Ara llegint
Les xarxes a la deriva i els plàstics, una amenaça real per a dofins i balenes també en aigües balears

Les xarxes a la deriva i els plàstics, una amenaça real per a dofins i balenes també en aigües balears

Les xarxes a la deriva i els plàstics, una amenaça real per a dofins i balenes també en aigües balears

Entre els mesos de gener de 2019 i d’agost de 2022 (tres anys i mig) varen encallar un total de 108 exemplars de cetacis a la costa de les Illes Balears. Aquests exemplars varen ser atesos per la Fundació Palma Aquàrium, per encàrrec del Consorci de la Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB), organisme pertanyent al Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

Gràcies a aquesta tasca, un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Fundació Palma Aquàrium ha pogut avaluar per primera vegada l’impacte que tenen els residus plàstics marins sobre els cetacis a les Illes Balears.

L’estudi, que s’ha publicat recentment a la revista científica «Biology», proporciona les primeres evidències científiques d’aquest impacte a individus de diverses espècies de dofins i balenes per mor de la ingesta de plàstics o per haver quedat atrapats en aquests residus.

L’estudi constata que els residus plàstics marins suposen una amenaça important per als cetacis, també en les aigües de les Illes Balears, tant per les conseqüències de la ingesta, que els poden provocar obstruccions i perforacions en el tracte gastrointestinal, com per les complicacions que es poden derivar de quedar-ne enredats entre les restes.

Ingesta de plàstics

Els investigadors varen poder analitzar la presència de residus plàstics en el tracte digestiu de 30 dels exemplars atesos pel Centre de Recuperació de Fauna Marina de la Fundació Palma Aquàrium. Els exemplars analitzats pertanyien a cinc espècies diferents: 15 exemplars de dofí llistat (Stenella coeruleoalba), nou de dofí mular (Tursiops truncatus), dos caps d’olla gris (Grampus griseus), un rorqual comú (Balaenoptera physalus) i un catxalot (Physeter macrocephalus).

Dels 30 exemplars, es varen trobar restes de residus de plàstic en el tracte digestiu de dues femelles adultes de dofí mular i d’un exemplar mascle juvenil de catxalot. En els dos exemplars de dofí mular es varen trobar els mateixos plàstics: restes de xarxes i de fil de pescar. En canvi, en el catxalot es trobaren fragments de cintes d’embalatge, d’una bossa i d’una làmina de plàstic. En els altres 27 exemplars no es trobaren restes de plàstics.

Enganxats en restes de xarxes

De tots els exemplars recuperats, set havien quedat atrapats entre xarxes i aparells de pesca abandonats a la deriva i presentaven ferides i amputacions causades per aquests aparells. Concretament, eren tres exemplars de dofí mular, dos de dofí llistat, un catxalot i una balena geperuda (Megaptera novaeangliae). En aquest darrer cas, cal destacar que la presència de balenes geperudes al Mediterrani és un fet excepcional. L’exemplar en qüestió va ser localitzat i alliberat viu el maig de 2022, però només una setmana més tard va varar i morir en aigües de València.

En definitiva, l’estudi constata per primera vegada que la presència de plàstics als oceans és una amenaça per als cetacis a les Illes Balears. El 10% dels exemplars examinats presentaven restes de plàstics en el seu aparell digestiu i un 7,3% havien quedat enganxats entre xarxes i aparells de pesca a la deriva.

Davant aquestes dades, l’equip investigador assenyala que els residus marins són una problemàtica crítica per als hàbitats marins i la vida salvatge, sovint amb conseqüències fatals a través de la ingesta o de l’enxarxament.

Equip investigador

Els investigadors que han participat en aquesta recerca són Antònia Solomando, alumna del programa de doctorat en Ecologia Marina i beneficiària d’un contracte FPU amb el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern espanyol (FPU18/04689); Francisca Pujol, de la Fundació Palma Aquàrium; el doctor Antoni Sureda, catedràtic del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut i membre del grup de recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu (NUCOX), de l’IdISBa i del CIBEROBN, i el doctor Samuel Pinya, investigador principal del grup de recerca en Ecologia Interdisciplinària (EI) de la Universitat de les Illes Balears.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt