A anàlisi un fòssil del Permià trobat a Menorca: avantpassat dels mamífers o dels rèptils
Rafel Matamales, conservador del MUCBO (Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller) ha publicat recentment un estudi sobre un fòssil del Permià trobat a Menorca, a la revista de la Societat d’Història Natural de les Balears, gràcies a un ajut d’investigació de l’Institut Menorquí d’Estudis.
Es tracta del primer fòssil de vertebrat d’aquest període trobat a l’illa de Menorca (1987) i que ara ha estat estudiat en detall per primera vegada.
L’estudi de la peça, una escàpula de grans dimensions, ha permès proposar l’animal al qual pertanyia. Gràcies al treball s’ha pogut concretar tres grups als quals podria pertànyer el fòssil, dos d’ells avantpassats dels mamífers i l’altre un grup de rèptils extints.
A més, fent un estudi comparatiu amb totes les publicacions sobre vertebrats terrestres d’aquest període a escala mundial, s’ha comprovat la presència d’aquests grups en zones properes de Menorca. Aquesta investigació demostra la importància que té l’estudi dels materials menorquins per conèixer la fauna del Permià a la regió mediterrània, una fauna fins aleshores poc coneguda.
A escala mundial, el Permià és un període geològic molt rellevant, ja que conté el registre del món abans de l’extinció massiva més grossa que hi ha haguda mai. Aquests ecosistemes eren complexos i, pel que fa als tetràpodes terrestres, hi havia dues línies evolutives dominants: els sauròpsids (grup que conté els actuals rèptils i aucells) i els sinàpsids (que conté els actuals mamífers), segons explica el propi investigador.
Tot i que hi ha roques d’aquest període que afloren a les Balears, aquestes han estat històricament molt poc estudiades. L’article publicat descriu i analitza la primera resta fòssil de tetràpode que es va trobar al Permià de Menorca, consistent en un os de gran mida.
El seu estudi detallat permet d’identificar-lo com una escàpula, però el fet que sigui incomplet i que no estigui preparat fa difícil d’assignar-lo a un grup de tetràpodes concret. La seva morfologia recorda a les escàpules dels pararrèptils pareiasaures, als sinàpsids «pelicosaures» esfenacodonts i als sinàpsids teràpsids. S’han trobat representants de tots tres grups en regions paleogeogràficament properes durant el Permià mitjà i superior.