aquest jo crec que hem posat una pedra al camí de cap a on volem anar sonorament, i també en com dir les coses, li hem donat moltes voltes a lletres i missatges. 

P.-Poc a poc vas trobant aquest so que t’identifica. Quins músics i instruments t’acompanyen?

R.- Sempre dic que tenc la gran sort d’haver trobat a Menorca, perquè no és fàcil per població, gent amb la que pugui congeniar. Tenc la sort que des d’un principi vaig trobar n’Edu Coll a la bateria i en Carlos Coll al baix. I la resta si que són de diferents punts de Catalunya, on vaig anar a cercar on produir i les eines professionals que no vaig trobar a Menorca. En Quim Simó és productor i saxofonista a la banda, i n’Otger Ibars com a segon productor i teclista. I com a darrer, Martin Anderson a la guitarra. Hem fet una mescla entre Menorca i Barcelona, entre les terres que em moc.

“Estam molt contents de ser un grup emergent, però amb un públic que realment ens té en consideració.”

P.-Un altre de les teves senyes d’identitat són les lletres reivindicatives. Com sorgeix aquesta necessita d’explicar la teva visió del món a través de la música?

R.- Venim de musiques reivindicatives i amb molta càrrega política, com el punk, que em va marcar molt a l’adolescència, i també el mateix reggae, amb missatges identitaris o compromesos. Tenia clar que a mi el que me mou és això, poder contar totes aquestes sensacions, emocions que veig al món, i també per ideals i principis intentar construir un món millor. No vull fer uns missatges molt explícits i molt directes, però si que la gent pugui extrapolar la seva visió i sobretot aportar un gra de reflexió en cada lletra.

P.- Has presentat el disc a Barcelona i a Menorca, i a Mallorca. Com va anar?

R.- A Mallorca varem tocar el 3 de juny a la Factoria del So, va ser quasi el que més ens va agradar perquè a Menorca i a Catalunya hi hem tocat bastant. Estam molt contents de ser un grup emergent però amb un públic que realment ens té en consideració. Hi ha un públic fidel que cada vegada que podem citar allà són. I Mallorca va ser molt especial perquè sempre diem que ens hi falta connexió i que volem fer més vincles o concerts, i a la Factoria del So ens vàrem anar encantadíssims pel tracte i l’espai, que no pot concordar més amb el projecte, però també per la rebuda de la gent i l’energia que es va viure, va ser molt especial. Ara ja estam pensant en el pròxim concert a Mallorca, on tenim la sort de tornar-hi dia 26 d’agost, al Festival Rock’n’Rostoll, a Maria de la Salut.