Joan Nadal i Sebastià Adrover: “Volíem aprofitar la història per reflexionar sobre el tema de la immigració”

“Èxode 22, 20. Epistolari d’emigrants llombarders (1895-1933)” d’El Gall Editor analitza l’emigració a través de la transcripció de les cartes que es conserven a l’arxiu de mossèn Miquel Clar, d’Es Llombards. Uns emigrants mallorquins que es distribuïen pel continent americà i també, més tard, a Alemanya. El llibre reflexiona també sobre el fenomen migratori amb textos del bisbe de Mallorca, Sebastià Talavull, Bàrbara Picornell i Catalina Mateu de Càritas, Honorat Bauçà, Sebastià Vidal, Andreu Ponç i Miquel A. Ramon. 

Conversam amb els seus autors Joan Nadal Clar i Sebastià A. Adrover Vicens d’aquest llibre que també vol reivindicar la importància de mossèn Miquel Clar en la promoció de l’educació a Santanyí, i de la llengua i la cultura.

Exode 22, 22 “No explotis ni oprimeixis l’immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte”. 

PREGUNTA.-Còm sorgeig la idea de fer aquest llibre amb les cartes d’emigrants llombarders?

Sebastià Adrover.- A mesura que anava organitzant i classificant l’arxiu de Mossèn Clar es va recuperar bastanta correspondència epistolar d’emigrants i un moment determinat li vaig comentar a Joan Nadal que hi havia aquestes cartes i seria molt interessant que entre els dos féssim un recull i ho posàssim a l’abast de la gent. 

La documentació és bàsicament històrica, però volíem anar més enllà, aprofitar la història per crear una reflexió i posar damunt la taula el tema de la immigració, un tema molt calent.  De fet a la nostra zona és una constant l’arribada de pasteres. 

P.- Joan Nadal, quina va ser la seva tasca?

Joan Nadal.- Me vaig encarregar un poc de la part tècnica, de la transcripció de les cartes i d’intentar identificar als emigrants. En alguns casos, ni els mateixos familiars sabien que havien tengut aquest parent que havia emigrat. Però gràcies a que fa molts d’anys que faig estudis genealògics, vaig partir dels malnoms de la gent de Es Llombards i això m’ha facilitat el poder identificar aquests emigrants. 

Transcriure les cartes no ha estat una tasca fàcil. Curiosament, me pensava que alguns d’aquests emigrants no sabrien escriure i tots en saben d’aquella manera. Havien anat a escola i havien fet cal·ligrafia, bàsicament feien còpies de mostres, i això es veu molt bé amb les cartes perquè totes comencen i acaben amb la mateixa fórmula. De fet Mossèn Clar és el promotor de la primera escola pública d’Es Llombards l’any 1923, i a l’arxiu es conserven models d’aquest material didàctic que s’utilitzava a finals del segle XIX i principis del XX.

“Les cartes que tenim són de l’Argentina, un parell de Cuba, i després d’un capellà que se’n va a anar a Puerto Rico. El més recent és un jove que va anar a Alemanya els anys 30”

P.-I còm arriben aquestes cartes a Mossèn Miquel Clar?

Sebastià Adrover.- En aquell temps pràcticament el 80 per cent de la població era analfabeta, i quan arriba una carta d’un emigrant la duen al capellà perquè la llegís. Imaginam que una vegada llegida i contestada, el familiar la devia deixar allà, i el capellà enlloc de tirar-la, la guardava

Joan Nadal.– S’ha de dir que un nombre considerable les dirigien directament a ell, devia ser una manera segura de que arribas la carta a port.

P.-Finals del XIX i principis del XX són anys de grans onades migratòries des de Mallorca. On van els llombarders que escrivien aquestes cartes? 

Joan Nadal.- El llibre té 86 cartes de 31 emigrants diferents, dels quals 23 són llombarders.  Hem de pensar que Els Llombards en aquella època tenia 500 habitants, aquests 23 són els que escriuen cartes, si contam els parents que vivien amb ells, els que envien memòries a través de les cartes, i després altres dels que he tengut notícia parlant amb la gent, s’acosten als 80. Per un poblet de 500 persones crec que és un nombre considerable.

La migració és un fenomen que es dona a tota Mallorca, però el terme de Santanyí és el terme municipal més meridional de l’illa, possiblement en aquella època el més pobre de Mallorca, així ho diuen els regidors de l’ajuntament. Terres primes, no plou, bastantes grans finques en mans de propietaris forans que només donaven feina determinades èpoques de l’any.

Les cartes que tenim són de l’Argentina, un parell de Cuba, i després d’un capellà que se’n va a anar a Puerto Rico. El més recent és un jove que va anar a Alemanya els anys 30, i escriu 30 i pico de cartes directament al capellà.

P.-Quin impacte va tenir aquesta immigració a Es Llombards. Varen fer fortuna i varen tornar?

