Sant Antoni

El Consell de Mallorca ha iniciat el procediment per declarar les Beneïdes de Sant Antoni de Muro com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICIM), en reconeixement del seu valor històric, cultural, social i identitari. Es tracta d’una de les manifestacions festives més arrelades del calendari murer i d’un dels actes més emblemàtics dedicats a Sant Antoni Abat arreu de Mallorca. Les Beneïdes constitueixen l’acte central i més multitudinari de les festes de Sant Antoni al municipi. La celebració simbolitza el vincle històric entre la comunitat, el cicle agrari i la devoció al sant, patró dels animals i de la pagesia. La festa combina rituals religiosos, elements simbòlics, música, dansa, gastronomia i una participació intergeneracional que s’ha mantingut viva al llarg dels segles. Els orígens documentats de la festivitat es remunten a l’edat mitjana. Amb el pas del temps, la celebració ha evolucionat sense perdre’n l’essència, incorporant nous elements que conviuen amb els més tradicionals. Entre els trets característics destaquen la benedicció dels animals, la desfilada de carrosses, la presència dels dimonis, els xeremiers, la banda de música, els gegants i els caparrots, així com l’ús de símbols com el penó de Sant Antoni, la murta, l’aigua beneïda i la indumentària tradicional. La celebració s’emmarca dins el mes de gener, just després de les festes de Nadal i Reis, i dona inici a un conjunt d’activitats d’oci, bauxa, cultura i entreteniment que omplen el municipi. La revetlla del 16 de gener és un dels moments més intensos del calendari festiu. Aquell vespre, el fred d’hivern es combina amb la calor dels foguerons, que esdevenen punts de trobada d’amics i familiars. El ball dels dimonis i de Sant Antoni, davant l’esplanada de l’Ajuntament, dona pas a l’encesa dels foguerons amb un correfoc que omple el poble de llum i color. Durant la revetlla, la majoria de carrers organitzen foguerons on es comparteixen torrades de llonganissa i botifarró, espinagades, vi i el so constant de les ximbombes. Després del sopar, la festa continua amb propostes repartides en diferents places: ball de bot davant l’Ajuntament, orquestres i ball de saló a la plaça de la Tercera Edat i la festa del jovent a la plaça de Sant Martí. El 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, patró dels animals i una figura molt estimada al municipi, Muro viu el moment més esperat: les Beneïdes. L’acte sempre se celebra aquest dia, encara que caigui entre setmana, i comença a les 15.30 hores. La festivitat s’inicia amb una gran desfilada d’animals, on no hi falten ovelles i cavalls, però també cans, moixos, ocells, conills i tota mena d’animalets. Petits i grans es vesteixen de pagesos i pageses per portar-los a beneir, en una imatge que reflecteix l’esperit d’una societat tradicionalment agrària. Després de la benedicció, té lloc la desfilada de carrosses, un dels elements més vistosos de la jornada, encapçalada pel penó de Sant Antoni, que marca de manera clara l’inici i el final del recorregut. Aquesta combinació d’elements religiosos, populars i simbòlics ha convertit les Beneïdes en un referent de les festes d’hivern de l’illa. Diversos estudis han documentat la importància d’aquesta celebració dins el patrimoni cultural local. L’investigador murer Damià Payeras Capó (1953) ha dedicat una part destacada de la seva obra a analitzar les festes i balls populars del municipi, amb publicacions a la revista Algebelí, a la Gran Enciclopèdia de Mallorca i a les Jornades d’Estudis Locals de Muro, de les quals fou impulsor i coordinador. La seva obra Festes i balls populars de Muro recull amb detall la riquesa d’aquest llegat festiu. La documentació històrica situa l’arribada de la devoció a Sant Antoni a Mallorca després de la conquesta catalana de 1229, de la mà dels frares antonians amb el suport del rei Jaume I. Ja al segle XIV es té constància d’un altar dedicat a Sant Antoni de Viana a l’església de Sant Joan Baptista de Muro. Aquesta devoció es manté viva amb elements patrimonials com el frontal de tissú sobre fons d’argent datat el 1875, que s’exposa anualment el dia del sant. La vitalitat de la festa també es reflecteix en les incorporacions més recents. El 2004 s’estrenaren els gegants xeremiers Antoni i Joan; el 2005 es recuperaren les figures demoníaques, que posteriorment augmentaren en nombre; el 2006 s’hi afegí la colla dels Dimonis de sa Pedrera i, el 2015, els caparrots que representen personatges vinculats a la vida de les possessions mureres. La tradició de Sant Antoni també es nodreix de llegendes populars, com la del porquet que el sant hauria curat d’una deformitat i que des d’aleshores l’acompanya. D’aquí prové el simbolisme del porc com a emblema de la societat pagesa i costums antics com la cria comunitària d’un porquet, propietat de l’església, que es rifava o subhastava per Sant Antoni. El sant és considerat protector dels conreus, de les terres i dels oficis tradicionals relacionats amb els animals. El reconeixement com a Bé d’Interès Cultural Immaterial suposa posar en valor una festa que combina patrimoni, identitat i participació col·lectiva, amb unes Beneïdes que continuen marcant el calendari festiu de Muro i projectant la vila arreu de Mallorca.
