Ara llegint
El 36% dels habitatges adquirits el 2021 va ser per part de no residents

El 36% dels habitatges adquirits el 2021 va ser per part de no residents

El 36% dels habitatges adquirits el 2021 va ser per part de no residents

Aquest divendres han començat les “Jornades Habitatge i Inclusió. Noves polítiques d’habitatge” del Consell Insular de Menorca que es desenvolupen els matins d’aquest divendres 27 i dissabte 28 a la Sala de Plens del Consell, amb la participació d’una dotzena de ponents de rellevància estatal i internacional i la projecció també d’un documental a Ca n’Oliver.

Les jornades, que es poden seguir també en directe o en diferit pel canal YouTube del Consell Insular de Menorca, han estat inaugurades per la presidenta, Susana Mora, i la consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local, Cristina Gómez, amb una cinquantena d’assistents.

Mora, durant la benvinguda de les jornades ha destacat que “és una realitat que a dia d’avui, on vivim en una societat desenvolupada, l’accés a l’habitatge no és un dret garantit per a tothom, i ens trobam, dia darrera dia, que les dificultats d’accés, envés d’anar minvant, van creixent. Ho hem vist en grans ciutats europees, però les dades ens assenyalen que a Menorca comença a ser una realitat de cada vegada més latent, mentre hi ha desenes d’habitatges buits”.

Per la seva banda, Cristina Gómez ha aportat dades de l’Informe de l’Observatori DESC sobre la situació de l’habitatge a Balears, on es detalla que el 81% de la població de les Illes Balears compleix els requisits per a demanar habitatge social.

També ha incidit en que el difícil accés a l’habitatge es veu agreujat  quan se sumen característiques de gènere, raça o edat. A més, la consellera Gómez  ha parlat de la possibilitat de limitar la compra d’habitatge només a persones residents a les illes, ja que “les compres d’habitatge a Balears per persones no residents han pujat un 93% entre el 2020 i el 2021, arribant el 2021 al 36% dels habitatges adquirits a les Illes  per persones no residents, que a la llarga tenen els habitatges tancats 10 mesos l’any o els destinen a lloguer turístic, és a dir, a ésser un bé especulatiu i no un bé d’ús”.

La jornada de divendres inclou la mesa de ponències “Conèixer el context: desigualtats i riscos en matèria d’habitatge” amb Inés Sánchez de Madariaga, directora de la Càtedra UNESCO de Gènere de la Universitat Politècnica de Madrid; Carlos Álvarez-Dardet Díaz, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública, de la Universitat d’Alacant i Jordi Bosch i Meda, director de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Al final del matí la segona mesa “El principi d’igualtat d’oportunitats com a eina per a la innovació en polítiques d’habitatge. El cas de la Comunitat Valenciana” compta amb Purificación Peris García, directora general d’Emergència Residencial, Funció Social de l’Habitatge i Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana de la Generalitat Valenciana i Nuria Matarredona Desantes, directora general d’Innovació Ecològica en la Construcció també de la Generalitat Valenciana.

Dissabte la jornada començarà a les 9:30 hores amb la mesa “Disseny i planificació d’habitatges centrats en les necessitats de la vida quotidiana: exemples i bones pràctiques” i la ponència «El referent vienès. El paper transformador dels projectes pilot» amb Inés Novella Abril, professora d’urbanisme de la Universitat Politècnica de València i investigadora de la Càtedra UNESCO de Gènere de la Universitat Politècnica de Madrid, qui ha estat coordinant les ponències i debats de les “Jornades Habitatge i Inclusió. Noves polítiques d’habitatge” del Consell Insular de Menorca. També es realitzaran la mesa “Respostes des de l’arquitectura i l’urbanisme a vulnerabilitats residencials específiques” amb les ponències «Habitatge i entorn urbà com a elements clau en l’atenció integral a dones víctimes de violència de gènere. El cas de la Casa Malva de Gijón» de Manuela Suárez Granda, coordinadora contra la violència de gènere de l’Institut Asturià de la Dona. «Regeneració de l’entorn quotidià de llars vulnerables com a eina de salut pública. El cas del Barri del Cementiri d’Alacant» de Daniel Millor Vela, arquitecte responsable del projecte i «Allotjaments innovadors per a la tercera edat» de Mayte Sancho Castiello, experta en planificació gerontològica. Per acabar Anna Bofill Levi, arquitecta i compositora, oferirà la ponència “Reflexions sobre la meva experiència” dins la mesa Habitatge i innovació social.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt