Covardia institucional al cos d’Agents de Medi Ambient (AMA)
«D’homos covards no n’han escrit res» Dita popular mallorquina
Els fets són sobradament coneguts però, per si de cas, els referirem de forma resumida i en poques línies. Des de l’horabaixa del divendres dia 30 de setembre fins al diumenge dia 2 d’octubre es va desenvolupar la 43ena edició de la Pujada al Puig Major, prova estrella del calendari de les competicions automobilístiques de les nostres illes. Per dos dies, esportistes, tècnics i espectadors gaudiren de l’espectacle de més d’un centenar de màquines i pilots traçant a tota velocitat la regirada i exigent carretera que uneix Sóller amb la Vall de Son Torrella. Dues jornades intenses pels milers d’espectadors que es congregaren en les voreres de la carretera i les seves rodalies.
Avui no parlarem del fenomen de la privatització dels espais públics que, com les carreteres de Tramuntana, són sostrets als seus legítims usuaris per fer-ne ús afavorint interessos privats. Gairebé sempre amb el tòtem totpoderós de l’atractiu turístic i els interessos econòmics lligats com a reclam i excusa. Se n’ha parlat i es parlarà d’aquesta circumstància. Quan toqui veurem si podem fer una aportació al debat. Avui estem per altra cosa.
El propietari d’una de les finques a les que dona servei la carretera, esdevinguda per uns dies pista de carreres, em manifestava amargament l’oblit i el menyspreu institucional que les autoritats havien tingut cap a ells i els seus interessos. Per tota la durada de la competició, dos dies no ho oblidem, varen tenir limitat el lliure accés i gaudi de les seves terres i bens. Els que tenien animals i els havien de recollir, tancar, guardar i alimentar es veieren ben estrets. Els que disposen de negocis d’allotjament turístic vocacional reglats hagueren d’explicar el per què de tot aquell enrenou als seus clients, que havien contractat els seus establiments a la cerca de pau, tranquil·litat i un paisatge encisador. Per no parlar dels propietaris d’olivars que, senzillament, volien gaudir del seu espai amb la companyia de la seva gent. Així i tot, aquesta bona persona, volia entendre la situació. Assumint que, pot ser, tal vegada, qui sap, hi havia raons superiors per aquesta limitació a la seva mobilitat a la cerca d’un bé superior i col·lectiu. Encara que no ho sabia veure, volia pensar bé de tot l’assumpte.
El que de cap de les maneres podia entendre era el desistiment de funcions que havia observat per part dels responsables de la seguretat del esdeveniment. Centenars de cotxes aparcats davant les entrades de finques, vulnerant totes les normes de trànsit i seguretat viària. Desenes de tendes de campanya, barbacoes i focs encesos a veïnat del bosc. Enmig de l’estiu més sec i calent dels darrers 25 anys!
Brutor arreu. Bosses de fems i deixalles abandonades als vorals o a dins la garriga, a pocs metres de la carretera. A ells, als pagesos que s’atrevien a fer una neteja del bosc i a cremar restes de poda de forma ordenada i controlada, els visitava tot d’una parella d’AMAS enfilats al seu vehicle per, després de pegar-los quatre crits, incoar-los un expedient per faltes greus o molt greus si no disposaven de tots els papers i permisos haguts i per haver en el mateix lloc dels fets. Ja per no parlar de tocar una olivera, un pi o una mata! De lo d’arreglar marges i camins ja en parlarem un altre dia.
En tot el paratge natural Serra de Tramuntana, deixant a banda altres limitacions o regulacions particulars de cada zona, s’ha de tenir i mantenir la màxima cura mediambiental, respecte i excel·lent comportament. Com a pràctica general no s’han de deixar escombraries, inclòs paper higiènic, no provocar sorolls ni pegar crits, no portar animals solts, respectar camins i finques privades, no acampar, no bloquejar ni provocar estrenyiments en pistes ni zones de trànsit. I això és llei! Ben igual que l’estricta prohibició de fer foc a menys de 50 metres d’un terreny forestal des d’1 de maig al 15 d’octubre!
Del tema de les presumptes infraccions de trànsit la Guàrdia Civil i les Policies locals de Fornalutx i Sóller ja s’ho faran mirar. El dia que tinguem una desgràcia personal, ja arrancaran a córrer.
Però l’absència dels agents de Medi Ambient (AMA) de la conselleria de Medi Ambient i Territori va ser ensordidora. L’escàndol va ser de tal magnitud que fins i tot el Grup d’Ornitologia Balear (GOB), la principal entitat ecologista de les Balears, va posar el crit al cel en un comunicat fet el 4 d’octubre. Afirmaven que “… és evident que de la prova esportiva se’n deriven impactes ambientals que es produeixen als marges de la via, i que sí que es situen dins terrenys protegits, entre ells sobre tot l’acampada il·legal i l’abandonament de fems.” Les imatges que il·lustraven el seu text eren aclaridores i esfereïdores a un temps. I certificaven que el que afirmava el propietari emprenyat en els seus comentaris no era cap broma ni invenció. Acabaven dient: “Consideram que fins ara la Conselleria de Medi Ambient ha adoptat un “perfil baix” en relació als diferents impactes i infraccions que afecten al Paratge Natural durant els dos dies de la prova esportiva”.
Finalitzaven tot requerint si la conselleria hi havia emès informe previ sobre la prova, si s’havien enviat indicacions als organitzadors per reduir l’impacte negatiu sobre el medi i, fonamentalment, last but not the least, si “…es va desplegar un dispositiu de vigilància per part dels Agents de Medi Ambient i en què va consistir, si es varen aixecar actes de les infraccions observades a la normativa del paratge natural o altra normativa ambiental i si es va emetre informe sobre els impactes detectats i la intervenció realitzada al respecte”.
A l’hora de redactar aquesta columna no tenim notícia de contesta i explicació per part de la conselleria de Miquel Mir. Ni, en la meva modesta opinió, crec que es produeixi.
Des del meu punt de vista el que passa és que el cos d’Agent de Medi Ambient té mal pel cap i no són crosteres! El que diplomàticament el GOB expressa com a “perfil baix” és, en la meva opinió, nua i crua covardia institucional. I recordaré la definició d’aquesta paraula feta pel diccionari Alcover-Moll; “Que té por del perill”. I en la mateixa descripció s’esmenta el refrany popular “Ésser més covard que un conill”. I és perillós enfrontar-se als grans poders de la nostra illa. Aquells que consideren la natura i a Mallorca com un immens parc d’atraccions en els que els seus habitants són, simplement, una espècie en via d’extinció, elements d’un gegantí decorat, per no proporcionar redits econòmics significatius. I per això els ciutadans els hi hem conferit una protecció legal, la de la figura del servidor públic, que malbaraten amb les seves actuacions?
Els AMA són, majoritàriament, funcionaris competents i dedicats, escrupolosos amb la llei i interessats en la cura de la natura que toca preservar en benefici de tota la ciutadania. Però tenen la mala sort de comptar amb uns comandaments covards i porucs, als que donen suport una petita quota de trepes i llepaculs. Forts i implacables amb els dèbils, tremolosos i acotant el cap davant els poderosos. És vergonyós que els representats polítics permetin aquesta situació que els desprestigia i posa en dubte el seu compromís amb la nostra societat. Els “èxits” més significatius d’aquests dirigents són ben a la vista. Encalçar i fustigar senderistes, com més grans millor, amenaçant-los amb les set plagues d’Egipte per pretendre visitar la Talaia Moreia. Expulsar escaladors en possessió de tota la documentació i permisos haguts i per haver del lloc de la seva activitat de forma irregular i de mala manera. Incoar expedient a la que està considerada com la millor editorial de mapes per a senderistes i excursionistes de l’Estat per fer els millors mapes, en una escandalosa tudada de recursos públics. En ampliar parcs naturals ignorant la història i la tradició de la terra que pretenen protegir, expulsant aquells que just pretenen gaudir i conèixer el territori, des del més estricte respecte. Redactar un projecte de llei de Policia Mediambiental que pretén assignar als AMA funcions anticonstitucionals que no poden desenvolupar ni les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat sense autorització judicial, creant una espècie del CIA mediambiental. I crear un embull de normativa que fa que, avui en dia, planificar una activitat al medi natural requereixi més documentació i paperassa que posar en marxa una central nuclear. I algunes coses més, tan esbojarrades que costa de creure. Que li demanin als pescadors, bussejadors i caçadors!
No tinc bones noves pel propietari de la finca propera a la carretera del Puig Major. No li faran ni cas. Més tard o d’hora arribarà el dia que, emprenyat i cansat, li tocarà vendre al propietari estranger, ric i absentista de torn. Fent servir una companyia off-shore radicada a un paradís fiscal i representat per un prestigiós despatx de missers que constituirà una fundació amb finalitat pretesament ecològica. I a aquest sí que els hi faran cas els comandaments dels AMAS. Ben aviat es posaran les piles! I a les seves ordres!