Domingo Bonnín: “Som la zona de la Mediterrània amb més milles protegides, i fas les coses ben fetes i encara et castiguen”

Domingo Bonnín s’ha jubilat fa un parell de mesos després de tota la vida fent de pescador. Ara segueix vinculat al sector com a president de la Federació de Confraries de Pescadors de les Balears. Reconeix que el relleu generacional en el sector és complicat i que s’ha reduït el número de barques. També és molt crític amb la normativa comunitària que, diu, no té en compte la idiosincràsia de les Illes.

Pregunta.- Com és la flota pesquera de les Illes Balears?

Resposta.- Nosaltres el que tenim aquí és una flota molt petita en dimensions i en mida. Tenim 31 barques d’arrossegament, 6 d’encerclament i unes 260 barques petites d’arts menors. De les nostres barques d’encerclament, la més grossa fa 14 metres, que és com la més petita que hi ha a la Península. Si els estudis científics d’aquí, que n’hi ha pocs o quasi no n’hi ha, diuen que hi ha algun problema de recursos pesquers, no som nosaltres els causants,  ho han de mirar a altres bandes: contaminació, canvi climàtic, depuradores, potabilitzadores, etcètera, etcètera.

Només et posaré un exemple: 31 barques d’arrossegament a totes les Balears per a uns 1.200-1.300 quilòmetres de costa. Per als mateixos kilòmetres de costa, si agafes la frontera amb França i tires cap a baix, són aproximadament Catalunya i bona part de la Comunitat Valenciana, 440 barques d’arrossegament. El port de Sant Carles de la Ràpita o el port de Sant Pola té més barques que totes les Balears.

No és comprensible que apliquin als que hem fet les coses ben fetes, el mateix pecat que els que ho han fet malament”

Que des de Brussel·les o des de Madrid hi hagi campanyes en contra de la pesca d’arrossegament, jo no diré que a segons quines zones d’Espanya puguin tenir problemes, però el que no és comprensible és que apliquin als que hem fet les coses ben fetes, el mateix pecat que els que ho han fet malament.

P.- Quina és la situació de la flota?

R.- L’any 1982, quan jo vaig començar a pescar, a Palma érem aproximadament 26 barques d’arrossegament, 16 d’encerclament i una cinquantena llarga de barques petites, repartides per tots els ports de la badia. Ara el que queden són 16 barques petites d’arts menors, 5 d’encerclament i 3 d’arrossegament.

P.- Ha baixat molt la flota, per tant.

R.- Molt! Per diferents problemes: el relleu generacional és complicat perquè és una feina dura i el model sociològic ha canviat. La gent va molt a la seva, la cultura del sacrifici i de l’esforç s’ha perdut. Jo sempre dic que Gran Hermano ha fet molt de mal.

Jo vaig començar pescant als 18 anys, de família pescadora, i m’he jubilat pescant. Entretant, ha passat una quantitat de gent impressionant que s’havia de menjar el món, que no venia del nostre sector, i tal com han comparegut se n’han anat. Però els que vivim la mar, que sempre dic que som els grans romàntics, som els que quedam. Les famílies que han començat són les que han arribat a la jubilació.

P.- També és important que ho hagis viscut dins la família.

R.- És una manera de viure. No és estar darrera un taulell, i començar amb la teva base i adaptar-te a la problemàtica de la feina que fas. Aquí jo em vaig jubilar fa dos mesos i pico, i continuava aprenent. És cert que tens una base que et serveix per solucionar problemes, però continues aprenent. Si tens el cap ben moblat, pots viure tranquil·lament.

Pescar ja no és el que era. Jo record quan vaig començar, també les generacions que teníem per damunt venien d’una guerra, eren durs i amb una mentalitat per sortir corrents”

Pescar ja no és el que era. Jo record quan vaig començar, també les generacions que teníem per damunt venien d’una guerra, eren durs i amb una mentalitat per sortir corrents: et trobaves amb situacions, no 7 dies, 9 dies a la setmana, i quasi quasi sense descansar. Avui en dia no. Ara sense fer tanta feina vius, i vius bé. Amb una mentalitat més de formiga que de xigala, pots viure els 12 mesos de l’any sense cap tipus de complicació, i gaudint d’una feina que és dura però les experiències que trobes no les trobes a terra. Aquestes sortides de sol, que no els dones importància, contactes amb dofins, etcètera. Totes aquestes coses que les vius i les coneixes, per a nosaltres és normal, però per a segons qui és extraordinari.

P.- Hi haurà tercera generació de Bonnín?

R.- No, la meva filla ja té la seva feina, i les meves nebodes tampoc. De fet vàrem vendre la barca i la va comprar un jove que li agrada pescar.

