PIMEM calcula que els costos de producció de les panades han pujat entre el 30 i el 50%
L’Associació de Forners i Pastissers de PIMEM calcula que els preus de la matèria primera per a fer panades i robiols ha augmentat entre un 30 i un 50%, un fet que, asseguren, fa inevitable que aquest increment de costos s’acabi repercutint en el preu final.
La producció de panades i rubiols prevista per a aquestes festes de Pasqua augmenta el 40% més respecte a la producció normal que es fa al llarg de l´any. L’associació explica que les xifres són similars d’anys anteriors, per això el ritme d’oferta i demanda es manté.
Sobre l’elaboració, tant de panades com de rubiols, l’associació assegura que el producte local ha estat sempre i segueix sent la base del farciment tant pel que fa a la carn i la verdura en el cas de les panades, i el brossat o la confitura a el cas dels rubiols. “La carn de “me mallorquí” és de primera i són moltes les famílies i establiments que segueixen invertint en aquest producte com a element imprescindible per elaborar les panades”. Però des de l’entitat també es recorda que amb el pas dels anys s’han consolidat les panades de peix on el bacallà, la sípia o la “mussola” són els principals ingredients. També les anomenades veganes ja ocupen un lloc entre els consumidors.
Una altra tradició molt arrelada és la de les Mones de Pasqua que a Mallorca ja fa uns 50 anys que és present. Des de l’associació de PIMEM es fa una crida a la compra i consum en forns i pastisseries tradicionals on es posa en valor la qualitat de la xocolata emprada i la creativitat del pastisser o pastissera a l’hora de fer la mona. El preu segons l’entitat oscil·la entre els 10 i els 50 euros.
A més de la típica mona, l’associació ha volgut recordar altres productes concentrats en pobles o zones de Mallorca. És el cas de la formatjada de Pollença, el crespell tou de Lloseta o el rotllo de confit que es fa a les zones de Sa Pobla, Campanet, Alcúdia o Búger.
Tot i la diversitat i l’arrelament d’aquests productes, l’associació detecta una pèrdua del costum que hi ha entre les noves generacions de continuar fent panades i rossos en família i fins i tot la compra i el consum als establiments.