Amics del Museu de Menorca documenten l’arribada a l’illa el 1287 dels actuals menorquins

L’equip Amics del Museu de Menorca treballa aquests dies en la segona campanya d’excavació i restauració de l’estructura tardomedieval de Torralba d’en Salort, a Menorca. L’equip s’està trobant amb les restes d’un habitatge rural del segle XV i XVI amb reutilitzacions posteriors. 

Es tracta d’una excavació programada inèdita fins al moment a Menorca que permet documentar a través de l’arqueologia com era la vida rural dels repobladors cristians de l’illa després de la conquesta de 1287 i, per tant, el que és l’origen de bona part dels menorquins d’avui. El proper 24 d’agost, a les 19 hores, tindrà lloc una jornada de portes obertes on els investigadors explicaran amb detall els avenços del projecte. 

La zona objecte d’intervenció és un conjunt estructural situat al marge oest de Torralba i del qual només se’n podia identificar una portalada amortitzada amb dues capelletes als laterals coronades per dues creus llatines incises. 

Torralba

Eclipsada per les monumentals restes arqueològiques, historiadors i arqueòlegs que han escrit sobre el jaciment (Mascaró-Pasarius, Fernández- Miranda, Gornés o Riudavets i Bravo, entre d’altres) havien suggerit que es podria tractar de les runes de les antigues cases de Torralba o, potser, d’una ermita rural. La pagesia que habitava l’entorn generalment es referia a aquestes runes com “ses antigues cases de Torralba”.

La intervenció d’excavació i restauració fou encarregada a l’equip d’especialistes d’Amics del Museu de Menorca, que va determinar que si s’havia de conèixer a fons la història d’aquesta estructura, era necessari abordar-la no només des de l’estudi de les restes arqueològiques —que s’han de preservar i fer comprensibles al públic— , sinó també amb l’estudi en profunditat de la documentació guardada als arxius històrics de l’illa que parla de Torralba. Amb aquest objectiu, es conformà un equip, codirigit per Borja Corral i Carlos de Salort, on hi col·laboren restauradors i conservadors com Francesc Isbert i Cecília Ligero o l’historiador especialitzat en època medieval Jordi Saura, entre d’altres.

Campanya de 2023

Aquesta és la segona campanya d’intervenció a l’estructura i s’allargarà fins el 25 d’agost. Hi participen vuit estudiants i graduats universitaris de València, Sevilla, Madrid, als quals també s’hi afegeixen cada matí uns quants voluntaris residents a Menorca. El projecte està finançat en la seva major part per la Fundació Illes Balears i els ajuts a accions per millorar el coneixement històric de Menorca del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.

La campanya anterior, la d’agost de 2022, va servir per redescobrir sota la vegetació un conjunt estructural d’uns 300 m2 i desmuntar una gran estructura de pedres d’època contemporània, més de 50 tones de pedres sota les quals s’hi trobà bona part de l’edifici tardo-medieval. Les lògiques constructives d’aquest edifici —distribució dels àmbits, materials emprats, etc.— resulten molt similars a les dels vells casats de lloc —murs de pedra i morter, restes d’arcs, voltes de marès, teules àrabs, enlluïts amb morter de cal, emblanquinats de calç, etc. Sembla que certament es tracta d’un habitatge rural, un casat de lloc abandonat.

La naturalesa d’aquest tipus de construcció, murs prims, fets amb dues filades de pedres i un morter de terra de mala qualitat, han obligat arqueòlegs i restauradors a intervenir pràcticament a la vegada, és a dir, les zones que s’excaven es consoliden de forma immediata per comprometre al mínim la integritat de l’antic edifici i que sigui comprensible al públic.

Els materials que s’han recuperat

Durant aquestes setmanes, els arqueòlegs han anat recuperant objectes que parlen de la vida dels habitants de Torralba. Com és habitual, els fragments de vaixella, de ceràmica i vidre, són allò més freqüent dins el repertori material, sobretot vaixella dels segles XVI, XVII i XVIII. Alguns d’aquests fragments són d’importació, testimoni de com les relacions comercials i de consum que Menorca mantenia amb diferents amb Europa arribaven a la ruralia. Com no podia ser d’altra manera, també s’ha recuperat vaixella de fabricació  local, peces que encara podem trobar exposades a moltes llars menorquines amb gust per allò tradicional. També s’han recuperat altres restes que tenen a veure amb hàbits i pràctiques presents a Menorca des de fa segles, com la religiositat o l’hàbit de fumar en pipa. D’altres ben conegudes però que no deixen de ser curioses com els jocs de taula, entre d’altres.

Tant les restes materials com els documents suggereixen que aquest va ser l’habitatge d’algú durant els segles XV i XVI. A partir del buidatge de llibres de fadigues, capbreus i documentació notarial, s’ha d’associar la possessió o possessions de Torralba a unes poques famílies de repobladors vinguts de la corona catalo-aragonesa amb cognoms, tan recurrents a Menorca en els segles XV i XVI com en el XX i XXI, com Gonyalons, Marqués o Villalonga. A més, de moment, tot apunta que la casa estava abandonada en el segle XVII per motius que encara es desconeixen. Tanmateix, a finals del segle XVIII o durant el XIX l’estructura va ser modificada, es desconeix per ara si com un habitatge o amb una altre funció.