Eva Alfonso: “De vegades hi ha un infant que fa clic amb la natura i te n’adones que ho ha entès”

Es divendres a primera hora del matí al CEIP Es Molinar de Palma. Aquests setmana els hi toca als alumnes de 4rt de Primària anar a l’hort de l’escola. Es distribueixen en petits grups i mentre uns fan feina a la terra, d’altres són a la ludoteca de jardí. Mares i també alguna padrina s’encarreguen de distribuir la feina i supervisar-la. Fa 7 anys que aquesta escola pública de Palma compta amb un hort escolar del que hi tenen cura tots els alumnes des dels 3 anys fins a 6è de Primària. Eva Alfonso, membre de l’AFA i coordinadora de l’hort escolar, ens explica com va sorgir el projecte i els beneficis que aporta a l’escola i als infants.  

Pregunta-Com sorgeix la iniciativa de crear l’hort a l’escolar al CEIP Es Molinar?

Resposta.- Aquesta iniciativa va sortir d’una proposta de millora de les famílies ara fa 7 anys. Aquest era un racó del pati desaprofitat, que no es podia fer servir, i amb la feina de les famílies s’ha transformat en un espai d’esbarjo on també poden experimentar. El centre ens va donar suport i un grup de famílies coordinam i gestionam aquest projecte perquè els infants tenguin aquest espai i els mestres hi puguin fer el que vulguin, no només el projecte d’hort sinó matemàtiques, llengua… els que ells trobin adient. El clima és bo aleshores és un espai preciós per poder explicar qualsevol disciplina. 

“No tenim una quadrícula que digui aquí planta un curs determinat o aquí se planta una cosa o l’altra, és una mica anar provant i veient com ens funciona”

P.- Com vàreu posar en marxa a l’hort? Teníeu nocions de com s’havia de fer?

R.- La veritat és que poques. Llegint, demanant als padrins, demanant ajuda… De fet al principi va ser un padrí qui ens va ajudar a llaurar la terra amb el seu tractoret que va dur d’Algaida. Vàrem veure que per la nostra superfície les parades en Crestall del mètode d’en Gaspar Caballero de Segovia eren les més adients perquè ens permetien dividir l’espai d’hort en moltes paradetes. Així podem dividir els infants en grups més petits i treballar amb cada grupet coses diferents al mateix temps. Si tens 30 infants que venen de cop, l’activitat es dificulta.

El llibre d’en Gaspar Caballero de Segovia ens va explicar que necessitàvem mantenir el terra molt flonjo, molt oxigenat i amb humitat, i al mateix temps noltros tenim molt present el lloc on vivim i la petjada mediambiental. Aquesta escola té una comissió ecoambiental i tenim molt present que no podem tudar aigua. Llavors aquest mètode s’adequava molt a fer precisament això: atapeïm molt les plantes, rotam els cultius, abonam i feim servir abonament perquè hi hagi molta matèria orgànica dins la terra. 

No tenim una quadrícula que digui aquí planta un curs determinat o aquí se planta una cosa o l’altra, és una mica anar provant i veient com ens funciona. Per exemple, l’any passat a la primera parada vérem sembrar pèsols i faves, i ara xerràvem amb en Manuel de Varietats Locals que el que faríem seria posar totes les faves, que deixen molt de nitrogen a la terra, a la següent parada i a la primera plantaríem un altre cosa, i així també aprofitam aquests nutrients que deixen les plantes a la terra.

P.- Com és el dia a dia a l’hort?

R.- Els infants s’encarreguen de tot i noltros coordinam i revisam que hi hagi terra si s’ha d’afegir, o abonament abastament, o si ha de venir algú a ajudar. Però ells s’encarreguen de treure les males herbes, de recollir les fulles seques que han volat, de regar just després de plantar. Tenim un reg exsudant amb un temporitzador que va demanar el Consell Escolar i el va fer nou l’Ajuntament. Es un moment que esperen i els hi agrada molt i ells mateixos saben quines coses han de fer. Son bastant autònoms i tenen bastanta idea. S’ajuden entre ells “planta-la més a prop de la mànega, que si no se’t morirà”. Es bastat interessant veure l’interès i tot el que han après en aquest temps perquè molt d’ells no tenen camp a ca seva.

P.- Quins aprenentatges fan els infants amb un hort?

R.- Jo crec que moltíssims. Noltros com a famílies teníem ganes de que els infants a l’escola tenguessin un lloc on vivencialment aprendre les coses, no només amb llibres. Poder tocar terra, l’observació, la tranquil·litat, l’harmonia amb l’entorn, l’experimentació. Dona per tenir moltes converses amb ells i aprendre. A noltros ens interessava poder tenir un espai de natura on tenir tranquil·litat, venir a fer un passeig, esbarjo, llegir si no vols jugar a pilota, poder tocar enterra, poder veure el desenvolupament d’una llavor fins que creix i es recol·lecta, hàbits saludables d’alimentació. Es super ampli tot el que poden aprendre, i creiem que des de molt petitons si aprens això, ja ho tens al teu ADN com a persona adulta i durant tota la vida quan prens decisions com per exemple, com comprar. 

De vegades hi ha un nin o una nina que fa clic amb la natura i te n’adones que ho ha entès. Estàvem menjant nesples i un nin que no n’havia menjat mai, les va obrir i va demanar què era el pinyol, li vàrem explicar que era la llavor d’on surt l’arbre, i llavors va demanar per dur-la a ca seva per plantar-la.  M’encanta veure aquesta espurna de connexió, perquè estam totalment desconnectats, d’entendre el món com funciona, i que jo puc crear el meu menjar. Al final no és només jugar és saber d’on venen les coses. 

“Ara tenim massa ciment i el que volem és viure aquesta experiència de tacar-te i saber quina olor fa la terra humida” 

P.- Han pogut tastar la collita?

Si, i com és un hort ecològic una de les coses que més els hi agrada és poder tastar directament el que surt a l’hort: les faves, els ravenets, les pastanagues. Durant l’any plantam també moltes flors comestibles i plantes silvestres comestibles per conèixer que no tot son varietats reproduïdes per l’home, sinó que també les plantes silvestres tenen beneficis. Tenim moltes aromàtiques i llenyoses, estam intentant també crear zones arbustives. Tal vegada ens posarem en contacte amb l’IBANAT que a una xerrada organitzada per Varietats Locals ens han explicat que a Menut tenen un banc de plantes autòctones. 

Realment és crear més verd dins tot aquest ciment. Abans era molt rural tot i el que volien era no tacar-se. Ara tenim massa ciment i el que volem és viure aquesta experiència de tacar-te i saber quina olor fa la terra humida.