Científics de la UIB descobreixen que els plàstics dels rius contenen potencials patògens i gens de resistència a antibiòtics

Les comunitats microbianes que creixen en les deixalles plàstiques dels rius poden contenir microbis potencialment patògens i actuar com a reservoris de gens de resistència a antibiòtics, segons un estudi internacional publicat a la revista científica Microbiome i liderat pel doctor Joseph Christie-Oleza, del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears. Els resultats també posen en relleu les diferències entre els potencials patògens i els gens de resistència a antibiòtics que pot haver-hi en els plàstics nous i els degradats.

Els investigadors varen caracteritzar les comunitats microbianes trobades a la superfície de plàstics submergits durant set dies al riu Sowe (Regne Unit), a un quilòmetre d’una planta de tractament d’aigües residuals el febrer de l’any 2020. Les comunitats microbianes de plàstics nous i envellits es varen comparar amb les que es varen trobar en una superfície de control (fusta) i les comunitats presents a l’aigua del riu.

Els autors varen descobrir que les mostres de plàstic, fusta i aigua contenien microbis potencialment patògens, però que els tipus de patògens extrets de les mostres de plàstic i fusta diferien dels de les mostres d’aigua de riu. Les mostres de plàstic i fusta contenien els patògens potencials Pseudomonas aeruginosa, Acinetobacter i Aeromonas —bacteris coneguts com a «oportunistes», que suposen un risc més important per a les persones amb sistemes immunitaris compromesos—, mentre que les mostres d’aigua contenien els potencials patògens humans Escherichia, Salmonella, Klebsiella i Streptococcus. De la mateixa manera, els autors varen descobrir que, tot i que els microorganismes extrets de totes les mostres contenien gens de resistència als antimicrobians, els tipus de resistència diferien entre els de les mostres de plàstic i fusta i els de les mostres d’aigua.

Quan els autors varen comparar les comunitats microbianes que creixien en plàstics nous i envellits, varen descobrir que P. aeruginosa (que pot causar infeccions en pacients hospitalitzats) era especialment abundant en les mostres de plàstic degradat. Especulen que això podria deure’s al fet que que els plàstics degradats alliberen més quantitats de compostos orgànics que afavoreixen el creixement microbià que els plàstics nous. També varen descobrir que l’abundància relativa de gens de resistència als antimicrobians presents a les comunitats microbianes era més gran en les mostres de plàstic envellit que en les de plàstic nou, tot i que assenyalen que les raons no són clares.

Els autors suggereixen que cal continuar investigant els possibles riscos que té la contaminació per plàstics a causa de la seva capacitat per contenir i transportar microbis potencialment patògens i gens de resistència a antibiòtics. També posen en relleu la importància de monitorar els abocaments d’aigües residuals pels seus riscos per a la salut humana i el medi ambient.