Un nou estudi revela que l’oli d’oliva verge extra millora la salut intestinal al regular les bacteris

Un estudi de les universitats de Jaén i Granada donat a conèixer aquesta mateixa setmana revela que el consum d’aquest tipus d’oli afavoreix l’equilibri entre les soques d’enterococs, unes bacteris que poden ser beneficioses o perjudicials per a l’organisme.

L’oli d’oliva verge extra és un dels pilars de la dieta mediterrània, reconeguda pels seus beneficis per a la salut cardiovascular, el control del pes i la prevenció de malalties cròniques. Ara, un equip d’investigació de les universitats de Jaén i Granada ha demostrat que l’oli d’oliva verge també té un efecte positiu sobre la salut intestinal, al regular les funcions d’unes bacteris anomenades enterococs.

Els enterococs són microorganismes que habiten en l’intestí dels animals i els humans, i que poden tenir un paper dual: d’una banda, poden actuar com a probiòtics, és a dir, ajudar a mantenir l’equilibri de la microbiota o flora intestinal, que és el conjunt de bacteris que viuen en el tracte digestiu i que influeixen en la digestió, la immunitat i el metabolisme. D’altra banda, algunes soques d’enterococs poden causar infeccions greus, com diarrees, bacterièmia o endocarditis, especialment en persones amb el sistema immunitari debilitat.

Els investigadors han analitzat com l’oli d’oliva verge modula la resposta genètica i el funcionament de 75 soques d’enterococs aïllades de les femtes de dotze ratolins alimentats amb quatre dietes diferents durant dotze setmanes: una dieta estàndard sense greixos afegits, i tres dietes amb un suplement del 20% de mantega, oli d’oliva refinat i oli d’oliva verge extra, respectivament.

Els resultats, publicats a la revista Frontiers in Nutrition, mostren que l’oli d’oliva verge estableix un equilibri entre les soques d’enterococs d’un mateix gènere, i fins i tot d’espècies semblants, afavorint que presentin una menor resistència a antibiòtics, una menor capacitat de colonització i una menor producció de compostos tòxics per a l’organisme durant la digestió, coneguts com a amines biògenes. Aquests efectes s’atribueixen als polifenols de l’oli d’oliva verge, uns compostos antioxidants que li confereixen el seu sabor i aroma característics.

“Detallar a nivell genètic cada soca en funció de la dieta, possibilita l’establiment de mesures per afavorir la proliferació d’unes o la reducció d’altres, segons siguin beneficioses per a l’organisme o no”, indica a la Fundació Descobreix la investigadora de la Universitat de Jaén Natalia Andújar, autora de l’article.

L’estudi també revela que algunes espècies d’enterococs només es van trobar en el grup de ratolins alimentats amb mantega, i que van augmentar amb una dieta continuada d’aquest tipus de greixos. Aquestes espècies són responsables d’algunes malalties infeccioses, la qual cosa suggereix que el consum de greixos saturats podria afavorir la seva proliferació.

Els investigadors destaquen que conèixer com es comporten les bacteris en funció de la dieta a la qual es veuen sotmeses contribueix a una millor regulació d’aquestes per evitar problemes digestius. És a dir, obtenir al mateix temps el DNI i la vida laboral de cadascun dels individus que habiten l’intestí, permetrà el desenvolupament de tractaments més efectius per al control de la microbiota.

Aquest estudi forma part del projecte ‘Efecte dels polifenols de l’oli d’oliva verge extra sobre la microbiota intestinal i la salut humana’, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).