P.- Encara surt a pescar, encara que estigui jubilat.

R.- Sortim a pescar perquè ens vàrem comprometre a donar una ma a aquest al·lot. Perquè vegi el procés i s’adapti a la feina.

P.- Quines són les seves feines ara, dins la Federació Balear de Confraries.

R.- Tenc més trui ara que quan pescava. No m’avorresc.

P.- Quin paper té ara la Federació?

R.- Les confraries de pescadors són corporacions de dret públic sense ànim de lucre, no som una patronal, no som CAEB, no som PIMEM, ni som un sindicat. D’aquesta confraria (la de Sant Pere de Palma) tenim informació que existia l’any 1350. Com a confraria era una entitat gremial, que han anat desapareixent. I com a segell ha quedat el nom de confraria, el president es diu patró major, i el comitè executiu, la junta rectora de la confraria es diu cabildo. Feim taules un pic al mes, amb 50% empresaris i 50% associats, per tant qualsevol problema es soluciona a la nostra taula.

Les confraries són la primera força de xoc davant del sector: he de menester una subvenció, com estan les ajudes…”

A les Illes, tenim una confraria a Formentera, dues a Eivissa (Vila i Sant Antoni) , tres a Menorca (Ciutadella, Fornells i Maó) i 10 a Mallorca (Palma, Andratx, Sóller, Pollença, Alcúdia, Cala Rajada, Porto Cristo, Porto Colom, Cala Figuera i Sa colònia). La Federació no deixa de ser el Consell Insular de les confraries. Les confraries són la primera força de xoc davant del sector: he de menester una subvenció, com estan les ajudes… són les confraries. Nosaltres el que feim és donar suport a totes les confraries. Tenim una persona que cada dematí quan entra es llegeix els butlletins i diaris oficials, perquè avui en dia et poden legislar sense que ho sàpigues. I has d’estar informat per poder fer al·legacions.

P.- Són totes iguals?

R.- No totes les confraries tenen la mateixa estructura. N’hi ha de petites que no disposen d’un secretari a temps complet. Hi ha de tot, la Federació som la fada padrina de les confraries, els que vetllam perquè les coses funcionin. Consultes en tenim mils, de qualsevol tipus. Com a Federació estam al CES, a Ports de les Illes, dins el consell d’administració, tenim convenis amb l’IEO, som membres de la comissió de seguiment de la posidònia, tenim convenis amb Red Elèctrica, amb Repsol. No et queda més remei que estar enmig perquè es l’única manera que et coneguin. I un pescador que s’aixeca a les 3:30 per sortir a les 5, i arriba al moll a les 5 de l’horabaixa, si no ho fa la confraria o la federació, ell no ho pot fer.

P.- Fa exactament un any, el 4 de juny del 2021, vàreu donar suport a les aturades convocades per diferents confraries de la Mediterrània per mostrar el vostre rebuig a les restriccions pesqueres imposades per Europa a la pesca d’arrossegament. Com està la cosa?

R.- Malament. Com a federació som la més petita dins la Mediterrània. A la Mediterrània espanyola tenim la Federació Catalana, que és potent, la Valenciana que és molt potent, la Federació Andalusa, que també es molt potent, i la Murciana no és tan potent però té més potencial que nosaltres, i nosaltres som els petits. Tenim la sort que ens duim bé amb tothom perquè no ens veuen com l’enemic, estam aïllats, tenim flotes diferents. En general, excepte alguns problemes que puguin tenir, normalment ens duim bé. I això fa que a l’hora de plantejar segons quines protestes, nosaltres ens afegim al que plantegin els grossos. Nosaltres som la cirereta del pastís, si tots els grossos s’han ajuntat i Balears s’afegeix, llavors és el 100%. La nostra problemàtica no és la mateixa que tenen ells, ja t’ho he contat abans, som molt pocs.

P.- La normativa de Brussel·les, la limitació dels dies de pesca a les barques de bou, ja s’aplica?

R.- Sí, i pensa que ara estam a la meitat. Quan acabi el 2022, ens hauran reduït un 23’5% de dies de pesca a les barques d’arrossegament. Tenim clar que entre el 2023 i el 2024, el pla és a cinc anys, acabarem quasi segur en el 40%. Digues-li a una empresa que te lleven el 40% de la jornada en cinc anys.

Hi ha dos sectors en els que la Unió Europea té competències plenes: energia i pesca. I tot es negocia allà. I quan es negocia allà et fiques dins d’un hàbitat que desconeixes”

P.- Ho decideix Brussel·les, però qui ho negocia, de qui depèn?

