Sara Lechuga: “La llana té un munt de minerals i nutrients”

Fa 2 anys que Sara Lechuga fa recerca per fer compostatge amb la llana d’ovella mallorquina i donar-li així un ús a un producte que ara mateix no té sortida. És la impulsora de Fil de Bosc (@fildeboscbalears), un projecte que vol garantir la sobirania alimentaria i la gestió sostenible de les terres de cultiu. Aquest mes de maig ha rebut el premi Jove Emprenedora a la primera edición dels premis Rural’Up Mallorca 2023 organitzats per Mallorca Rural. Nascuda a Barcelona, abans de crear Fil de Bosc havia fet projectes a Àfrica, Àsia i les illes Canàries per millorar la qualitat del sòl a zones desèrtiques i semi desèrtiques. Es técnica agroecológica, va fer el Màster d’Agroecologia, Sobirania Alimentària, ecología urbana i cooperació al desenvolupament rural de la Universidad de La Laguna.

Pregunta.-Quines són les línies de feina de Fil de Bosc?

Resposta.- Treballam amb dues línies. Per un cantó, desenvolupament rural, transformam residus en recursos, ara estam centrats amb la llana. I des de fa una anys treballam en la línia de la sobirania alimentaria, feim jardins comestibles perquè a una illa on hi ha mancança d’aigua li volem donar un significat als jardins que feim. 

P.- Durant l’estiu i la tardor de 2022 vareu realitzar un estudi sobre el compostatge amb llana d’ovella de les dues races autòctones. 

R.- És el primer estudi que s’ha fet a les Balears sobre el compostatge amb la llana. Va ser un any d’investigació, amb la col·laboració de la Universitat i l’Institut d’Investigacions Agràries de Canàries. Vàrem analitzar la llana, tant la blanca com la rotja, i varem trobar que té un munt de minerals i nutrients, i és òptima no només pel compostatge, sinó per diferents usos agraris.

P.- Precisament, la conselleria d’Agricultura ha autoritzat l’ús de la llana per a compostatge i encoixinat d’arbres. Aquest ús es permet únicamente a les explotacions d’orígen i només per a usos agrícoles. Una decisió que es pren arran del projecte Pilot desenvolupat per Mallorca Rural i APAEMA per a l’estudi de la viabilitat de la llana d’ovela mallorquina. Que suposa aquesta autorització?

R.- Es una molt bona notícia perquè és una passa que començam a fer amb la utilització de la llana amb fins agrícoles. Estic molt contenta perquè crea una autogestió de les mateixes finques i són elles les que poden anar fent proves, veure el resultat i emprar aquest anomenat residu, que no ho és.

Fins ara es permetia el compostatge, però no altres usos agraris, com l’ús per encoixinar. Segons la llei la llana es considera un residu, un subproducte animal, això significa que a les finques només hi pot estar 4 mesos, després s’ha de dur a un punt autoritzat. Per tant, la decisió de la conselleria autoritzant aquests usos agraris ens dona una tranquil·litat alhora de fer la investigació i les proves que estam fent perquè ens garanteix que es pot fer i que estam cumplint la llei. Es molt gratificant quan estas fent feina i veus que té una sortida i que obtenim resultats i suport des de l’Administració

“La decisió de la conselleria autoritzant aquests usos agraris de la llana ens dona una tranquil·litat alhora de fer la investigació perquè ens garanteix que es pot fer i que estam cumplint la Llei.”

P.- En què consisteix la vostra recerca pel que fa a l’ús de la llana d’ovella? 

R.- Feim compostatge de llana a diferents finques i feim investigació. Ara estam mirant de realitzar un compostatge òptim i a principi de juny començarem una investigació per veure com reaccionen els cultius amb aquest compostatge. La idea és veure si nutricionalment presenten millores.

Nosaltres no volem fer una planta de compostatge, el que volem és mostrar, tant a la pagesia com a qualsevol persona que tengui una petita explotació, com es pot autogestionar. D’aquesta manera milloram la qualitat del sòl, la retenció d’aigua, reutilitzam un producte que tenim i reduïm la petjada de carboni. 

Per un altra banda, la llana també s’empra com a fertilitzant, amb mescles amb aigua i amb potassa. Nosaltres no ho feim perquè hem de comprar materials a fora, i ara estam mirant de quina manera podem higienitzar-la i fer fertilitzants. S’ha analitzat i dóna molt bons resultats, no ho hem analitzat nosaltres però hi ha literatura, és pot emprar. Té un caramull de beneficis. 

P.- Tradicionalment què es feia amb la llana?

R.- Antigament es venia i a un bon preu. El que passa és que a poc a poc va anar baixant la demanda d’aquesta llana per l’evolució de la industria tèxtil, i ha baixant tant el preu, que de vegades no els hi surt a compte ni el transport a la cooperativa. 

P.-Quines propietats té la llana com a materia orgànica?

R.-Té un munt de nitrògen, té carboni, té micro i macro elements, la llana rotja respecte a la blanca té un caramull de ferro, és un material que reté humitat, que afavoreix la vida microbiana… m’encanta perquè té aquesta capacitat de mantenir-nos calents, de referescar-nos, reté humitat, però també la repel, també s’emprava a la construcció. 

Noltros ara mateix estam utilitzant tot el velló, però també tenim un grup que es diu “El Món de la Llana”, amb l’Associació de Ramaders d’Ovella Roja Mallorquina, amb la seva presidenta Aina Canyelles, ella fa un mostrari de la tosa tradicional amb tisores, també fa filatura, després hi ha un altre col·lectiu que treballa amb la part bona de la llana, i noltros ho feim amb la última part, la que ni tan sols es pot utilitzar ni en la indústria tèxtil, ni en decoració. Empram les parts més lletges que tenen llavors o restes de fems, aquesta és la més interessant perquè afavoreix que el compostatge tengui microorganismes per poder evolucionar i perquè s’acabi desfent. Això seria lo ideal, però noltros ara mateix la utilitzam tota perquè no té sortida. Estam intentant revaloritzar aquesta  llana i un producte local que és d’aquí i que no té sentit que se’n vagi a fora.

“Per fer compostatge amb la llana, ara mateix estam emprant restes de poda sans, fems  i aigua. No necessitam res més, no necessitam res que no tenguem.”

P.–Com és el procés per poder reutilitzar la llana per fer compostatge?

R.- Es senzill, ara estam fent diferents proves. Ara mateix estam emprant restes de poda sans, fems  i aigua. No necessitam res més, no necessitam res que no tenguem. I ara estam mirant d’eliminar el fems i que siguin només restes de poda i llana, a veure com evoluciona, i temps. Un compostatge el faig amb 2 hores quan tenc tot el material, i després cada tant has de mirar temperatura i humitat per veure el procés, tapar-ho, i deixar-ho, més o manco, 6 mesos. Mirarem a veure d’alguna manera natural com reduir aquest procés, però més o manco són sis mesos, en els 2 primers tenim un poc més d’activitat, hem d’anar donant-li la volta i mesurant, però després la microbiologia fa la seva funció. Ara mirarem quines quantitats necessitam per planta, però les investigacions duren els seus temps. Ara la que tenim programada durarà més o manco 1 any.

P.- Parlan’s dels jardins comestibles. 

R.- La natura és molt diversa, tenim una gama de colors i de formes increïbles, llavors integram jardins on al manco el 80% sigui comestible, ja siguin hortalisses o flors. Identificam les necessitats de les famílies, de la llista de la compra, i cream un jardí que és un rebost de tal manera que hi tinguem el que necessitem. És una manera de donar-li un sentit a aquesta aigua, que  igualment s’empraria, però així garantim una alimentació de qualitat i a peu de porta. Associam plantes, hi fiquem encoixinat, quasi tot el que empram son varietats locals, perservam les llavors que recuperam… és un cercle tancat per intentar comprar el mínim i que la mateixa finca doni tot el que necessitam. Els dissenyam i també els mantenim, ho feim de tal manera que a mesura que passen els anys la nostra intervenció és mínima. Cream petits ecosistemes a cada casa.

“Cream un jardí que és un rebost de tal manera que hi tinguem el que necessitem. És una manera de donar-li un sentit a aquesta aigua que  igualment s’empraria.”

P.-Un jardí comestible no és un hort?

R.- Es un hort, però amb un estil diferent. Es un hort però integrat en una estètica i un paisatge. Es un altre concepte, cream un espai viu. Feim associació de cultius. Noltros no treballam l’ecologia, sinó l’agroecologia, que té més pes. Si treballes amb companyia amb la natura, t’estalvies molts de problemes, perquè crees un ecosistema.

P.-Es un altra manera de mirar l’agricultura. Hi ha gent jove interessada?

R.- Si, gent jove i també gent més gran que esta interessada perquè és necessari fer un canvi. Hi ha molta gent jove però hi ha dificultats per accedir al món de la pagesia. Hi ha relleu generacional però costa molt, només l’accés a la finca és molt difícil, noltros tenim sort que tenim una col·laboració i tenim una finqueta on tenim un poc d’hort, però sinó seria molt difícil. A Mallorca Rural ara hi ha un pla estratègic de desenvolupament local i participatiu que aborda aquestes problemàtiques al voltant de la pagesia, i com unir la gent gran que vol jubilar-se i la gent jove que vol fer feina perquè comparteixin informació i perquè es pugui donar pes a aquesta nova generació que té molt d’impuls i moltes ganes de fer coses però que no té espai.

Des de Fil de Bosc volem col·laboradors, gent que tengui espai per poder col·laborar. Qualsevol persona que estigui interessada i que tengui ovelles. Jo aprenc molt amb els pagesos, tots podem aprendre de tots.