Ara llegint
El Govern finançarà als ajuntaments obres relacionades amb la millora de les xarxes d’aigua potable

El Govern finançarà als ajuntaments obres relacionades amb la millora de les xarxes d’aigua potable

El Govern finançarà als ajuntaments obres relacionades amb la millora de les xarxes d'aigua potable

El conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha comparegut avui a iniciativa pròpia davant la Comissió de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Parlament de les Illes Balears per donar compte de les principals línies del seu departament que marcaran aquesta legislatura. Lafuente ha traslladat els eixos principals de les tres direccions generals que formen la conselleria: la Direcció General de Recursos Hídrics, la Direcció General de Costes i Litoral i la Direcció General de Transport Marítim i Ports IB.

El conseller ha començat la seva intervenció explicant les actuacions que es faran en matèria de Recursos Hídrics. Una de les principals mesures d’aquesta legislatura, segons ha dit, serà posar en marxa un Pla de modernització per invertir en infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua.

Ha destacat que les xarxes són la infraestructura que manté el subministrament a la nostra comunitat i que el seu estat de conservació i eficiència té un impacte directe en la qualitat de vida dels ciutadans. Per tant, el conseller ha insistit en el compromís del Govern per invertir en la seva renovació i millora de manera continuada.

A més, per assegurar que aquestes mesures es duguin a terme de manera efectiva, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua destinarà ajudes als ajuntaments mitjançant els Consells Insulars. Això no només ajudarà a finançar els projectes de renovació, sinó que també assegurarà que les accions es duguin a terme de manera estable, coordinada i integrada a totes les illes. És per tot això que aquest programa de Govern en el cicle de l’aigua vindrà acompanyat del finançament necessari amb la creació d’un fons finalista amb recursos procedents del cànon de sanejament, de la recaptació de l’ITS, inversions de l’Estat i Fons Next Generation.

A més, la Direcció General ha posat en marxa un pla de reorganització, dotat de més recursos, per pal·liar la gestió deficient dels darrers 8 anys que ha generat més de 4.295 expedients en procés de resolució, destacant retards alarmants de dos anys en el Servei d’Aigües subterrànies, amb expedients pendents des de 2019, o de dos anys i mig per informes de zones inundables en el Servei de Domini Públic Hidràulic.

Elaboració d’un projecte de la Llei d’ordenació i gestió integral del litoral

Pel que fa a la Direcció General de Costes i Litoral, Juan Manuel Lafuente ha destacat la importància de preservar i protegir els ecosistemes costaners i marins, al mateix temps que es posa en valor les activitats econòmiques lligades.

També ha explicat l’elaboració d’un projecte de la Llei d’Ordenació i Gestió integral del litoral de les Illes Balears. La normativa tendrà com a objectiu estructurar la costa, a més d’establir la protecció de construccions històriques com els escars. L’ordenació es desenvoluparà d’acord amb plans insulars, tenint especial atenció a la problemàtica específica de Formentera.

Aquesta llei no sols actuarà com gestió i ordenació integral del litoral, sinó que es treballarà per fer compatible l’ordenació urbanística i el seu ús amb la protecció i la preservació. Tal com han fet regions com Catalunya i Galícia, les Illes Balears tenen l’espai legal per establir una normativa autonòmica amb rang de llei, que complementi i adaptació a la realitat de les Illes Balears de la legislació estatal. Aquesta normativa permetrà establir clarament quins usos i serveis són admissibles i quins no.

El conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua també ha posat sobre la taula la preocupant situació que viu el departament a causa de la mala gestió quant a la transferència de competències. La manca de personal ha desencadenat que hi hagi uns 2.000 expedients pendents d’atenció, alguns dels quals daten de fa anys. Si bé se suposa que hauríem de comptar amb un equip de 38 persones, actualment tan sols treballen 18 persones. A Eivissa i Formentera, per exemple, no hi ha vigilants i en el cas de Menorca només n’hi ha un.

Finalment, el conseller ha manifestat la importància de col·laboració per part de tots els agents socials, amb els Consells i ajuntaments per aconseguir avanços en la gestió de les costes.

Digitalització de Ports IB

En els darrers anys hi ha hagut un descontrol palpable en la gestió marítima. Aquesta falta d’ordre no sols ha posat de manifest la necessitat d’una revisió a fons del sistema, sinó que també ha afectat la imatge de l’administració i la confiança dels ciutadans. Per aquest motiu, el conseller ha fet referència a la necessitat de posar ordre en aquesta situació, permetre activitats i ordenar tot allò que s’ha prohibit fins ara, i que malauradament s’ha continuat fent sense cap tipus de control.

Un dels eixos més importants a desenvolupar en aquesta legislatura és impulsar una modernització dels programes informàtics de Ports IB. Per això, l’ens ja fa feina en un procés d’analitzar i seleccionar programes informàtics d’avantguarda i aplicacions mòbils per poder reservar i consultar els amarraments de gestió directa de la comunitat autònoma i aconseguir un màxim rendiment. Precisament, Lafuente també ha parlat de la gestió dels camps de boies i de la necessitat d’establir uns criteris clars per a la seva utilització. Es treballarà en la creació d’un reglament específic que reguli el seu ús.

A més, en col·laboració amb navilieres i altres operadors clau, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua desenvoluparà un pla ambiciós de descarbonització del transport marítim. Incentivarem l’adopció d’embarcacions elèctriques o propulsades per gas i hidrogen, amb suport financer procedent dels Fons Europeus.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt