Ara llegint
Dues tortugues afectades per l’excés de plàstic i xarxes a la mar, curades i alliberades

Dues tortugues afectades per l’excés de plàstic i xarxes a la mar, curades i alliberades

Dues tortugues afectades per l'excés de plàstic i xarxes a la mar, curades i alliberades

En el que portam d’any s’han registrat un total de 51 encallaments de tortugues marines a les Illes Balears, de les quals 19 s’han trobat vives i 32 mortes. La Fundació Palma Aquarium assenyala que la majoria de les causes d’avarament de les tortugues mortes són desconegudes a causa de l’avançat estat de descomposició de l’animal.

Dues de les tortugues que es varen localitzar en vida, de l’espècie Caretta caretta, batejades amb els noms de Tita i Brotons han estat retornades avui a la mar.

En el moment del rescat, Tita tenia un pes de 31,6 quilograms i una longitud corba de la closca de 64,2 centímetres Per la seva part, Brotons presentava una longitud de 68,5 centímetres i un pes de 37,7 quilograms. La primera va ser salvada el 5 de juny en el canal de Mallorca, mentre que Brotons va ser trobada dia sis dies després precisament a la mateixa zona. Totes dues van ser tractades al Centre de Recuperació del Palma Aquarium, centre coordinat amb el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), ens dependent del Govern.

Tita va ser recollida per l’equip d’avaraments de la Fundació Palma Aquarium al port de Portocolom. Una vegada a les instal·lacions, es va comprovar que l’animal feia sorolls respiratoris compatibles amb l’ofegament. Durant la seva estada al Centre de Recuperació va expulsar una gran quantitat de plàstics. No obstant això, després de rebre tractament, l’animal va rebre l’alta veterinària el 25 de juliol.

Per part seva, Brotons va ser trobada amb l’aleta anterior dreta encallada a una xarxa fantasma. En la primera exploració i assistència es va comprovar que l’animal tenia l’aleta afectada molt inflamada i sense sensibilitat. A més, també presentava signes de deshidratació. El dia 13 de juny se li va amputar quirúrgicament l’aleta i, després del tractament, va rebre l’alta també el 25 de juliol.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha assistit a l’alliberament de dos exemplars de tortuga marina a la platja de ses Covetes, a Campos. A l’acte l’han acompanyada el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet; la batlessa de Campos, Xisca Porquer; i el director general del Palma Aquarium i president de la Fundació Palma Aquarium, Joan Rams.

Prohens ha volgut agrair la tasca de la Fundació Palma Aquarium. «Actes com el d’avui ens ajuden a conscienciar de la importància de la protecció del medi marí». La presidenta ha recalcat la importància de la col·laboració entre entitats com el Palma Aquarium i entitats públiques, i ha demanat l’ajuda de la ciutadania en les tasques de recuperació de les tortugues. «És un motiu d’alegria retornar aquestes tortugues al seu hàbitat natural, d’on mai no haurien d’haver sortit», ha manifestat Prohens.

A l’acte hi han assistit també la directora de Medi Natural, Ana Torres; el vicepresident del COFIB, Antoni Mas; la directora de la Fundació Palma Aquarium, Debora Morrison; el director del Parc Natural des Trenc, Joan Carles Salom; la responsable del projecte de la Xarxa d’Avaraments de Fauna Marina de Balears, OCEMIB, de la Fundació Palma Aquarium, Xisca Pujol; el regidor de Medi Ambient i Platges de l’Ajuntament de Campos, Rafel Adrover, i la regidora de ses Covetes de l’Ajuntament de Campos, Maria Obrador.

51 encallaments de tortugues marines el 2023

La coneguda popularment com a tortuga babaua és la més nombrosa de les que es poden citar a la Mediterrània. De fet, pràcticament la totalitat d’exemplars rescatats pertanyen a aquesta espècie, que troba a la mar de les Balears una de les principals fonts d’alimentació. Les interaccions amb la pesca, la contaminació, el trànsit marítim i la pertorbació de les àrees de nidificació són alguns dels principals problemes de les tortugues marines, tot i que els sectors implicats en aquestes problemàtiques cada vegada són més sensibles a la conservació dels hàbitats i la biodiversitat marina.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt