Set autors contemporanis, convidats a escriure sobre la Serra de Tramuntana

F.V.

L’associació Tramuntana XXI, amb la coordinació de Miquel Rayó, escriptor, soci i fundador de Tramuntana XXI, impulsa el projecte “Escriure la Serra avui: més enllà de Costa i Llobera”. L’objectiu de la iniciativa és reunir autores i autors en llengua catalana nascuts a partir de 1980, amb trajectòria en el món de la poesia i la narrativa, per conèixer quina és la seva percepció de la Serra de Tramuntana de Mallorca, per reflexionar-hi i explorar noves narratives i poètiques en contraposició, i en diàleg, amb la visió més clàssica d’autors com Costa i Llobera, Alcover, Riber, Rosselló de Son Forteza, Porcel, Janer Manila, etc.

D’aquesta manera, s’han convidat set autors, nascuts o residents a Mallorca, a participar amb la redacció d’un text propi sobre la Serra de Tramuntana, que formarà part d’una publicació conjunta. Col·laboren amb “Escriure la Serra” diverses entitats vinculades a la promoció de la literatura en català: l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Fundació Mallorca Literària i el PEN Català. El projecte també rep el suport de Caixa Colonya.

Tot i que aquesta setmana els autors i autores seleccionats ja han participat a una primera reunió de coordinació, el procés creatiu començarà a mitjans del mes de juliol a la finca de Son Torrella, als peus del Puig Major, que gestiona, gràcies a un conveni amb la propietat, l’associació Tramuntana XXI amb criteris de sostenibilitat econòmica i ambiental.

En aquesta jornada, els autors i autores convidats recorreran la finca i realitzaran algunes dinàmiques participatives per conèixer de primera mà fets, problemàtiques i potencialitats de la Serra. Posteriorment, durant l’estiu, els autors i autores elaboraran lliurement textos literaris propis sobre la seva percepció de la Serra de Tramuntana, la lectura i presentació conjunta dels quals es farà el mes de novembre en un acte obert a la finca pública de Raixa. Els autors i autores seleccionats són:

Miquel Àngel Adrover (1994)

Poeta i glosador campaner. Estudia Filologia Catalana a la UIB i formar part de l’Associació de Glosadors de Mallorca. Ha rebut premis de glosa escrita, com el Josep Vivó 2018 a Menorca i el de la Festa des Vermar de Binissalem els anys 2016 i 2017. Devot del llegat de Damià Huguet, ha predicat els seus versos i d’altres autors en espectacles i recitals com Peixos dins el Rostoll o Convé anar a carregar l’ànima. Ha publicat el llibre Ara he vist passar una mèrlera amb AdiA Edicions (2019). Aquest 2023 ha guanyat el premi Miquel Bauçà de poesia de Felanitx i al final d’estiu sortirà publicat “Les cares de la cugula” amb AdiA Edicions.

Sara Rivera Martorell (1987)

Llicenciada en Història de l’art. Va cursar un màster en Art Contemporani i Cultura visual al Museu Reina Sofia. Ha col·laborat en diverses revistes amb articles d’investigació sobre art i gènere, com Efímera, Art i Polítiques d’identitat o Cruïlles. Al 2021 va debutar amb el poemari Sarbantana publicat per la Nova Editorial Moll.

Pere Antoni Pons (1980)

Poeta, novel·lista i periodista de Campanet. Col·labora habitualment amb els diaris Ara, Ara Balears i Última Hora, i amb la revista El temps, entre altres. Ha publicat els poemaris El verí dels àngels (1999), El fibló i la festa (2003), Fervor tan fosc (2007), Ofèlia en flames (2011), Aquí, on passa tot (2017), Canvi de guàrdia (2019) i Dilema d’energies (2022). Té quatre novel·les publicades: La felicitat dels dies tristos (2010), Tots els dimonis són aquí (2011), Si t’hi atreveixes (2014) i Contra el món (2023). En el gènere de l’assaig destaquen les seves obres Quatre històries entre Mallorca i el món (2017) i Un arxipèlag radiant (2019). També ha editat volums d’entrevistes amb escriptors i fotògrafs. Per exemple, La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira (2009), Damià Ferrà-Ponç: cap al futur per la ruta de les arrels (2012), Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta (2017) i Jean Marie del Moral (2018). Ha guanyat premis com el Bartomeu Rosselló-Pòrcel de poesia (2003), el Maria Mercè Marçal (2003), el Documenta de narrativa (2009) o el Premi de poesia Josep Maria López-Picó (2018).

