Pagesos Ecològics de Mallorca dona el consell d’or per no ser enganyat en comprar tomàtigues de ramellet
La societat cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca ha distribuït avui una fotografia per mitjà de les xarxes socials que vol ser una ajuda al consumidor perquè no sigui estafat quan adquireix tomàtigues de ramellet.
Asseguren estar “farts de veure com hi ha empreses que enganen la gent amb còpies barates i dolentes” de la varietat de tomàtiga que es considera la reina de Mallorca i la més idònia per a un pa amb oli i per nombrosos guisats tradicionals.
Ells mateixos s’encarreguen de donar a conèixer quina és la regla d’or per distingir fàcilment quines són les tomàtigues de ramellet i quines no ho són. Opten per desitjar un “llarga vida a aquest patrimoni de Mallorca” i per distribuir entre el gran públic aquest secret per discernir què és tomàtiga de ramellet i què no ho és.
La regla és molt simple: “Si és uniforme no és ramellet. Les autèntiques són de mides, colors i formes diverses. Tot el que no sigui això és un frau”, sostenen.
La tomàtiga de ramellet (Solanum lycopersicum) és una varietat local de tomàtiga fruit de l’esforç de molts pagesos mallorquins que, al llarg dels segles, aconseguiren un tipus de tomàtiga molt adient a les seves necessitats.
Originàriament aquesta varietat de tomàtiga fou conreada als pobles de Banyalbufar i Estellencs, en plena la Serra de Tramuntana, d’on s’anà estenent amb el pas dels anys per tota la geografia mallorquina, en molts de casos per a l’autoabastiment.
Aquesta distribució geogràfica per l’illa acabà donant dos tipus de conreu prou diferenciats segons l’àrea geogràfica en qüestió: mentre a la zona originària -zona de muntanya de la Serra de Tramuntana- es tracta d’un cultiu de reguiu, a la zona del Pla i centre de l’illa es tracta d’un conreu de secà.
Tradicionalment la recol·lecció de la tomàtiga de ramellet, dins els mesos de juliol, agost i començaments de setembre, es fa des del matí, abans de sortir el sol, fins a les vuit o les nou, condicionant-se dins caixes, que són portades a les entrades o magatzems (els llocs més frescs de la casa, o de la possessió) on són enfilats, majoritàriament per dones, formant ramells de prop de tres quilograms cadascú que romanen penjats, fent-hi un repassó cada parell de dies, per treure els que es podreixen fins al moment de sortir al mercat.
Aquesta varietat de tomàtiga presenta un sabor una mica àcid, així com una textura sucosa, la qual cosa la converteix en ideal per fregar sobre les llesques de pa a l’hora d’elaborar un pa amb oli. És una de les varietats de tomàtiga més preuada a la nostra comunitat ja que permet conservar-la en fresc durant tot l’hivern. Però difícilment es troba amb uniformitat de color i amb una forma perfecta.
Foto: Pagesos Ecològics de Mallorca