Xavier Canyelles: “Han minvat tots els insectes en general, també els pol·linitzadors”

Aquest setembre s’ha presentat un nou pòster divulgatiu per donar a conèixer els insectes pol·linitzadors de les Balears. Es el cinquè que s’edita i està dedicat a les espècies de coleòpters. Els quatre anteriors havien estat destinats a les abelles, les vespes, les papallones i els sírfids. El pòster ha estat realitzat per l’il·lustrador i entomòleg Xavier Canyelles, mitjançant el projecte europeu LIFE 4 Pollinators, en el que hi participa l’IMEDEA, i s’han editat amb la col·laboració del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Pregunta.- Aquests pòster ja és el cinquè que heu presentat dins del projecte LIFE 4 Pollinators. 

Resposta.-  Això va començar com una manera de donar a conèixer a la societat que són els pol·linitzadors. Molta gent pensa que pol·linitzadors només hi ha l’abella de la mel, per exemple, i el primer pòster que vàrem fer va estar dedicat a les abelles combinat amb uns estudis sobre la quantitat d’especies que tenim d’abelles a les Balears. Després vàrem fer el següent que seria vespes, el tercer el férem de papallones, aquest va tenir molt d’exit, i després ferem el del sílfids, una família de mosques que tenen mimetisme batesià, imiten coloracions, textures, formes d’altres grups zoològics que no tenen res que veure amb ells però que piquen o son perillosos i així eviten que els ocells les ataquin, són visitants de flors i uns grans voladors. Ara hem fet els de escarabats, primer de tot vaig seleccionar quines famílies visiten flors i després dins de cada família, les espècies més representatives. 

P.- Per què és important donar a conèixer tots aquests pol·linitzadors?

R.-En primer lloc, per mostrar la gran biodiversitat que tenim, es tracta d’espècies nostres, i llavors també perquè la gent més interessada les conegui per eliminar un poc els comentaris de que tot el que siguin insectes és dolent. El projecte LIFE 4 Pollinators és a nivell mediterrani, hi participen Itàlia, Espanya, Grècia i Eslovenia. La conselleria d’Agricultura i Medi Natural s’encarrega de la impressió. La meva feina forma part d’aquest projecte que s’administra a través de l’IMEDEA.

P.- Com ha estat la teva feina? Com t’has documentat?

R.- Primer de tot he consultat les bases de dades i les mostres, al mateix IMEDEA hi ha molts projectes i campanyes. A partir d’aquí he fet un llistat per anar dibuixant un a un. Cada família té les seves pròpies característiques. Primer ho faig tot a ma, després ho pas a net a tinta, faig una mica de color amb aquarel·la i ho acab amb fotoshop.

P.- Hi ha diferencies dels pol·linitzadors entre illes? 

R- Hi ha espècies que són freqüents a una illa i inexistents a un altra. A les Pitiüses per exemple, a part que hi ha menys estudis, no tenim tanta informació com a Mallorca i a Menorca. I avui en dia, mitjançant la fotografia de natura s’aconsegueixen moltes dades interessants. De fet tots els insectes que he citat de les Pitiüses, en els cas dels pòsters, han sigut mitjançant fotografies.

P.- -Ets il·lustrador i també entomòleg. 

R.- Tot va relacionat. Quan veus textures, colors d’un escarabat, fa ganes de pintar-lo, i la millor manera de representar-lo més o manco bé és conèixer-lo. Si me fan dibuixar motos, no en tenc ni idea. Art i ciència sempre han anat unides. Juntar aquestes dues disciplines és el que feien els naturalistes antics. Hem tornat un poc enrere. 

“Recordem fa anys, quan era nin, que qualsevol camp de cereals estava ple de papallones blanques, tantes que ja ni les miraves.”

P.- Quina és la situació dels pol·linitzadors de les illes?

R.-En general, han minvat molt, han minvat tots els insectes en general, a excepció d’aquells que son plagues casolanes: la cucamolla americana, el moscard tigre… però en general ha minvat. Recordem fa anys, quan era nin, que qualsevol camp de cereals estava ple de papallones blanques, tantes que ja ni les miraves. Hi havia molta mes densitat i varietat d’espècies, ara hi ha densitat però d’espècies molt concretes. Ha minvat tot, però de tot allò que ha minvat, també ho han fet les espècies pol·linitzadores que són les que pol·linitzen els nostres ametllers, albercoquers, tomatigueres… Ens interessa estudiar aquest camp d’insectes pol·linitzadors, començant per les abelles, i després donant-te compte que també hi ha altres insectes. També en el camp de la protecció de la flora, per exemple, a les orquídies protegides es desconeix quin animaló la pol·linitza i s’estan fent estudis sobre això.

“Quan trobes insectes morts al vidre del cotxe és una senyal de que hi ha biodiversitat.”

P.- Quines son les principals amenaces dels pol·linitzadors?

R.- Les causes són diverses. En general, hi ha ús d’insecticides i pesticides. També canvis d’ús dels terrenys, zones que eren hàbitats naturals han desaparegut o s’han construït. El canvi climàtic ho accentúa, la introducció accidental d’espècies exòtiques, com el cas de la vespa velutina, canvis de la mateixa vegetació amb la introducció d’espècies vegetals exòtiques. També la contaminació, paràsits interns i desaparició de flors. 

Quan trobes insectes morts al vidre del cotxe és una senyal de que hi ha biodiversitat. Ja sé que és una pena, però te mostra que hi ha vida. Si vas amb el cotxe i no hi bitxets que se t’estampin és que no hi ha vida. Ara ja s’està veient amb els excrements de vaca o d’ovella que no se degraden, i és que no tenen al seu interior larves d’escarabats fematers perquè ara aquests animals prenen uns productes veterinaris per a paràsits intestinals.

P.-Que podem fer com a ciutadans? 

R.- Que podem fer? en primer lloc ser conscients, conèixer a través de la divulgació i després ajudar un poc. Ara s’estan posant de moda els hotels d’abella, que són construccions per posar a un hort o a un jardí ecològic, i fomentar l’ús de plantes autòctones que els hi donin aliment i que estiguin a prop dels cultius. També fer reserves als parcs naturals perquè els insectes estiguin allà.

P.- Hi ha previsió de fer més pòsters dedicats als pol·linitzadors? 

R.- Segurament en farem un altre l’any que vé de mosques. Al LIFE 4 Polinators li queden 2 o 3 anys, jo estic més a la part didàctica, després hi ha la part tècnica i científica. Dins la part divulgativa hem anat, i hi anirem sobretot per primavera, als parcs naturals. La temporada passada vàrem anar a Mondragó, S’Albufera, S’Albufereta i Es Trenc. Feim una xerrada, s’explica el mètode científic i després feim un bioblitz. Fer un bioblitz és fer una passejada en la que vas apuntant allò que trobes durant diferents èpoques de l’any. Els bioblitz amb públic tenen molt d’èxit. Els pòsters els empram i els regalam al bioblitz, i també es poden descarregar i imprimir. Feim activitats a parcs naturals i a centres educatius.