Cabrera continua revelant sorpreses: descoberta una nova espècie mai registrada a les Illes Balears
Els botànics Carles Cardona i Miquel Capó han documentat, a l’illa de Cabrera Gran del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, una espècie d’estepa coneguda com jara de Cartagena (Cistus heterophyllus (=C. h. subsp. Carthaginensis)), que fins el moment no s’havia registrat mai ni al Parc ni a les Illes Balears.
És una espècie que està catalogada en Perill d’extinció, la primera de l’Estat en declarar-se en situació crítica, és a dir, en risc imminent d’extinció en estat silvestre. Fins la troballa a Cabrera, les úniques poblacions descrites d’aquesta planta es trobaven al nord d’Àfrica, Múrcia i València. I en els dos darrers casos s’hi troben escassos exemplars. A l’illa de Cabrera Gran, fins el moment, s’hi han trobat 59 exemplars.
El personal tècnic del Parc, juntament amb el Servei de protecció d’espècies, s’han posat en contacte amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) per entrar a formar part del grup de treball sobre l’espècie, que compta amb un representant del Ministeri i de cadascuna de les comunitats de l’àrea de distribució de la planta per gestionar i enfocar les actuacions per a la conservació d’aquesta espècie.
La directora del Parc Nacional, Francesca López, ha assegurat que «es tracta d’un gran descobriment botànic per a l’illa de Cabrera i una gran fita per a la conservació de la flora amenaçada».
Una vegada detectada l’espècie, els dos botànics que l’han descrita, juntament amb el personal tècnic del Parc i del Servei de protecció d’espècies, han marcat i cartografiat tots els exemplars, a més de recollir llavors per al seu emmagatzematge al banc de germoplasma del Jardí Botànic de Sóller i d’agafar mostres de fulles per a què el Ministeri pugui fer una anàlisi molecular juntament amb les poblacions del llevant peninsular.
Per garantir la conservació de l’espècie, en els següents mesos es duran a terme diverses actuacions, com el tancament del darrer tram de la pista cap al Cap Ventós per evitar l’afectació a l’espècie o una nova cartografia a la primavera, quan la jara de Cartagena estigui en flor i sigui més visible la seva detecció per facilitar la troballa de nous nuclis poblacionals, si n’hi hagués.