Una tesi doctoral posa llum sobre les poblacions de llampuga i la seva migració
El proper dia 7 de setembre, la Sala de Graus de l’edifici Antoni Maria Alcover i Sureda del campus de la UIB acollirà la defensa de la tesi doctoral “Ecology and management of the common dolphinfish (Coryphaena hippurus) in a warming Mediterranean” de Vicenç Moltó Seguí. La tesi ha estat dirigida pels doctors Ignasi Catalán (IMEDEA), Francisco Alemany (ICCAT) i Andrés Ospina (IMEDEA) i posa llum a una de les espècies menys desconegudes que transiten per les Illes Balears durant la seva migració: la llampuga.
La llampuga o mahi-mahi (Coryphaena hippurus) es una espècie considerada gran pelàgic i altament migratòria, distribuïda en aigües tropicals i subtropicals arreu del món. La població del Mediterrani sustenta pesqueries tradicionals d’arts menors dirigides a individus juvenils, basades en l’ús de dispositius concentradors de peixos (capcers), principalment a les Illes Balears, Sicília, Malta i Tunísia.
Aquestes pesqueries tenen una gran rellevància en la cultura i economia locals d’aquests països. A les Illes Balears l’arribada de la llampuga és tot un esdeveniment anual. No obstant això, en aquestes regions sols s’observen individus adults durant l’època de posta, el que suggereix una migració reproductiva.
Revisar el coneixement
El principal objectiu de la tesi doctoral de Vicenç Moltó, segons han detallat des de l’IMEDEA, és revisar i ampliar el coneixement de la població de llampuga del Mediterrani, amb especial èmfasi en els efectes de l’escalfament global i fenòmens associats.
En les darreres dècades s’han realitzat nombrosos estudis sobre la biologia i pesqueries d’aquesta espècie a la regió. Aquesta tesi pretén anar un pas més enllà explorant en primer lloc els efectes ambientals sobre alguns trets biològics i ecològics de l’espècie i emprar aquest coneixement i generar millors eines per aconseguir una gestió sostenible de l’estoc Mediterrani, que segueix fora una avaluació formal a dia d’avui.
Entre els principals resultats, cal destacar que la incorporació de la temperatura en els models desenvolupats per aquesta espècie ha millorat l’estima dels patrons reproductius i de creixement.
Concretament, els estudis desenvolupats en el marc d’aquesta tesi mostren que el pic de posta ocorre sistemàticament amb anterioritat al pic de anual de temperatura en diferents poblacions de llampuga en un ampli rang de latituds i que la duració de la posta està relacionada amb la temperatura mitjana anual, fet que permet predir el patró estacional de posta a partir de la temperatura. A més, un model validat de creixement depenent de temperatura basat en juvenils explotats per la pesqueria ha permès avaluar les talles de captura de reclutes a la data d’inici de la pesqueria sota diferents projeccions de canvi climàtic segons el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i també d’onades de calor marines, segons el resum de la tesi de Moltó.
Augment de la talla
Els resultats suggereixen que en escenaris d’escalfament hi haurà un increment de la talla mitjana i una desviació en la distribució de talles, amb uns percentatges més elevats d’individus de talles més petites en projeccions climàtiques a llarg termini.
Aquests resultats són aplicables tant en accions de gestió a curt termini, considerant la variabilitat ambiental, com per a una gestió a mig i llarg termini, al predir els potencials efectes sota condicions ambientals futures derivades de l’augment de temperatura.
Pel que fa a la gestió de les pesqueries de llampuga a la Mediterrània, s’ha desenvolupat un procés automatitzat basat en intel·ligència artificial per obtenir dades massives en alta resolució de talles individuals dels peixos disposts en les caixes prèviament a la seva venta a la llotja. Aquestes dades serviran per validar estudis previs, així com per alimentar models d’avaluació pesquera, obrint així noves oportunitats en investigacions que requereixen distribucions de talles com a variable clau.
També s’ha desenvolupat un 4 model de depleció generalitzat, multi-anual i multi-flota, adaptat a les dinàmiques de les pesqueries dels diferents països que exploten aquesta espècie. Aquest mètode s’ha adoptat per la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM), permetent avaluar l’estoc de llampuga al Mediterrani, obtenint els primers punts de referència d’explotació per a aquest estoc. Aquests resultats suggereixen que no existeix risc de sobrepesca a l’estoc, mostrant una estabilitat tant en les taxes d’explotació com de reclutament, encara que amb l’enfocament precautori seria recomanable no incrementar l’esforç pesquer fins a disposar d’una avaluació quantitativa de la població.
Finalment, Moltó proposa futures línies d’investigació, que s’haurien de centrar en aproximacions mecanicistes per comprendre les relacions ambientals amb els trets biològics i ecològics de l’espècie en tots els seus estadis vitals.
De fet, incrementar el coneixement dels requeriments ambientals per als primers estadis de desenvolupament també resulta crucial per comprendre la mortalitat en les primeres etapes de vida, així com la dinàmica de reclutament, essencial per poder explicar fluctuacions en les captures al llarg de les sèries temporals.
A més, investigar sobre l’ecologia del moviment resulta clau per revelar els patrons migratoris, aportar informació per entendre millor les variacions de captures dels diferents països i les relacions entre captura i esforç, així com el comportament de l’espècie en relació als capcers.