El Govern actua a 125 hectàrees de massa forestal per evitar la seva degradació
Alcúdia va acollir ahir la presentació del projecte «Adaptació de les masses forestals insulars al canvi climàtic», finançat amb fons Next GenerationEU a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
El projecte es va iniciar l’abril de 2022 i finalitzarà el juny d’enguany. Compta amb un pressupost total de 905.000 euros. Es preveu haver executat actuacions en unes 126 hectàrees de vuit municipis de l’arxipèlag. En concret, s’executaran 78 hectàrees a quatre municipis de Mallorca: Alcúdia (La Victòria i Puig de Sant Martí); Artà (Es Canons i Ermita de Betlem); Calvià (Galatzó); i Escorca (Menut). A Menorca, s’executan 24 hectàrees a Ciutadella (Tanca des Pi des Llamp, Es Pinaret i Cala Morell) i Es Mercadal (Sa Roca i S’Arangí). Finalment, se n’executaran 24 hectàrees a la ciutat d’Eivissa (Can Misses) i a Santa Eulària des Riu (Can Guasp).
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, varen ser presents a l’acte. Mir va explicar que el projecte «pretén millorar la resistència i resiliència de les masses forestals front a les pertorbacions ambientals i evitar-ne així, els processos de degradació per desertificació i d’erosió del sòl, mitjançant actuacions de millora de la coberta vegetal», tot afegint que «alhora, es procura multiplicar la seva capacitat de captura de CO2, optimitzant els serveis ecosistèmics que proporcionen, especialment com a embornals de carboni».
Aquestes actuacions formen part dels objectius que persegueix el Pla Forestal de les Illes Balears.
Al municipi d’Alcúdia, s’ha actuat sobre una superfície de 37 hectàrees de tres zones diferents: Coll Baix (22,5 ha.), Puig Sant Martí (13,05 ha.) i a l’alberg La Victòria (2 ha.) on s’ha assegurat en una finca que registra una agran afluència de públic.
Espais vulnerables
Els espais forestals de la regió mediterrània i, en concret, de les Illes Balears, són especialment vulnerables als impactes i conseqüències de l’actual context de crisi climàtica. Les conseqüències en són ben paleses en forma de fenòmens meteorològics extrems, com ara períodes de sequera perllongats, temporals de forts vents, grans incendis forestals o episodis extrems, com el temporal Juliette, que poden generar importants processos de degradació del bosc.
L’absència de coberta vegetal accelera els processos erosius i provoca una irrecuperable quantitat i qualitat de sòl forestal disponible per permetre l’assentament de les comunitats vegetals pròpies de les illes i, en definitiva, d’un paisatge divers i de qualitat.
El conseller ha defensat que «les masses forestals resulten imprescindibles per mitigar i combatre els efectes del canvi climàtic, per la seva capacitat d’exercir com a embornals de carboni». «Per tant», ha afegit, «es fa prioritari i urgent la defensa dels nostres boscos com un objectiu vital per a la defensa global del medi ambient i com una necessitat local per limitar l’impacte de l’efecte hivernacle sobre els recursos naturals i els propis ciutadans».