Reportatges

Cent vuitanta anys de cultiu de la la patata a Sa Pobla

Un documentat article signat per Melcior Comes Serra al número 8 de la revista local…

Panades, robiols i crespells. Què seria la Pasqua sense ells?

Qui es pot imaginar un dinar de diumenge de Pasqua sense panades? O sense uns…

Camp Mallorquí, una història de resistència sota la clau del cooperativisme

“El pagès i el ramader mallorquí tenia una terra fèrtil, terra de bons vins, bons…

L’Alzinar: La primavera ha arribat, amb els Fills de Clumba

La primavera ha arribat (Pols – Any 2022). Estava despert, l’estava esperant.Tants dies de pluja…

Brular el corn, sons del passat i el tast de sípia i peix de la badia

El so del corn ens connecta amb els aires del passat. Era el sistema de…

L’Ajuntament de sa Pobla proposarà la “Trobada de Xeremiers i fira de lutiers com a festa d’Interès Cultural (FIC)

A proposta presentada per MÉS per sa Pobla, en el plenari municipal celebrat el passat…

TEMPS DE FUMEROLES La sortida del sol a la pagesia sol anar acompanyada a l'època primaveral d'un seguit de petites fumeroles que indiquen que l'acció de l'home ja s'ha posat en marxa, una acció que vol evitar les hores punta del calor diürn per dur a terme una de les tasques més usuals als conreus abans de l'arribada de les calors estiuenques: la crema de l'exsecallada. Aquests petits focs posen de manifest la cura que molts de pagesos tenen de les seves propietats ja que l'exsecallada és una de les actuacions agrícoles de més rellevància pel que fa al correcte manteniment de l'arbrat balear. Un arbrat que és el principal atractiu per a molts dels visitants que any rere any arriben a la nostra comunitat atrets per un paisatge que els hipnotitza i els transporta a èpoques preindustrials pràcticament desaparegudes als seus països d'origen. Gràcies a l'exsecallada i a moltes altres pràctiques de manteniment agrícola bona part del paisatge illenc mostra un caràcter endreçat i conserva l'autenticitat que molts dels nostres visitants han lloat i que ha estat definitIu a l'hora d'escollir la nostra comunitat com a destí vacacional. es posa així de relleu el fort lligam que món agrícola i turisme tenen a casa nostra, on el manteniment de l'activitat agrícola es converteix per mèrits propis en el millor reclam turístic del nostre arxipèlag. Exsecallar, cada sis anys Es coneix com exsecallada al fet de tallar als arbres les branques seques o sobreres; una feina bàsica per al bon manteniment dels arbres ja que així se'ls allibera de branques inútils perquè ja han mort i s'han assecat -secalls- com de les branques balderes que entorpeixen el correcte desenvolupament de l'arbre en qüestió. Etimològicament, aquest verb deriva de secall, precedit del prefix ex- indicador de supressió o separació: volent significar, la supressió dels secalls. L'exsecallada és una feina que convé fer cada sis anys i que té com a principal funció garantir que l'arbre es trobi en les millors condicions per donar fruit, així com en perfecte estat. Exsecallar en lluna vella Un dels principals preceptes ha tenir present a l'hora d'exsecallar és que aquesta tasca cal fer-la en lluna vella, sempre que es pugui; norma que ja es seguia des de l'antiguitat clàssica, on Plini lloava els beneficis proporcionats per una bona exsecallada assenyalant que “tota cosa que s'hagi de collir per guardar, tallar, podar o eixermar s'ha de fer en minvant”. La millor època per realitzar la tasca “depuradora” que significa el fet d'exsecallar sol ser a finals d'hivern o principis de primavera per tal d'evitar gelades i fred intens als talls que el fet d'exsecallar suposa als arbres. El final d'hivern és la millor època per exsecallar ja que fer-ho molt avançada la primavera o durant l'estiu suposaria l'eliminació de moltes de les fulles dels arbres i per conseqüent un càstig completament innecessari per a l'arbre; a excepció dels arbres que floreixen a principis de primavera que s'aconsella no exsecallar durant l'hivern sinó en haver donat fruit. En aquest sentit, el sentir popular pagès fa efectiva aquesta decisió amb la següent dita: “Una exsecallada primerenca, surt de franc” posant de relleu que l'exsecallada s'ha de fer quan abans millor de cara a la brostada de primavera. Els motius per dur a terme l'exsecallada durant l'hivern es deuen bàsicament a que molts d'arbres ja han donat el fruit -oliveres i garrovers bàsicament- i a que el tronc base es veu millor, facilitant així l'elecció de les branques a tallar o bé a conservar; un altre motiu bàsic rau en la disseminació de certs fongs que provoca que aquests estiguin més inactius i puguin aprofitar els talls de l'exsecallada per infectar-los durant aquest període. Esporgar i eixermar, a més d'exsecallar La feina d'exsecallar va lligada a altres com esporgar eixermar que són complementàries d'aquesta a l'hora de garantir el bon manteniment dels arbres i conreus. Es conté per esporgar al fet de tallar als arbres i arbusts les branques sobreres; verb que ve del llatí “expurgare” que significa netejar; és per aquesta raó que també s'anomena esporgar a