El GOB documenta la regressió de s’Albufera amb imatges captades per satèl·lit

F.V.

S’Albufera de Mallorca és la zona humida més important de les Illes Balears, però també una de les més amenaçades. Així ho denuncia el GOB, que ha difós avui unes imatges captades pels satèl·lits de la NASA i l’Agència Espacial Europea que mostren la degradació progressiva d’aquest espai natural.

Segons els ecologistes, s’Albufera està immersa en una “greu crisi ambiental” que es manifesta en la pèrdua de vegetació, la salinització de l’aigua i la disminució de les poblacions d’aus aquàtiques. El GOB alerta que la marisma d’aigua dolça original s’està convertint en un salobrar, i que els canyissars i els macròfits submergits que cobrien els fons de llacunes i canals han desaparegut o han estat substituïts per salicornies i zones inundades sense vegetació.

Les imatges de satèl·lit, que abasten des de 1990 fins a 2023, revelen que les àrees de color vermell intens, que representen la vegetació densa i en bon estat de salut, han cedit terreny en detriment de les àrees amb poca o gens cobertura vegetal, representades en tonalitats més fosques. Així mateix, es poden observar grans clapes ocupades per aigües lliures, especialment a la zona de es Ras, Son Carbonell i es Rotlos.

Aquests canvis ambientals no afecten només a la flora, sinó també a la fauna. El GOB recorda que el cap blau (Anas platyrhynchos), que era l’espècie d’ànec més abundant a s’Albufera el 2010, amb uns 4.000 exemplars, ara ha reduït la seva població a una quarta part, amb una tendència regressiva.

El GOB atribueix aquesta situació a la manca d’una gestió adequada de s’Albufera, que va ser declarada zona humida d’importància internacional el 1990, dins el Conveni de Ramsar. L’entitat reclama que s’adoptin mesures urgents per revertir el procés de degradació i recuperar el valor ecològic, econòmic, cultural i recreatiu d’aquest paradís natural.

Davant aquesta situació, el GOB ha aprofitat la celebració del dia mundial de les zones humides per reiterar la denúncia de la situació, i reclamar a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural que assumeixi la responsabilitat que es va contreure per l’estat espanyol l’any 1990 amb la incorporació de s’Albufera al conveni de Ramsar.

Quatre mesures que els semblen imprescindibles i s’haurien d’aplicar sense demora són les següents:

Reducció important del volum d’extracció autoritzat de la font de Son Sant Joan. Aquesta explotació industrial extreu de la principal aportació d’aigua dolça i de bona qualitat de s’Albufera, amb un volum autoritzat de 1.580.000 metres cúbics anuals destinats principalment a abastir la zona turística de la platja de Muro. L’increment de les extraccions en les darreres dècades sembla estretament relacionat amb la salinització i transformació que s’observa a les zones més interiors de s’Albufera.
Determinació del cabal ecològic. Cal calcular i establir quin és el volum mínim d’aigua dolça que necessita la zona humida per a mantenir els hàbitats naturals que la caracteritzaven i que avui s’estan perdent, i per possibilitar la seva recuperació. Aquesta dada és bàsica per poder establir amb criteri les limitacions d’explotació hídrica que sense dubte es requereixen.
Limitació de les extraccions a la conca. A més d’intervenir sobre l’extracció a la font de Son Sant Joan, cal controlar i limitar les extraccions a l’aqüífer que nodreix la zona humida. Aquesta massa d’aigua (1811M1 sa Pobla) apareix indicada amb “estat dolent” al vigent Pla Hidrològic (2022-2027); un pla que tanmateix es posa de perfil davant la problemàtica de s’Albufera. A l’entorn agrari, cal fomentar pràctiques més eficients amb l’aigua. S’Albufera és la barrera d’aigua dolça situada entre els conreus de sa Pobla i la mar, pel que conservar-la és bàsic si es vol que l’agricultura de la zona tengui futur.
Reforç del programa de monitorització ambiental. Implementació d’un programa de seguiment que registri suficientment, acuradament i de forma periòdica els diferents paràmetres ambientals que defineixen les condicions ecològiques de s’Albufera, establint relació amb la monitorització dels canvis en les espècies i els hàbitats naturals. Aquesta base científica ha de servir per definir i impulsar mesures per a la recuperació i conservació de s’Albufera.

Si no s’actua, la més important zona humida de les Illes Balears està condemnada a una transformació i degradació dramàtica, segons el GOB, que acabarà amb els extraordinaris valors ambientals que tenia en el moment en que es va decidir donar-li la màxima protecció legal.