Sant Antoni, rituals ancestrals de foc i d’aigua
Si hi ha una festa popular per antonomàsia en el calendari d’hivern a les Illes Balears aquesta és la de Sant Antoni Abat, 17 de gener, festa que manté viu –a dia d’avui- el seu marcat caràcter popular i un dinamisme difícil d’igualar en el santoral illenc.
La festa de Sant Antoni és el punt d’inflexió que dóna sortida –al manco en la creença popular- a l’allargament del dia i a l’inici de les festes populars de carnaval. És, per tant, un dia que simbolitza el traspàs del periple hivernenc –tot i que encara queda per passar un bon tros d’hivern- a la vegada que saluda el començament del nou any amb una sèrie de rituals al voltant del foc i de l’aigua completament vigents en ple segle XXI.
Un dels aspectes que crida més l’atenció de la celebració de festes en honor de Sant Antoni –ja siguin les revetlles que es celebren dia 16, o la pròpia festivitat del sant- és el caràcter generalitzat que presenta a totes les illes que conformen el nostre arxipèlag.
Tant és així que popularment hi ha qui el denomina com el sant de les Illes Balears, ja que són molts –per no dir gairebé tots- els pobles de les nostres illes que en celebren la seva festivitat. Per posar alguns exemples: la revetlla de Sant Antoni ballen els caparrots a Sa Pobla, els dimonis fan el ball dels tres tombs a Muro, a Manacor també ballen els dimonis, a Capdepera es llegeix l’Argument –composició rimada que ressenya en sentit crític i satíric els fets més rellevants de l’any- i a Artà el dimoni gros arreplega joies per a les beneïdes de l’endemà. Per altra banda, el dia de Sant Antoni és festiu a Ariany, Artà, Cas Concos, Colònia de Sant Jordi, Colònia de Sant Pere, Manacor, Muro, Pina, Pollença, Porto Cristo, Sa Pobla, Ses Salines, Son Servera i Vilafranca.
La festa a Menorca
Igualment a Menorca el dia de Sant Antoni és el Dia del Poble i a Ciutadella es celebra la famosa Processó dels tres tocs, i també s’hi organitza un mercat a la plaça de Sant Antoni on és tradicional que s’hi venguin dàtils i taronges i es rifi un porc. Per la seva banda, a l’illa d’Eivissa és festa grossa a Sant Antoni de Portmany on s’hi fan processons i beneïdes i la desfilada de moros i cristians.
Part de l’èxit de les celebracions de Sant Antoni radica en la seva versatilitat, ja que popularment aquest sant ha estat patró o advocat de múltiples oficis que li han retut una fervent adoració.
La principal advocacia d’aquest sant es troba en ser el principal protector del món de la pagesia i –sobretot- del bestiar que acompanya aquest ofici: tradicionalment dia 17 de gener no es feien matances i no es feia treballar el bestiar de peu rodó –d’aquí prové el sobrenom de Sant Antoni dels ases– nom molt venerat en el món rural, en clara contraposició a Sant Antoni dels albercocs –sant estiuenc- més venerat a la ciutat de Palma.
Antigament per Sant Antoni Abat, a Palma, es duien a beneir els animals de tir enganxats als vehicles amb què treballaven. Així s’hi podien veure des d’elegants galeres a simples carretons de fruita. Era costum acudir-hi amb les cavalleries ben engalanades però amb els genets en cos de camisa, per simbolitzar que la festa era en honor dels animals no dels seus amos.
