Els científics descobreixen com controlar l’insecte que s’encarrega de dispersar la Xylella
Bona notícia en la lluita contra la Xylella fastidiosa: els investigadors de l’IFISC (CSIC-UIB) i l’ICA (CSIC) han desenvolupat una eina predictiva que pot ajudar a limitar les poblacions de Philaenus spumarius. Aquest insecte és precisament el vector principal del bacteri Xylella fastidiosa, la causant de malalties que afecten greument diversos cultius clau de la nostra agricultura com són l’olivera, la vinya i l’ametller, en la que es considera la pitjor malaltia en el món agrari a les Illes Balears aquest segle XXI.
Philaenus spumarius és un insecte polífag que es troba en pràcticament tot l’hemisferi nord. Durant molt de temps era un desconegut per a l’agricultura, però l’aparició del bacteri de la Xylella a Europa, a finals del segle passat, que ha causat estralls en algunes regions, ha augmentat de manera considerable l’interès en l’estudi, atès que aquest insecte és el vector principal a Europa de les malalties produïdes per aquest bacteri.
En particular, ceps d’aquest bacteri han assolat les plantacions d’oliveres a la Pulla (Itàlia) i han causat l’arrancada de milions d’oliveres, així com de milers d’ametllers a Mallorca i també a Alacant. En aquest moment, suposa una amenaça greu tant per a vinyes com per a l’olivar d’Andalusia. Entendre el cicle biològic i la fenologia d’aquest insecte és clau a l’hora de limitar l’expansió de la Xylella i l’impacte que té en diferents plantacions.
L’estudi recentment publicat a la revista Environmental Entomology de la Societat Americana d’Entomologia (ESA) va ser elaborat entre l’Institut de Ciències Agràries (ICA-CSIC) i l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB). Aquest estudi, fet a partir de dades de camp obtingudes a diferents localitats de la Península Ibèrica, planteja un model matemàtic amb el qual s’ha construït una eina que permet predir el moment de desclosió dels ous de Philaenus spumarius.
L’equip d’investigació va monitorar els ous de Philaenus spumarius, des de l’oviposició fins a la desclosió, juntament amb les temperatures diàries i les humitats relatives a quatre ubicacions de camp a la Comunitat de Madrid que es trobaven a altituds diferents. Les dades recopilades es varen utilitzar per construir un model de creixement en funció de la temperatura acumulada (graus-dia) per pronosticar la desclosió d’ous de l’insecte a la Península Ibèrica. A més, el model es va validar amb observacions de camp dutes a terme a diverses localitats d’Espanya.
El model resultant podria utilitzar-se com a eina de suport a la presa de decisions per calcular el moment òptim per aplicar accions de control sobre les nimfes recentment descloses de Philaenus spumarius, com són tasques superficials o de desbrossament. Els resultats suggereixen que aplicar accions de control en dues dates diferents permetria optimitzar l’eliminació de les poblacions de nimfes al camp. Això reduiria de manera considerable els riscos de dispersió de la malaltia a les regions on ja s’ha establert.
A partir d’aquesta informació, es poden determinar els moments adequats per aplicar els dos tractaments proposats com a òptims en el treball.