Ara llegint
El COFIB posa en marxa un gran estudi sobre les rajades, amb la col·laboració dels pescadors

El COFIB posa en marxa un gran estudi sobre les rajades, amb la col·laboració dels pescadors

El COFIB posa en marxa un gran estudi sobre les rajades, amb la col·laboració dels pescadors

El Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) ha iniciat el primer estudi sobre les poblacions d’algunes espècies amenaçades d’eslamobranquis a l’arxipèlag. L’anomenat projecte RAJIBAL té una durada prevista de 4 anys i es marca com a objectiu principal millorar la informació disponible sobre aquestes espècies de cara a millorar-ne l’estat de conservació.

L’estudi se centra principalment en dues espècies protegides que es troben molt amenaçades: la rajada blanca (Rostroraja alba) i la mantellina (Gymnura altavela). No es descarta, però, la possibilitat d’incloure altres elasmobranquis dins la investigació.

Fins ara, només es comptava amb les dades recopilades de les campanyes “MEDITS” de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), el programa “DAPERA” del Govern i els albiraments recollits a diferents plataformes de ciència ciutadana, com “Observadores del Mar” i “The Meco Project”. Aquesta informació ha estat molt útil per tal de poder detectar en quines zones s’ha evidenciat la seva presència i així poder acotar l’àrea d’estudi amb fonament.

Amb els pescadors

A partir d’aquesta informació, s’estan duent a terme campanyes a la mar per obtenir nous registres i obtenir mostres per a la seva anàlisi. Per una banda, pel que fa a la rajada blanca, s’està col·laborant amb els pescadors que feinegen a les zones d’interès, per a que aportin dades en cas de captura accidental i per a efectuar campanyes a bord de les seves embarcacions per al registre i mostreig de les possibles captures.

D’altra banda, pel que fa a la mantellina, s’estan realitzant transsectes subaquàtics bussejant per tal de registrar nous albiraments i, en ser possible, mostrejar alguns exemplars. A més, s’utilitzarà un vehicle submarí a control remot per estudiar i conèixer millor els tipus de fons marí on es troben aquestes espècies.

Paral·lelament, al llarg del projecte es continuarà difonent la importància de compartir els albiraments a través de les plataformes de ciència ciutadana o des dels mateixos centres de busseig, on s’ha col·locat material divulgatiu.

Els seus hàbitats

Amb la combinació d’aquestes metodologies, i comptant amb la col·laboració de pescadors i ciutadania, es vol conèixer millor quin és l’hàbitat d’aquestes espècies i quin ús en fan durant l’any, així com ampliar la informació sobre la seva biologia i el seu comportament. Els resultats obtinguts seran de gran utilitat per avaluar l’estat de les seves poblacions i dissenyar possibles estratègies de conservació si es considera indicat.

Els taurons i les rajades són el grup de peixos més amenaçats, ja que, segons els informes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de la meitat de les seves espècies es troben en perill d’extinció, tant a la mar Mediterrània com a la mar Balear. Aquests animals tenen una gran importància dins l’equilibri dels ecosistemes marins, però la seva baixa resiliència els fa ser molt vulnerables als factors ambientals i als impactes antròpics, i és per això que resulta cabdal prendre mesures per a la seva conservació.

La rajada blanca (Rostroraja alba) és una rajada de mida gran, que pot arribar a mesurar més de 2 metres de llargada, i s’alimenta de peixos, cefalòpodes i crustacis. És una espècie bentònica, que sovint es troba sobre fons arenosos, entre uns 10 i 500 m de fondària. La mantellina (Gymnura altavela) també és una rajada gran, el seu disc pot mesurar més de 2 m d’amplada, i s’alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs. Habita fons sorrencs o de fang però a aigües més someres, sense superar els 150 m de fondària. Ambdues es veuen afectades per la pesca artesanal i d’arrossegament, estan protegides dins l’Estat Espanyol i catalogades com espècies en perill i en perill crític al Mediterrani, respectivament, per la Llista vermella de la UICN.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt