Judge Dredd ha arribat a la Serra de Tramuntana

‘Ius summum saepe summa est malitia’ (La justícia extremada [és] extremada [i provada]  injustícia). Publi Terenci, citant Ciceró

Judge Dredd (en l’anglès original, «jutge temible») és una sèrie d’historietes britànica, pertanyent al gènere de la ciència-ficció. Va ser creada pel guionista John Wagner i el dibuixant Carlos Ezquerra el 1977. El seu protagonista, el jutge Joseph Dredd, és un agent de la llei nord-americana en un futur distòpic on els jutges com ell reuneixen en les seves persones els poders de policia, jutge, jurat i botxí.

Dredd i els seus companys estan facultats per detenir, condemnar i fins i tot executar als criminals a l’acte. En pocs segons identifiquen, capturen, jutgen i executen al sospitós. Generalment a la pena capital, executada amb molta de sang i fetge. Molt popular, ha inspirat pel·lícules protagonitzades per Sylvester Stallone, molt conegut pel seu personatge de Rambo.

Les darreres notícies ens indiquen que a la Serra de Tramuntana, a l’ombra del Castell d’Alaró, podria haver-se detectat a un imitador d’aquest personatge de ficció. Així es podria desprendre de l’incident que dos muntanyencs varen experimentar en carn pròpia en la topada amb un Agent de Medi Ambient (AMA) el matí del 6 de novembre de 2022.

Després del que la Benemèrita qualificaria d’un hàbil interrogatori, va determinar que portaven motxilles massa grosses”

Com s’ha descrit en la notícia que aquest mateix mitjà va oferir fa uns dies, dues persones que es dirigien a practicar el seu esport a Sa Bastida, al municipi d’Alaró, varen ser interceptades per un AMA. Després del que la Benemèrita qualificaria d’un hàbil interrogatori, va determinar que portaven motxilles massa grosses. Entre això i una presumpta capacitat per llegir la ment, va determinar que anaven a escalar. I que aquesta activitat, segons ell, estava prohibida. Els va amenaçar en pujar al cap d’una estona i, si els trobava, imposar-los una sanció amb les conseqüències que ben bé es poden vostès imaginar. Tot va succeir enmig del camí, a molta distància de la paret més propera.

Allò de la presumpció d’innocència, el dret a ser escoltat i a un judici just va quedar per un altre dia. El to de la conversa ho poden imaginar. Por mis huevos morenos! 

Les dues persones afectades tingueren ocasió de parlar poc després amb uns caçadors que els informaren de la mala fama i formes de l’actuant, conegut i temut en tota la contrada pels seus despòtics actes.

els havia privat del seu dret a gaudir del seu esbarjo en la natura i els havia atemorit i esparverat sense cap raó”

Retornats als seus domicilis, es va comprovar que, aparentment, el que havia afirmat l’AMA era mentida. La normativa oficial limita l’activitat l’escalada dels mesos de febrer fins a juliol. La mateixa normativa que l’autoritza des d’agost fins a gener, la resta dels mesos. Inclòs novembre. Sense saber si la raó va ser per desconeixement de la norma o per pura i simple malícia, els havia privat del seu dret a gaudir del seu esbarjo en la natura i els havia atemorit i esparverat sense cap raó. Després de rebre consell i assessorament legal, varen decidir presentar una petició d’incoació d’expedient a l’expeditiu AMA per faltes greus i molt greus.

Després de la publicació de la notícia, es produí una reacció digna del millor manual de control de danys que ni la millor empresa de relacions públiques hauria igualat. El cap de servei dels Agents de Medi Ambient, Christian Ruiz Altaba, es va posar en contacte amb aquest mitjà per explicar la seva versió, publicada el dia 9. El funcionari afirmà que el seu departament tindria “tolerància zero amb actituds com la denunciada per aquestes dues persones”. En la seva opinió, tot apunta que “aquesta va ser una actuació desafortunada” i ha anunciat que “estam mirant què fer”, donant a entendre una investigació que pot conduir a possibles mesures disciplinàries, ja que “la denúncia presentada ara farà el seu camí”.

Segons Ruiz Altaba els Agents de Medi Ambient “han de tenir criteri, sentit de l’oportunitat i de la proporcionalitat”, i “s’han de dedicar a aixecar acta i després serà el departament corresponent el que decidirà què fer-ne”. “Actituds com la descrita no es poden permetre a cap dels nostres agents”, sentencia Ruiz Altaba. I fent l’ullastre esbrancat en la defensa de la professionalitat de la majoria dels membres del cos d’Agents de Medi Ambient, tot afirmant que just és una proporció molt petita aquella de la que reben queixes com aquesta.

Parole, parole, parole, soltanto parole!, cantava Mina Mazzini, la diva italiana, coetània del Judge Dredd.

