Una tesi doctoral analitza l’èxit de la lluita contra la vespa asiàtica a Mallorca
Durant les darreres dues dècades, la vespa asiàtica o Vespa velutina s’ha convertit en un dels insectes més perillosos que envaeixen diverses regions del món. Aquesta vespa és originària d’Àsia, i ara també és present a Europa, Corea del Sud, Japó i, recentment, als Estats Units. A les Illes Balears hi va entrar l’any 2015, tot i que ja fa una temporada llarga que no se’n detecta cap exemplar gràcies a un ingent treball de detecció i destrucció dels nius.
Igual que altres vespes socials, és un recol·lector oportunista i un depredador generalista d’insectes, i s’alimenta principalment de pol·linitzadors, amb una notable preferència per les abelles de la mel.
La tesi doctoral de Cayetano Herrera López, defensada aquests dies a la Universitat de les Illes Balears, s’ha centrat en l’estudi de l’espècie exòtica Vespa velutina a Europa a través d’una perspectiva multidisciplinària per proposar mètodes d’erradicació eficaços en noves àrees envaïdes, identificar vies d’introducció en ecosistemes insulars, determinar patrons generals que ens ajudin a predir, prevenir i gestionar aquesta invasió biològica a les principals illes del Mediterrani, així com millorar la capacitat de detecció a través d’un sensor automatitzat.
A Mallorca
D’una banda, la tesi discuteix l’èxit de l’erradicació d’aquesta espècie tan nociva per a les abelles a l’illa de Mallorca gràcies a la combinació de diferents metodologies, incloent-hi el trampeig, la implementació de dades de ciència ciutadana per poder detectar aquesta espècie a l’illa, la recerca activa de nius i l’eliminació dels nius mitjançant mètodes mecànics.
En general, la insularitat, la detecció primerenca d’aquesta espècie, la ciència ciutadana i la recerca activa de nius mitjançant triangulació varen esdevenir factors essencials per al control reeixit d’aquesta espècie.
Així mateix, s’han detectat dues entrades independents a l’illa de Mallorca mitjançant eines moleculars basades en ADN, la primera el 2015, provinent d’Itàlia, i la segona, el 2021, provinent de Catalunya, a més d’ampliar la informació que es coneixia fins a la data sobre els aspectes genètics d’aquesta invasió biològica a Europa.
D’altra banda, es varen realitzar anàlisis de risc per identificar àrees propícies per a l’expansió d’aquesta espècie invasora a la Mediterrània, i es detectaren àrees on l’espècie podria expandir-se i establir-se. També es va testar un model evolutiu a les poblacions europees de vespa asiàtica i es va detectar una menor diversitat genètica a mesura que s’allunyaven del primer registre al sud-est de França. Finalment, es va desenvolupar un mètode automatitzat per detectar aquesta espècie partint de les seves característiques de vol, la qual cosa pot ser útil per detectar-la i fer-ne un seguiment en el futur.
En resum, aquesta recerca és essencial per comprendre i gestionar la invasió de la vespa asiàtica a Europa, atès que proposa estratègies de detecció, prevenció i erradicació i proporciona valuoses eines per conservar la biodiversitat i protegir l’apicultura.