Joan Nadal.- Fortuna no en feren. Alguns m’han dit que el repadrí va fer una casa, altres varen comprar terres, però la gran majoria vengueren amb lo posat, si és que tornaren. Més del 60% d’aquests quasi 80 que he dit no tornaren. Cóm els hi va anar? No ho sabem. A les cartes no es dona massa informació, conten com els hi va, demanen com van les collites. La majoria feien feines agrícoles.

Sebastià Adrover.- No conten massa lo que fan. Sabem que algun feia feina a una botiga de comestibles, però no donen massa informació.

“Mossèn Clar és un personatge apassionant”

P.-Aquestes cartes provenen de l’arxiu de Mossèn Clar. Parlan’s de la importància d’aquest arxiu i de la tasca que hi feis.

Sebastià Adrover.- Aquest arxiu va ser com un regal de noces que la meva sogra, al cel sia, me va concedir. Un dia, als inicis del festeig, al casal pairal de Mossèn Clar i de la família, em va comentar que aquí hi havia viscut un capellà que era molt amic de Mossèn Alcover i jo en aquell moment no li vaig donar massa importància. Llavors a poc a poc me va mostrar aquestes cartes, me va treure un sobre amb una dotzena de cartes, i me va impressionar veure aquelles targetes postals amb la firma de Mossèn Alcover, fins i tot en tenia alguna de Francesc de Borja Moll de jovenet. “I no n’heu trobades més?” -li vaig demanar, i me va contestar:  “jo no n’he trobades més, però si tu ho vols mirar”. I va resultar que als porxos de la casa hi havia una cambra plena de cartes, quantitat de papers i manuscrits. I els caps de setmana sortia amb les mans polsoses i el cor que em botava perquè hi ha petits tresors.

El que primer vaig separar d’aquest arxiu va ser la correspondència de Mossèn Alcover que és molt interessant perquè s’hi explica perfectament tot el desenvolupament i la confecció del diccionari. S’han conservat un centenar de cartes on es veu clarament com funcionava, com s’organitzava i com s’anava elaborant tot, i és molt interessant. I llavors petites joies, per exemple, hem trobat un cançoner, probablement el primer conegut de les Balears amb 340 i pico cançons; també hi ha pendent d’estudi i de transcripció un recull de refranys, modismes i frases fetes; hi ha el famós diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca, com a mallorquins pioners al segle XIX de la literatura de viatges, una volta a Mallorca en llaüt l’any 1890. I petites coses que crec que tenen interès i ens són útils avui en dia, ja sigui pel que signifiquen o pels valors que traspuen. Crec necessari donar a conèixer tot allò que ens ajuda a ser millors, que té un sentit i que podem aprofitar encara avui en dia. Mossèn Clar és un personatge apassionant.

P.-Mossèn Miquel Clar és un personatge encara a reivindicar.

Sebastià Adrover.- Totalment. Es totalment desconegut i és un personatge podríem dir que a segona fila de la famosa Escola Mallorquina. Al darrera de Costa i Llobera, Joan Alcover i Mossèn Alcover hi ha una segona fila d’autors i personatges de la cultura, i jo crec que Mossèn Clar amb tota la documentació ja publicada i la pendent de publicar és una figura molt important dins tota la cultura d’aquesta Mallorca. Dins l’església varen sortir una sèrie de personatges, a més del que he nomenat hem d’afegir el Bisbe Campins, que varen impulsar d’una forma extraordinària la llengua i la cultura i jo no se avui on seriem si aquest grup d’homenots no s’haguessin posat al front del que és la nostra identitat. 

P.- Molta responsabilitat tenir cura de l’arxiu de Mossèn Clar, estudiar i difondre el seu contingut. 

Joan Nadal.- De fet, aquest llibre és el sisè llibre que ha publicat Sebastià Adrover dels papers de Ca’n Clar.  Va publicar “Son afectíssim Antoni M. Alcover Prevere. Epistolari entre Mn Alcover i Mn. Clar” (2005); “9. Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca, 1899” (2019) i, juntament amb Cosme Aguiló, “Aür! Versos de l’antigor. Cançons llombarderes recopilades per Mn Clar” (2020). “Èxode 22, 20” és el darrer.

Sebastià Adrover.- Un  sempre intenta cuidar, tenir la sensibilitat suficient per donar difusió a una cosa que tu creus que té sentit i que és important. Es una responsabilitat.

Joan Nadal.- Enguany es cumpleixen 100 anys que Mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll vengueren a Es Llombards, a Ca’n Clar, a les escapades filològiques, i agafant totes aquestes cartes prèvies a la vinguda he fet un article.

Nota:

-Joan Nadal Clar (Es Llombards, 1961) mestre, activista cultural i col·laborador de la revista Dies i Coses de Santanyí.

-Sebastià A. Adrover Vicens (Santanyí, 1972). Mestre especialitzat en filologia anglesa. Investigador i difusor de l’arxiu de mossèn Miquel Clar. Des del 2000 ha centrat la seva tasca com a escriptor en l’estudi de la biografia de mossèn Miquel Clar i Vila.