Cinc anys després de la Llei de Residus, Balears encara és líder en la generació de fems

L’entitat Rezero fa balanç dels cinc anys d’aplicació de la Llei de Residus. “Una llei cuinada a foc lent amb un ampli procés participatiu, on hi intervingueren entitats ecologistes, empresarials, Consells Insulars, el Govern i grups parlamentaris i que finalment es va aprovar amb un ampli consens”, adverteixen.

Pel que fa als objectius de la llei destaquen el de reduir els residus un 20% de cara a l’any 2030, una reducció del 50% del malbaratament alimentari i el fet d’establir com a obligatòria la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis.

A partir dels indicadors recollits, Rezero conclou que, tot i petits avenços, les Illes Balears encara es troben lluny de transitar cap a la societat residu zero. Si fa cinc anys les Balears estaven al capdavant de tot l’Estat en la generació de residus, actualment i d’acord amb les darreres dades disponibles, continua encapçalant la llista.

Cada balear, segons les dades aportades per Rezero, produeix una mitjana de 563,7 kg de residus per habitant i any (478,8 kg per càpita si es té en compte la població de fet i, per tant, el turisme). Els balears superen la mitjana de generació a l’Estat espanyol (467,3 kg per càpita) i a la mitjana de la Unió Europea (530,0 kg per càpita). Si bé la crisi sanitària va suposar una reducció important, l’any 2021 s’observa un increment en la generació per càpita del 9% (per població de fet), coincidint amb la recuperació econòmica del territori i l’increment del turisme.

Gestió de residus

Es veu una tendència a l’alça de la recollida selectiva dels residus municipals durant els darrers anys analitzats, però tot i superar a la mitjana estatal, els nivells encara són molt baixos, situant-se en un 25,7% per al conjunt de les Illes.

De fet, l’any 2021 només 18 dels 67 municipis balears (un 5% de la població) superaven el 60% de recollida selectiva. Es tracta de municipis que tenen implementats sistemes individualitzats de recollida dels residus, com el porta a porta o el pagament per generació, segons aporta Rezero.

A part, destaca el baix percentatge de recollida selectiva de la Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM). Tot i que l’any 2022 el 88% dels municipis de la comunitat autònoma (59 municipis) ja ofereixen el servei de recollida selectiva d’aquesta fracció, no suposa ni una quarta part del total de matèria orgànica generada, adverteixen.

A partir d’aquestes dades resulta evident que els sistemes de recollida (majoritàriament contenidors de carrer) no són del tot efectius, segons conclouen des de Rezero.

Malgrat l’obligatorietat normativa de recollida de la FORM, alguns municipis com Ciutadella, Marratxí o l’illa de Formentera encara no l’han implantada, juntament amb d’altres, malgrat que la recollida de la fracció orgànica de forma selectiva és clau per augmentar els valors de recollida selectiva dels residus municipals.

Pel que fa a la destinació dels residus municipals recollits, el 77% tenen un destí finalista (el 59% són incinerats a la planta de Son Reus i un 18% van a parar a l’abocador de Son Reus, Es Milà o Ca na Putxa). Unes xifres per damunt de la mitjana de l’Estat espanyol (58%) i de la Unió Europea (48%).

Per tant, l’any 2021 tan sols un 15% dels residus es van destinar al reciclatge material i un 8% es van portar a compostatge, metanització i bioestabilització. Malgrat els baixos resultats de reciclatge material i tractament de la FORM, val a dir que aquests percentatges s’han vist incrementats des de l’any 2019 (en quatre i sis punts, respectivament).

Adeu a la cultura d’un sol ús

La Llei de Residus va impulsar fa cinc anys la reducció del plàstic d’un sol ús (bosses, envasos, monodosi, bastonets, etcètera) generant amb aquesta mesura molta repercussió mediàtica.

Tot i que es permet substituir alguns d’aquests productes per les seves versions compostables, és també una oportunitat per replantejar la cultura d’un sol ús i transitar cap a les opcions de consum a granel i reutilització, segons destaquen des de Rezero.

Avui en dia, emperò, encara hi ha molts productes d’un sol ús que es continuen introduint en el mercat malgrat no ser compostables i presentar dificultats per ser reciclats o reparats, evidenciant la mala aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor. Són, per exemple, les càpsules de cafè, les llosques de tabac, els bolquers, els productes menstruals d’un sol ús, o els envasos de begudes, entre d’altres.

No obstant això, Rezero observa un increment continuat del consum d’alternatives de productes de consum conscient, com els productes de comerç just o d’agricultura ecològica.

Des de Rezero indiquen que “la Llei Balear apunta cap a uns objectius clars i ambiciosos en l’horitzó 2030, en la línia que en marca Europa i ofereix eines per a la seva implementació. Per tant, amb les dades a la mà es conclou que és necessari el desplegament de solucions més efectives si volem assolir aquests objectius”.

Les dades donades a conèixer avui “són indicadores de la necessitat d’apostar per mesures clares i urgents”, segons assenyalen.

Proposen la incorporació de la responsabilitat ampliada del productor, que obliga als que posen al mercat determinats productes, d’assumir els costos totals derivats de la gestió d’aquests quan esdevenen residus; i els sistemes de dipòsit, devolució i retorn per a determinats productes com els envasos de begudes.

“És indiscutible a més, una política municipal de gestió preventiva on es prioritzi la recollida de la fracció orgànica, la recollida amb sistemes com el porta a porta i el pagament per generació, entre altres mesures que poden implementar les administracions locals”, conclouen des de Rezero.