Les Talaies de Can Jordi, una comunitat pagesa que conreava cereals fa 2.700 anys
Enguany es posa fi al projecte arqueològic de recerca triennal titulat Dinàmica dels sistemes de producció i d’intercanvis al llarg de la cultura talaiòtica: el cas del poblat de les Talaies de Can Jordi (Santanyí). Aquest projecte s’ha centrat en l’excavació i estudi de l’extrem meridional del jaciment.
En aquest sector hi destaca l’edifici H5, una construcció ciclòpia de planta rectangular, d’uns 8 metres de llargària i 4 metres d’amplada aproximadament, que va estar en ús durant el segon quart segle del primer mil·lenni abans de Crist i va ser destruïda per un incendi al final de la seva ocupació.
La seva funció com habitatge és clara, amb una llar de foc semicircular adossada a un dels murs i un repertori d’objectes relacionats amb activitats de producció domèstica. L’excavació de l’edifici H5 i el seu entorn ha resultat de gran interès per conèixer millor el procés de creixement del poblat cap al sud durant les seves fases inicials, des del talaiot de planta circular excavat fa quatre dècades fins a la murada perimetral.
La darrera anualitat d’aquest projecte s’ha destinat a la realització dels estudis i anàlisis per part de diversos especialistes amb l’objectiu de reconstruir els processos de producció d’aliments i els intercanvis amb l’exterior.
A l’interior de l’edifici H5 s’ha recuperat un conjunt de ceràmiques de producció local pròpies de l’inici de l’edat del ferro que inclou restes de contenidors d’emmagatzematge de diverses mides, olles per cuinar i vasos destinats al consum. També s’ha estudiat un conjunt d’instruments lítics format per una interessant combinació d’elements mòbils (còdols, percussors de tendència esfèrica, un molí de mà) i fixes (lloses, morter, cassoleta, pica i base de molí). L’estudi dels fitòlits de diversos d’aquests instruments mostra que molts d’ells estarien relacionats amb processos de transformació i preparació dels cereals.
L’estudi de la fauna i les llavors mostra l’existència d’una comunitat pagesa dedicada, en primer lloc, a la cria d’un grup limitat d’espècies ramaderes, especialment ovelles i cabres, i porcs i bous en menor mesura. L’estudi de les llavors indica l’existència també d’una economia agrícola basada en el conreu de cereals, sobretot ordi i, en segon terme blat, i algunes lleguminoses (guixa, fava, pèsol).
Finalment, als segles finals d’ocupació del poblat es realitzen una sèrie de feines que inclouen el farciment i anivellament amb terra de diversos espais. En aquests nivells, a partir del segle IV abans de Crist, hi comencem a trobar les primeres ceràmiques d’importació, sobretot àmfores de vi, però també ceràmica comuna i vaixella de taula.
La major part d’aquests materials prové de l’Eivissa púnica, amb presència també de ceràmiques itàliques, nord-africanes i ibèriques. La cronologia d’aquests materials arriba fins a finals del segle II abans de Crist, indicant l’abandonament almenys d’aquest sector del poblat a aquest moment, un fet que es podria relacionar amb la conquesta romana de Mallorca.
Formant part d’aquest sediment, s’ha recuperat una mostra important d’ossos humans, pertanyents a un mínim de sis individus, que devien estar enterrats en fosses al lloc d’on es va recollir la terra. La seva cronologia és antiga, cap al 800-550 abans de Crist, i permet l’estudi d’una part de la població que degué viure al poblat durant aquesta etapa. La seva alimentació, a partir de l’anàlisi d’isòtops estables de diverses mostres, es basaria en productes agropecuaris, descartant-se el consum de recursos marins.
L’Ajuntament de Santanyí va rebre una subvenció per import total de 49.800 euros per dur a terme el projecte de tres anualitats, que ha estat dirigit pels doctors Damià Ramis Bernad i Nicolau Escamilla Artigas, en el marc de la convocatòria de subvencions per a la recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia a l’illa de Mallorca, a l’arxipèlag de Cabrera i en els illots adjacents del Consell de Mallorca.