El Govern Balear aportarà enguany 95 milions d’euros per complementar la PAC
El Govern de les Illes Balears destina 95 milions d’euros per cofinançar les intervencions regionals de desenvolupament rural de la política agrícola comuna (PAC) 2023-2027. El Consell de Govern va autoritzar ahir l’expedient de despesa a favor del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
La presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, varen explicar les dades d’aquest cofinançament pluriennal als representants del sector en una reunió al Consolat de Mar. S’hi destinen exactament 94.980.923,64 euros
“L’aportació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és imprescindible per a una correcta execució del Pla 2023-2027 i els objectius marcats en el Pla Estratègic de la PAC (PEPAC), concretament en el segon pilar de la PAC, els ajuts de desenvolupament rural”, han dit des del Govern Balear.
El primer pilar de la PAC fa referència als seus ajuts directes, finançats completament per la Comissió Europea. En aquest sentit, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha negociat una nova PAC que compensa els sobrecosts de la insularitat en el sector primari illenc.
Pel que fa al segon pilar, la Comissió Europea, per la seva banda, ha compromès un import total de 39.713.310 euros, i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, una quantitat de 7.942.662 euros. D’aquesta manera, la despesa pública total es xifra en 142.636.895,65 euros. El Govern fa un esforç en el finançament addicional o top-up, és a dir, en la quantitat addicional que afegeix respecte de la quantitat obligatòria. D’aquesta manera, del total de 94.980.923,64 euros, 42.645.937,08 euros formen part del top-up.
La presidenta Armengol ha celebrat que «durant els darrers anys hem estat capaços de fer equip i d’afrontar junts els reptes que tenim al davant» i ha destacat fites assolides, com «haver doblat el PIB del sector primari, el fet que la llei turística faci de palanca al sector obligant els establiments turístics a oferir un 3 % de producte local a les seves cartes o incorporant més joves al sector». Tot i així, la presidenta ha insistit que «cal anar més enllà» i ha explicat que, amb aquesta inversió, «el Govern fa un esforç molt important» i una «aposta ferma perquè creim que hem de consolidar el sector primari i garantir-ne l’estabilitat».
La consellera De la Concha ha explicat que aquest cofinançament demostra «el compromís amb el sector, perquè està assegurat fins al 2028, independentment del govern que hi hagi». «És imprescindible pel sector primari, tan fonamental per la població, pel futur de les illes, per la diversificació, pel relleu generacional i la creació de nous productes», ha destacat.
Les intervencions regionals programades per a les Balears en matèria de desenvolupament rural són les següents: el foment de l’agricultura ecològica i de l’aprofitament de pastures per a la ramaderia ecològica; el benestar animal; la conservació de recursos genètics en l’agricultura; la protecció de varietats en risc d’erosió genètica; el foment de les races autòctones en perill d’extinció, de la producció integrada, de l’aprofitament d’aigües regenerades i de la lluita biològica; els pagaments compensatoris en zones amb limitacions naturals o específiques; les inversions en matèria ambiental i les forestals en prevenció d’incendis; les inversions en explotacions agràries i en transformació i comercialització de productes agrícoles; els joves agricultors; el programa LEADER; la promoció de marques de qualitat; la cooperació per a nous processos i tecnologies i per a la creació de cadenes curtes de comercialització i mesures d’informació; la successió d’explotacions agràries, i la formació i l’assessorament d’explotacions.