Té cura l’Església de Mallorca?

Avui l’Església viu males dades: s’han demostrat molts abusos de sacerdots a menors, bisbes s’han apoderat de béns del poble, el Vaticà ha fet escandaloses especulacions financeres, arreu manquen capellans, molts temples romanen buits o tancats, generacions joves passen del tot de la religió…

Simultàniament ha sorgit un papa qui, tot veient el desastre i seguint un projecte iniciat a Alemanya, convoca tots els bisbes, més de cinc mil, perquè l’any vinent li expliquin què demanen a l’Església milions de persones del món. Així l’octubre passat començà universalment un sínode o procés de revisió i reforma del món catòlic.

A Mallorca 3.143 persones (només quasi un 1% dels fidels) han dit la seva per posar remei a la greu situació que avui viu l’Església. Vull remarcar l’escrit que el grup “Gent Cristiana Aporta“ —grup de 21 membres al qual jo pertany— ha presentat; són SETZE PROPOSTES per millorar l’Església de Mallorca, que avui —si es vol— poden ser posades en pràctica sense haver d’esperar el final del Sínode l’octubre de 2023.

Concretament demanam:

Sensibilitat democràtica (ara a l’Església tot és decidit pel bisbe o els capellans).
Consells parroquials deliberatius (on n’hi ha, només són consultius).
Millor atenció i acompanyament d’adolescents i joves (sense ells no hi ha futur).
Més recursos al servei de persones vulnerables (pobres, immigrants, marginats, exclosos, LGTBI).
No retenir béns que són del poble (temples tancats, rectories buides, locals no utilitzats, joies, donacions, herències).
Fomentar la desclericalització (ja fou demanat al Sínode Diocesà de 1999).
Protagonisme de les dones amb igualtat de condicions que els homes.
Molts cristians han fugit (perquè l’Església no ha sabut assumir compromisos que surten de l’Evangeli).
Celebrar l’Eucaristia (no ha de ser l’única acció dels fidels practicants que són entorn del 2% al 6% dels creients).
Misses (moltes són rutinàries i el seu llenguatge correspon a altre temps i cultura).
La Bíblia (sovint mal interpretada, només literalment).

Crec que hi ha tres aspectes fonamentals per reformar l’Església que estan totalment interrelacionats:

a) Entendre i aplicar la Bíblia de forma genuïna segons les actuals investigacions; d’això se’n pot nodrir adequadament la teologia i la doctrina de l’Església.

b) Utilitzar llenguatge i signes entenedors dins la cultura actual. L’Església catòlica encara es troba massa ancorada en el platonisme i en l’antic món greco-llatí; el món actual no ho entén.

c) Mostrar amb obres la vivència de la fe; la fórmula és senzilla i difícil alhora: simplement aplicar l’Evangeli. Això val per a les altes jerarquies, com també per a qualsevol persona o comunitat que vulgui seguir el missatge de Jesús. “Mirau com estimen“ ha de seguir essent actual l’antic distintiu de les comunitats cristianes.

Em faig ressò del que escriu sobre l’Església el teòleg Arregi: “Un canvi reial i profund és urgent i indispensable. Si l’Església vol anunciar avui allò que Jesús va anunciar, ha de parlar en un altre paradigma. Es tracta de situar-se al món d’una altra manera: mirar i viure i relacionar-se amb tots els éssers amb un cor i una ment diferent. És urgent aplicar els principis democràtics a tots els nivells de l’Església i a totes les seves institucions. Cal assumir la complexitat i la incertesa de la nostra cultura, sempre amb pluralisme i diàleg.”