R.- Hi ha dos sectors en els que la Unió Europea té competències plenes: energia i pesca. I tot es negocia allà. I quan es negocia allà et fiques dins d’un hàbitat que desconeixes. Què vol dir: hi ha lobbies medioambientalistes que són cada dia allà amb les seves dinàmiques, i la normativa surt amb una mentalitat molt nòrdica i amb un desconeixement total de la nostra realitat. I no és només el desconeixement, és que surt tant taxada, que no tens possibilitat d’interpretar-la segons la idiosincràsia de cada flota. Tu li dius a un patró d’aquí, que tenim una flota petita, que som la zona geogràfica de la Mediterrània amb més milles quadrades nàutiques protegides, fas les coses ben fetes i encara et castiguen. És complicat d’entendre i és la realitat. Brussel·les per si mateixa és una màquina de generar antieuropeistes, perquè el sector pesquer no està content.

P.- En tot cas, a l’aturada que vàreu fer el passat mes de març pel l’alça del preu del combustible, sí que es varen aconseguir resultats.

R.- Aquí va ser diferent per un motiu. Hem encaixat dins les ajudes que va treure Madrid, però gràcies a la nostra feina de molts d‘anys d’anar amb poca flota, petita, adaptada a la nostra idiosincràsia. No ho feien per nosaltres, ells varen dir: d’aquí a aquí, aquestes línies, i nosaltres hem encaixat bé dins d’aquestes línies. Què vull dir? Ens descompten els 20 cèntims, que no són 20, són 25, perquè Repsol ha posat 5 cèntims més. Si fas més de 1.500 litres et descompten 10 cèntims més. Que comença a ser un preu assumible per a nosaltres, perquè els nostres motors mengen el que mengen perquè la flota és petita. Llavors tens unes línies fixes d’ajudes per aquest període de 3 mesos, que aviat es començaran a cobrar, que és des de 1.450 euros fins a 36.000 que són els vaixells grossos. Si tu agafes el que hi ha damunt la taula, amb els consums que tenim nosaltres, amb totes les barques que tenim, quatre probablement no es veuran beneficiades com toca, no entrarem a analitzar quines barques són, però la resta sí. Tenc una barca aquí que li donaran 1.450 euros, i podrà pagar el gasoil de tota la setmana. Això, en els tres mesos que dura el decret llei. Això no serveix a la península, no encaixa.

P.- També es va aprovar un decret per regular la pesca artesanal a Eivissa. Cada illa és diferent?

R.- La norma general és per aigües interiors de les Balears. Però quan fas un pla específic de pesca pots limitar l’espai i pots marcar unes pautes diferents. Eivissa i Formentera tenen una problemàtica que és molt estacional, a l’estiu tot el peix el tendrien venut a bon preu, però a l’hivern hi ha molt poca demanda. Amb la introducció de les caixes verdes, que és un sistema de seguiment i posicionament de les barques, el que s’ha fet, tenint en compte que al cap de l’any no podran fer més de 210 jornals (de 365 dies lleves els caps de setmana, i les 14 festes), és que se’ls permet que una temporada a l’any no tenen descans setmanal, poden sortir els 7 dies de la setmana, si volen, i llavors a l’hivern entren dins la dinàmica normal. Això ho poden fer perquè duen caixa verda. Aquesta proposta ha sortit del propi sector, per la idiosincràsia dels eivissencs, per donar sortida al mercat.

Nosaltres no intervenim en el preu del peix. Deixam el peix a la llonja, es posa damunt la cinta, i es fa una subhasta electrònica. Si el comprador té comprera i hi ha poc peix, sortim beneficiats”

P.- Tota aquesta problemàtica que estam xerrant. Com ho notarà el consumidor. Pujarà el preu del peix?

R.- El nostre sistema és llei d’oferta i demanda pura i dura. Nosaltres no intervenim en el preu del peix. Deixam el peix a la llonja, es posa damunt la cinta, i es fa una subhasta electrònica. Si el comprador té comprera i hi ha poc peix, sortim beneficiats perquè el preu va a l’alça. Si hi ha molt de peix i el comprador no te comprera, baixa el preu. No podem intervenir el preu, perquè és impossible. Evidentment, com menys peix s’agafi per les restriccions, aquest marge entre pagar car i pagar barat, es decanta cap a pagar més car. Però no depèn de nosaltres.

P.- Com va la temporada, hi ha molt de peix?

R.- Ara estam en un canvi de temporada. Les barques comencen a desarmar la sípia i armen la llagosta. Peix n’hi ha, perquè els recursos estan bé,  perquè no hem fet desastres. Tens temporades bones i dolentes, com has tengut sempre. No tenim problemes de recursos, perquè el poc que treim és perquè tenim poques barques.