l'acció de netejar de vegetació un indret determinat. L'eixermada -acció del verb eixermar- és una altra de les tasques que es relacionen amb el fet d'eliminar els arbusts i les herbes que poblen un determinat paisatge que mitjançant aquesta acció deixa de ser erm. Un dels objectius de l'eixermada és eliminar els brots que surten de les arrels dels arbres, tasca importantíssima ja que així evitam que aquests brots absorbeixin substàncies nutritives que l'arbre necessita. En el si de l'exsecallada hi conviuen una sèrie d'accions determinades que completen el fet de desproveir de les branques sobreres als arbres en qüestió, d'entre aquestes se n'han de destacar dues: fer les tanyades i espoimar. Fer les tanyades consisteix en l'eliminació dels tanys o rebrots joves que solen sortir després de l'exsecallada i que solen ser drets i esponerosos. Entre els pagesos es solen distingir dos tipus de tanyades: la tanyada mascle -si aquesta és ben dreta- i la tanyada femella -si és una tanyada de la qual ja en surten altres rebrots. Aquesta feina cal fer-la cada dos anys, després de la segona brostada, preferiblement durant el mes d'agost. Es coneix com espoimar al fet de realitzar una passada amb les tisores d'exsecallar a un arbre ja exsecallat per tal d'eliminar-ne els petits branquillons que puguin haver quedat. Els pagesos tenen per cert que una exsecallada dura més si l'arbre ha estat espoïmat. Branques atracades a la soca Els bons exsecalladors -aquests sí que són cada cop més una espècie en extinció- tenen com a axioma que les branques han d'estar el més atracades a la soca i que l'arbre ha de presentar l'estructura d'un paraigües invertit per tal que s'hi pugui entrar amb facilitat per treballar-hi. Els exsecalladors solen fer incís en la forma de manejar el xorrac -o xerrac- per tal d'obtenir uns resultats òptims: en primer lloc cal que l'eina estigui ben esmolada i que les dents estiguin girades -una mirant cap a un costat i la següent cap a l'altre, fet que permetrà poder serrar amb facilitat; seguidament, aconsellen no utilitzar la força bruta a l'hora de serrar, sinó que el xerrac funcioni a través d'un suau -però ferm-sistema de vaivé; finalment, també aconsellen fer el tall en angle, perquè això permet que l'aigua hi rellisqui millor. Amb tonada pròpia Com moltes de les tasques quotidianes dela vida pagesa, l'exsecallada es feia antigament al so de cançons que tenien una tonada especial , que solia anar sincronitzada amb els cops de destral o de qualsevol de les eines que s'utilitzassin per a aquesta feina. La lletra d'aquestes cançons podia -o no- fer referència al fet d'exsecallar i posava de manifest l'enginy d'uns éssers que allunyats de la cultura oficial posseïen tota una sèrie de recursos que els convertien en autèntics poetes; com és el cas dels autors de les següents cançons: “L'art d'exsecallador n'és una vida lleugera; però de cada hora espera per ell s'extremaunció.” “Ara estic dalt es simal és més alt de s'olivera; feis pregària, amor meva, que si caïc, no em faci mal.” Fumeroles controlades Un cop acabada l'exsecallada, la feina que ve a continuació és la crema de les branques eliminades, una crema que ha d'estar plenament controlada i que convé vigilar per evitar incendis. A l'hora de cremar les branques convé tenir molt present l'indret on s'ha de cremar -convé que sigui un lloc lluny de corrents d'aire i suficientment allunyat de la resta d'arbres per evitar socarrar-los- i les condicions climatològiques de la data en qüestió -sobretot pel que fa al vent que pot arrossegar guspires amb el conseqüent risc de propagació del foc. Fa anys, es solia reserva part de l'exsecallada que es cobria amb terra per formar el que s'anomenaven formiguers, aquests petits muntets es cremaven a l'estiu i servien per eliminar insectes i altres animalons, actuant com a repelent de possibles plagues. També es solien aprofitar les cendres de la cremada -que s'escampaven pels conreus- que servien com adob dels terrenys; en aquest sentit els pagesos mantenien que als llocs on s'hi havia fet foc l'herba sortia més bona i frondosa. Les fumeroles de primavera esdevenen així un autèntic símbol de l'eficàcia de les tasques pageses en la conservació d'un paisatge i una manera de viure que s'ha convertit en tot un referent tant per a la resta dels illencs com per als nombrosos turistes que ens visiten atrets per la magnificiència d'aquest paisatge.

Els exsecalladors, una espècie en perill d’extinció

La sortida del sol a la pagesia sol anar acompanyada a l’època primaveral d’un seguit…

La planta anomenada Llengua de sogra

La planta anomenada llengua de sogra

La llengua de sogra, coneguda científicament com a Sansevieria trifasciata, és una planta d’interior molt popular per…

L’Alzinar: Pressió arterial, i en abril, cada gota val per

Pressió arterial, hipertensió, pressió sistòlica, pressió diastòlica… Sembla una mica complicat per a tots els…

Felip Caldés exposa en el Centre d’Art Can Grau a Sencelles

L’artista plàstic multidisciplinari, Felip Caldès Cerdà (Sa Pobla 1975) mostrarà la seva obra «au» al…