Santanyí invoca aquest diumenge Santa Escolàstica per demanar que la pluja regui els seus camps

La desesperació s’apodera del camp mallorquí, que veu com passen els dies i les setmanes i que la pluja no arriba. Mallorca va travessar una de les tardors més seques que es recorden i els Reis d’Orient varen ser els que varen portar el regal de l’aigua tot just entrar al mes de gener. Però des d’aleshores ben poc ha tornat ploure i el nerviosisme s’ha instal·lat en el fora vila, que tem que l’hivern sigui igual de sec que la tardor i que les conseqüències siguin molt greus.

Dins d’aquest ambient pessimista, dissabte hi ha una fita important. El calendari ens recorda que dia 10 es celebra la festivitat de Santa Escolàstica. Poques dones porten avui a Mallorca el nom d’aquesta figura, coneguda com a Escolàstica de Nursia, una monja italiana del segle VI, germana bessona de Sant Benet de Nursia, el fundador de l’ordre monàstic benedictí.

Escolàstica va néixer també a Nursia, a la regió d’Umbria, cap a l’any 480. Juntament amb el seu germà, va rebre una educació cristiana i es va dedicar a la vida religiosa des de jove i l’Església la compta com l’advocada de la pluja.

Al Santuari de Consolació

Cada any, el diumenge més proper al 10 de febrer -enguany l’endemà, dia 11- els fidels de Santanyí són cridats a pujar al Santuari de Consolació, edificat sobre un turó, a poca distància de l’Alqueria Blanca, i a pregar i demanar a Santa Escolàstica el do de la pluja.

El rector de Santanyí, Bartomeu Villalonga, recorda que aquesta és “una tradició secular molt implantada” en una contrada de Mallorca que “sempre pateix per la manca d’aigua”. “Aquí som en una de les àrees més seques de Mallorca i gairebé cada any tenim necessitat de més pluja”, comenta el prevere després de convocar, un any més, la celebració eucarística per aquest diumenge a les 11 del dematí.

Un cartell adverteix que les misses de l’Alqueria Blanca i Santanyí es suspenen per concentrar l’activitat al Puig de Consolació. Allà, en la capella lateral del petit temple, hi ha una imatge de Santa Escolàstica a la qual els fidels, cada mes de febrer, s’hi adrecen per demanar pluja del cel.

Més necessari que mai

“Enguany amb més justificació que mai tornarem a demanar pluja”, anuncia al rector. Assegura que les precipitacions són ara més necessàries que mai, i anticipa que “les prediccions meteorològiques sembla que ens són propícies precisament aquest cap de setmana”, deixant entreveure que enguany, Santa Escolàstica, la podria encertar.

La vida de Santa Escolàstica està envoltada de llegenda i pietat popular, i la seva història més coneguda és la relació estreta amb el seu germà Benet. Es diu que, després d’haver ingressat en un convent a una edat primerenca, Escolàstica va fundar un monestir de monges a Plombariola, a prop de Montecassino, on Benet havia establert la seva comunitat monàstica masculina.

La raó de la tradició

Però, d’on prové la relació de Santa Escolàstica i l’esperat fenomen atmosfèric de la pluja?

Precisament té a veure amb una de les històries més famoses sobre Santa Escolàstica, que relata el seu últim encontre amb el seu estimat germà Benet.

Segons la llegenda, durant una de les visites anuals que Benet feia a la seva germana, varen passar el dia en oració i conversa espiritual. Quan Escolàstica va veure que la nit s’apropava i que Benet se n’havia d’anar, va demanar-li que passassin la nit junts parlant de les alegries del Regne del Cel. Benet, que es va mostrar reticent perquè els seus preceptes monàstics li prohibien passar la nit fora del seu monestir, va rebutjar la seva petició. En resposta, Escolàstica va fer una pregària fervent a Déu perquè no se n’anàs, i una gran tempesta va esclatar en aquell moment, impedint a Benet tornar al monestir.

Això va permetre als germans passar la nit plegats en una conversa espiritual, i, al dia següent, Escolàstica va morir, havent-se, segons diu la tradició, entregat a Déu.

Santa Escolàstica és reverenciada com a santa i patrona de diverses causes, incloent-hi les tempestes i la pluja, en raó de l’esdeveniment miraculós relacionat amb la seva vida.

La seva festa es commemora aquest dissabte, 10 de febrer de cada any, i el Santuari de Consolació ubicat en el municipi de Santanyí és un dels únics llocs de la nostra geografia on se li presta devoció. El clam dels devots de Santanyí, amb el seu rector al front, pot resultar beneficiós per tota la geografia del Migjorn de Mallorca i, si s’hi afegeixen més pregàries, potser de tot l’arxipèlag balear.