També s’associa la figura d’aquest sant al món agrícola per la presència iconogràfica d’un porquet que sol acompanyar-lo –animal gairebé venerat com a déu en la ruralia illenca pel seu total aprofitament-, un porc que esdevé així una espècie de tòtem associat a la figura del sant i que simbolitza la plenitud i l’esplendor de la vida pagesa. Aquesta conjunció Sant Antoni-porquet ha quedat reflectida en múltiples gloses i frases fetes com aquesta:
“Sant Antoni del porquet és el primer sant fred”
Patró dels forners
A més, a Mallorca es considera Sant Antoni com a patró dels forners i pastissers, establint-se així una curiosa associació entre els forners i velles festes paganes romanes. En aquest sentit, la festa de Sant Antoni recorda les festes consuàlies romanes –en honor a la divinitat Cònsua- que es celebraven dos pics a l’any: el desembre –per preservar el bestiar del mal- i l’agost –per celebrar l’èxit de la collita-. Curiosament a Roma, dia 8 de gener, es celebrava la festa de la coronació dels ases davant l’altar de Júpiter, festa en què els forners coronaven el seus ases i a ells mateixos amb corones de murtra i llorer. És per aquest motiu que es pot arribar a establir una relació entre els ases, els forners i la seva festa i l’advocacia de Sant Antoni com a patró de forners, fet que queda palès amb gloses com aquesta:
“Sant Antoni és un sant vell,
el més vell que hi ha a l’ermita;
ell mos dóna pasta frita
i coques com un garbell.”
Sant Antoni també és l’advocat contra els robatoris i se’l sol invocar contra els lladres i per recuperar allò que aquests han robat. És per aquesta raó que a moltes cases de la nostra comunitat hi ha imatges o estàtues de Sant Antoni per prevenir els robatoris.
Interessant també és que Sant Antoni sigui el protector dels jugadors de cartes i dels aficionats als jocs d’atzar perquè segons conta la tradició el dimoni el va voler temptar en diverses ocasions fent-lo jugar a cartes, però per mala que fos la mà que tengués el sant aquest sempre acabava guanyant; com demostra la glosa que diu:
“Sant Antoni i el dimoni
jugaven al trenta-u;
el dimoni va fer trenta,
i Sant Antoni, trenta-u.”
El lligam entre Sant Antoni i la fervent devoció que desferma entre el poble balear convé cercar-lo en el fet que sol representar la cristianització dels cultes protectors de la fecunditat; més concretament, sembla ser que els orígens de la festa de Sant Antoni es troben en la cristianització d’antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats pastorals protectores del bestiar.
D’entre aquest rituals crida l’atenció dels que es realitzaven a través del foc i l’aigua, en l’actualitat representats pels foguerons i les beneïdes. En aquest aspecte el foc vendria a representar la fi de tot el que és vell i l’arribada del que és nou –hem de tenir present que aquesta festa és la primera en l’any nou- a través de l’alè purificador del foc; per això, la festivitat de Sant Antoni és la primera festa de l’any en honor a un sant en què s’encenen focs, d’aquí que la parèmia ens digui que comencen els focs.
Pel que fa a l’aigua, a través de les beneïdes es pretén alliberar del mal els animals que ajuden en les tasques agrícoles. En aquest sentit, cal recordar que la benedicció d’animals domèstics, a excepció del ca, és un element modern en la festa. L’aigua és també l’element que dóna vida i que, per tant, allargarà la dels animals útils a la pagesia.
La figura del dimoni és inel.ludible en aquestes festes, ja que representa l’antagonista de Sant Antoni, l’ésser que el tempta en tot moment i que surt escaldat de les provocacions. Aquest fet fa que sigui molt present en les gloses que es canten aquests dies ja que es dediquen a ponderar les excel.lències del sant alhora que ridiculitzen els esforços del dimoni per fer-lo caure en les temptacions. Els dimonis més famosos de la nostra comunitat són els d’Artà i Manacor, i són l’objecte més satiritzat de la festa, a moments esdevenint-ne autèntics protagonistes.
Festa, foguerons, dimonis, gloses, beneïdes i Sant Antoni conformen els elements de la festa més popular de l’hivern balear, una festa que a part de donar pas a l’any nou s’ha convertit en tot un referent cultural que serveix per posar de manifest la puixança amb què la cultura popular sap fer front als globalismes que assetgen la nostra cultura en ple segle XXI. I enguany, després de dos anys d’absència, encara més.