Lucia Pietrelli (1984)

Escriptora, poeta i traductora establerta a Mallorca. Ha publicat més de mitja dotzena de llibres de poemes, molts d’ells guardonats: Fúria (2010), Vertical (2011), Violacions (2011, premi Bernat Vidal i Tomàs), Esquelet (2013, premi Recvull Benet Ribas), Mort d’un aviador tartamut (2013), Ortigues (2015), V. (2016) i La terra i altres llocs (2021). Com a novel·lista, té publicades NIssaga (2013), Qui ens defensarà (2014, premi Pare Colom), Cadenes (2015, premi Joanot Martorell de narrativa) i Lítica (2019), premi Lletra d’Or 2020 i que ha estat adaptada al teatre. Ha traduït Blues en setze de Stefano Benni i La Mel de Tonino Guerra al Català, Parasceve de Blai Bonet i Mandrógola de Josep Maria Llompart al castella; també la novel·la l’Atles de micronacions de Graciano Grazini al català o L’imperio dei leoni de Sebastià Bennasar a l’italià.

Cecília Navarro (2002)

Va néixer a Llucmajor. Cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha participat en diversos cursos de teatre al Teatre Sans i ha assistit a diferents tallers poètics i recitals. Ha conreat l’àmbit teatral amb Lo cutrisme, guardonat amb el Premi Frederic Roda de Teatre. L’any 2021 va participar en el tercer volum de la revista Poetry Spam, i va publicar el seu primer llibre de poemes La dona talaiòtica, Premi de Poesia i Prosa Poètica Manel Marí 2021. Ha estat guardonada amb el 45è Premi de Poesia Catalana Josep M. López-Picó amb l’obra La mamella de Déu, publicada per Viena Edicions al 2022. També al 2022 treballa en la II Beca de Poesia Marta Pessarrodona i apareix en l’antologia poètica La Tempesta.

Pau Vadell i Vallbona (1984)

Poeta, editor i traductor de Calonge. Dirigeix l’editorial AdiA a Mallorca. Ha organitzat diversos homenatges a Blai Bonet i actualment és el coordinador de la Casa Blai Bonet – Centre de Poesia a Santanyí i del projecte Poeteca.cat. Fou membre fundador del col·lectiu Pèl Capell i coeditor de l’antologia Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans (2008). Ha publicat una quinzena de poemaris, d’entre els quals destacam Quan salives (2005, premi Bernat Vidal i Tomàs), Ciutat de llet (2007), AKBAR (2009), Apèndix City (2010), Carnatge (2012), Sang cremada (2014, premi Vila de Lloseta), Esquenes vinclades (2017, premi Jocs Florals de Barcelona) i Terra llarga (2019). Ha recitat poesia arreu del país i a Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Mèxic, Palestina i Itàlia on també s’han editat traduccions dels seus poemes. Com a traductor, versionà Stefano Benni al català (Blues en setze, 2011) i Blai Bonet al castellà (Parasceve, 2013). Ha estat coordinador del Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN Català (2013-2014) i vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per les Illes (2017-2021).

Aina Riera Serra (1982)

Llicenciada en Comunicació Audiovisual (UAB). Ha treballat com a periodista en diferents mitjans de comunicació, com Televisió de Mallorca, Ara Balears i IB3 Televisió. El 2013 va dirigir el documental Som Elles sobre les dones poetes a Mallorca. Aquell mateix any va participar en el recital itinerant de Veus Paral·leles de l’Institut de Lletres Catalanes. També publica amb Maria Antònia Massanet l’antologia Amb accent a la neutra, a l’editorial Lleonard Muntaner (2014). El seu relat “La carn vol carn” ha sortit publicat a l’antologia de relats fantàstics Extraordinàries (editorial Males Herbes, 2020). L’any 2021 guanya el Premi Pollença de Narrativa amb el recull de relats Ran de bàratre i el premi Maria Oleart de l’Ajuntament d’Alella amb el poemari A la taigà.