Les beneïdes de Muro, essència santantoniera
Les Beneïdes de Sant Antoni de Muro seran Bé d’Interès Cultural Immaterial
Les Beneïdes de Sant Antoni de Muro seran Bé d’Interès Cultural Immaterial
Els Sant Antoni de Joan Cerdà “Bestard”: una mirada a la història de la festa
Els Sant Antoni de Joan Cerdà “Bestard”: una mirada a la història de la festa
Sant Antoni aporta 20.000 euros a la Cooperativa Agrícola
Sant Antoni aporta 20.000 euros a la Cooperativa Agrícola
Els Bombers de Mallorca centren bona part de la seva feina a realitzar actuacions preventives per tal d’evitar accidents i emergències. En aquest inici d’any, amb les festes tradicionals relacionades amb el foc, el Servei d’Emergència del Consell de Mallorca duu a terme una sèrie d’accions preventives amb motiu de les festes per reduir els riscs d’accidents i incendis durant els actes. Aquestes actuacions preventives van adreçades als ajuntaments i a la ciutadania en general per tal de donar consells durant els correfocs o l’encesa de foguerons. A l’hora d’encendre un fogueró, s’ha de tenir clar que s’han d’ubicar en espais oberts i lliures d’elements de risc, a més de seguir els consells següents: S’han de muntar els foguerons sobre un llit d’arena per protegir el paviment urbà, perquè el foc pot produir danys materials i personals. S’han de valorar les condicions meteorològiques, especialment el vent. S’ha d’evitar ubicar els foguerons prop de façanes, vehicles, vegetació, xarxa elèctrica o mobiliari urbà. A mode orientatiu, es considera que 15 metres és una distància de seguretat prudent. L’alçada màxima de la instal•lació és de 3 metres. No s’ha d’encendre el foc amb benzina ni amb productes inflamables. No s’ha de tirar al foc material pirotècnic, líquid inflamable o esprais, degut al risc d’incendi o danys personals per deflagració. No s’han de tirar al foc papers ni teixits, perquè el vent els pot fer volar i propagar l'incendi més lluny, si cauen sobre elements urbans inflamables (cortines, tendals, cobertes de materials plàstics, etc.). No s’han de tirar al foc residus com pneumàtics, productes de plàstic o de goma o olis, ja que contaminen i emanen gasos tòxics. A més, el caliu queda contaminat i no es pot emprar per torrar. S’ha de mantenir una distància prudencial de seguretat, no botar-hi per damunt ni jugar amb el foc. Els infants han d’estar vigilats en tot moment. S’ha de confirmar que el foc estigui completament apagat abans d’abandonar el lloc. Pel que fa als correfocs, s’han de tenir en compte una sèrie de recomanacions a l’hora de participar en una festa amb dimonis: S’ha d’anar vestit amb roba de cotó, calçons, màniga llarga, calçat tancat, a més d’una gorra o mocador al cap. També és recomanable dur taps a les orelles i ulleres que protegeixin els ulls. S’ha d’adoptar una actitud correcta amb els dimonis i no posar obstacles al seu pas. Si es va acompanyat d’infants o persones amb mobilitat reduïda, s’ha de seguir la festa des d’una distància prudencial. No s’han de tocar ni recollir ni manipular els artefactes pirotècnics. Si per qualsevol motiu pren la roba d’un assistent, aquest no ha de córrer, sinó que s’ha de tirar a terra i rodolar per apagar les flames. Tot d’una s’ha de telefonar a l'112. El director insular d’Emergències, Joan Fornàs, ha volgut recordar «el treball continuat que fan els Bombers de Mallorca en tasques de prevenció i conscienciació de la ciutadania. Mantenir-la ben informada és essencial per evitar que es produeixin accidents o emergències. L’objectiu primordial dels Bombers de Mallorca és la seguretat dels mallorquins i mallorquines».
Els Bombers de Mallorca expliquen com fer un fogueró més segur
Sa Pobla obri el camí cap a Sant Antoni amb l'elecció del clamater i la presentació del cartell
Sa Pobla obri el camí cap a Sant Antoni amb l’elecció del clamater i la presentació del cartell
Manacor ofereix formació per a prevenir agressions sexistes a les festes de Sant Antoni
Manacor ofereix formació per a prevenir agressions sexistes a les festes de Sant Antoni
Sant Antoni, fora vila
Sant Antoni, rituals ancestrals de foc i d’aigua
Campanya "Sant Antoni en verd" per reciclar envasos de vidre
La campanya “Sant Antoni en verd” promourà el reciclatge d’envasos de vidre durant les festes
Alumnes de Sant Antoni creen bombes de llavors amb el mètode Nendo Dango per reforestar zones incendiades
Alumnes de Sant Antoni creen bombes de llavors amb el mètode Nendo Dango per reforestar zones incendiades