Donant la callada per resposta i fent-se els despistats, fan servir la vella tàctica d’esperar que el temps (i les eleccions!) arreglin les coses”

Vista la trajectòria de la conselleria de Medi Ambient en casos similars, no sembla que Miquel Mir, conseller, ni Llorenç Mas, director general de Biodiversitat, tinguin gaire interès a tirar-ho endavant. Les denúncies de, entre d’altres, Editorial Alpina i els afectats per una expulsió il·legal al Gorg Blau de l’estiu de 2021, encara esperen una resposta de l’administració davant la qual es varen presentar.

Donant la callada per resposta i fent-se els despistats, fan servir la vella tàctica d’esperar que el temps (i les eleccions!) arreglin les coses. Si Ruiz Altaba afirma que es un grup petit, com no ha actuat en el seu moment? Cal recordar que Ruiz Altaba va ser, en la seva anterior etapa de director del parc natural de Llevant, l’impulsor de la prohibició de pas per accedir a la Talaia Moreia, entre altres decisions discutibles?

“Ens volen fer passar amb cançons i no ens diuen el que volem saber!”, proclama la dita mallorquina.

Dredd és la perfecta màquina justiciera. Com a protagonista, enfronta en la seva croada a viciosos violadors (escaladors?), assassins (barranquistes?) i joves desviats (excursionistes?), tibant la idea d’estat de dret i llibertat vigilada. Dredd és una perfecta metàfora de les societats de control, inspirades en les polítiques dels vuitanta, durant el govern de Margaret Thatcher com a Premier Britànica i uns Estats Units en mans del cowboy Ronald Reagan.

Hem d’entendre que Judge Dredd és la materialització d’un sistema i una ideologia que frega l’autoritarisme i s’atraca al feixisme”

Hem d’entendre que Judge Dredd és la materialització d’un sistema i una ideologia que frega l’autoritarisme i s’atraca al feixisme. La filosofia del “dispara primer i demana després”. La que ha permès que la vida i els drets de ciutadans hagin estat manllevats i tallats per l’actuació de pretesos garants de la llei. Amb el coneixement i la cobertura, quan no l’aquiescència, dels seus superiors. La llei mordassa, per dir-ho clar i català.

La Constitució Espanyola de 1978 diu en el seu article 103.1: “L’administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret.” I afegeix en el seu apartat 3: “La llei regularà l’estatut dels funcionaris públics (…) i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions.” Submissió plena a la Llei i al Dret, no interpretacions injustes. Garantir la seva imparcialitat, no estar exposat a les seves dèries, filies i fòbies. Soc del parer que el fet de manejar i gestionar recursos públics confereix una responsabilitat particular a la labor dels servidors públics. Per tant, el seu comportament hauria de ser irreprotxable, ja que els administrats confiem en la seva honestedat, lleialtat i transparència.

Els AMA són, majoritàriament, funcionaris competents i dedicats, escrupolosos amb la llei i interessats en la cura de la natura”

Els AMA són, majoritàriament, funcionaris competents i dedicats, escrupolosos amb la llei i interessats en la cura de la natura que toca preservar en benefici de tota la ciutadania. Però tenen la mala sort de comptar amb uns comandaments covards i porucs, als que donen suport una petita tropa de trepes i llepaculs. Forts i implacables amb els dèbils, tremolosos i acotant el cap davant els poderosos. És vergonyós que els representats polítics permetin aquesta situació que els desprestigia i posa en dubte el seu compromís amb la nostra societat.

En la meva opinió, aquest (i els que l’acompanyen!) parodiador del personatge de còmic Judge Dredd no es mereix una sanció que li pugui suposar un trasbals econòmic. La seva família i els seus no tenen cap culpa del seu mal cap. No han de patir per la seva incompetència.

No seria mala idea un curset de gestió de la ira. El primer que  ensenyen és a pensar abans de parlar, tot intentant posar-se en les sabates de l’altre”

Ell, i els del seu grupuscle, han de menester ser alliçonats i formats en el coneixement de la normativa i, molt especialment, els drets civils i constitucionals dels ciutadans i el respecte que, a qualsevol persona, es deu. No seria mala idea un curset de gestió de la ira. El primer que  ensenyen és a pensar abans de parlar, tot intentant posar-se en les sabates de l’altre,  respectant-lo com a subjecte de drets. Una mica d’exercici físic no vindrà malament. Pot ser  massa acostumat a disposar sempre del cotxe oficial, aparcat a la porta de ca seva, amb la benzina pagada pels contribuents. No és l’únic. Ben igual que els metges, els bombers, els policies o la resta de funcionaris públics. O no és així?

Judge Dredd és una història obscura, narrada en un ambient tètric, opressor. Una distòpia aterridora. No podia acabar bé. El personatge s’adona que el sistema és corrupte i sinistre. Els seus caps són delinqüents de la pitjor espècie. Els seus enfrontaments li costen la vista i la postergació. Al final el volen substituir com un trasto vell per un clon i s’adona del fet que ell també ho és. Una simple joguina en mans dels poderosos. Una eina més dels que comanden per oprimir a les persones. I encarreguen la feina al Judge Dredd, ara vestit de verd.