Joan Simonet: “El millor pagès avui no és el qui fa els millors melons. També ha de dominar el món digital i ha de saber vendre”

Joan Simonet Pons (Alaró, 1971) és el nou conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, que aterra a l’administració autonòmica després de vuit anys com a gerent de la patronal agrària ASAJA. La seva experiència prèvia en política prové del municipalisme, com a regidor al seu poble natal -pel PP i Junts per Alaró- i després com a batle, i també com a gerent de l’empresa pública SEMILLA (2003-2007) i posteriorment del FOGAIBA (2011-2015).

És enginyer agrònom i va ser especialment crític amb el president del govern José Ramon Bauzá, però també el seu predecessor en el càrrec Vicenç Vidal. En canvi, ha tengut lloances per a Mae de la Concha, que va ser consellera d’Agricultura durant la legislatura que fa poc ha acabat.

Pregunta.- Molta gent té la sensació que el sector primari està aturat des de fa anys, que de cada vegada es fan més passes enrere, que hi ha més espai sense conrear a les Illes Balears. Compartiu aquesta idea?

Resposta- No, perquè el camp de les Illes Balears és molt divers, amb la qual cosa tens subsectors agraris que ho estan passant molt malament i transmeten aquesta imatge, però n’hi ha d’altres que no.

P.- Per exemple?

R.- El món de la vinya i el vi és totalment contrari a aquesta imatge que m’estàs comentant. Cada vegada més l’oli i l’oliva al Pla i al Raiguer està avançant, amb la particularitat que a la Serra els tenim aturats. L’hortofrutícula té iniciatives molt interessants en aquest moment, l’agricultura ecològica està progressant, i sí que és cert que el sector de la ramaderia ens està caient moderadament. Per tant, va un poc per subsectors. El que passa és que les notícies negatives són les que sempre tenen més visibilitat i ens tapen la resta.

P.- I a Eivissa i Menorca?

R.- A Eivissa hi ha molt poca agricultura i, a més, el problema és que els falten espais en els mercats o també formació, perquè tot el que produeixen ho poden vendre bé i a bon preu. I Menorca està estabilitzat amb la llet i el formatge, i si podem aconseguir fer bones polítiques de la Denominació d’Origen crec que estirarà.

Brussel·les de cada vegada ens deixa pescar menys. Vendríem més peix si poguéssim pescar més”

P.- I en relació a la pesca?

R.- És diferent. El problema que tenim és que Brussel·les de cada vegada ens deixa pescar menys. Van baixant dies i dies i dies, i si vas baixant dies i dies i dies pesques menys, tens menys marges de comercialització, surt menys rendible sortir a la mar, per tant és un problema diferent. Perquè tot el peix que pesquen el venem. I en vendríem més si poguessin pescar més.

P.- Quin és l’objectiu principal de la seva legislatura, pel que fa al sector primari?

R.- Millorar la rendibilitat de totes les explotacions agràries, posant eines adients a disposició dels pagesos perquè cadascú agafi les que el puguin ajudar. El que vull és, en definitiva, la millora de la rendibilitat en agricultura i pesca.

Fent xots i oliva a la Serra de Tramuntana és molt difícil que et surtin els números, per tant, anem a cercar activitats compatibles a la producció agrària”

P.- Com pensa fer-ho possible?

R.- De moltes maneres. Una (que és la que més demanen, però que no vol dir que sigui la més important), promovent l’agilitació i el pagament ràpid de les ajudes; això és vital. Segona acció: facilitar les infraestructures agràries en sòl rústic, hivernacles, magatzems agrícoles, tafones, bodegues, xarxes de regiu; tot això són eines de producció que es necessiten. El tercer és l’acompanyament de l’administració en formació i investigació: aquí no tenim un sector agrari privat potent, com puguin tenir a Andalusia o Múrcia, que duguin endavant tècniques d’investigació, per tant hem de començar a posar unes bases tecnològiques prou sòlides perquè el pagès pugui saber el que ha de fer d’aquí a deu o vint anys, quines varietats ha de sembrar avui perquè d’aquí deu anys siguin productives. Cinquena: facilitar l’accés a l’activitat complementària; tenim explotacions que per ventura seran rendibles per si mateixes per la seva capacitat productiva, però en tenim d’altres que si no tenen una activitat complementària no són suficientment rendibles. Fent xots i oliva a la Serra de Tramuntana és molt difícil que et surtin els números, per tant, anem a cercar activitats compatibles a la producció agrària i la protecció del territori que puguin donar uns ingressos extraordinaris. En dic cinc, però en podria posar més. Aleshores cada pagès, cada explotació agrària, ha d’agafar les que a ell més li interessin. No ha d’esperar l’administració. Jo sempre dic que l’administració pot estirar, però el pagès ha d’empènyer. No n’hem parlat, però també hem de posar en marxa plans de promoció de comercialització.

P.- Els pagesos es queixen molt de la burocràcia, de la seva dificultat i de la quantitat d’hores que els representa. No hi ha cap manera de simplificar-ho una mica?

R.- Ho intentam. En teoria, la digitalització ha de simplificar aquesta burocràcia. Però això implica que el pagès ha d’entendre que ha de saber emprar eines digitals. Un pagès professional ja no només és aquell pagès que fa els millors melons -també-, però ha de saber que després haurà de tramitar uns papers, que no se n’escaparà (de fitosanitaris, benestar animals si en té, tràmit de subvencions…), i si no ho fa ell l’hi ha de fer o un tècnic, o la cooperativa, o el seu sindicat agrari.

Els pagesos han d’entendre que han de treballar al camp amb una mentalitat empresarial”

P.- Això vol dir que la paperassa no mivarà.

R.- No, no ho crec. El pagès ha de cercar aquestes eines perquè això és també professionalització. Han d’entendre que han de treballar al camp amb una mentalitat empresarial. El pagès petit ha de conrear, saber fer els papers, tenir capacitat de transformar i de comercialitzar. I ha de saber vendre: si ha fet uns melons boníssims i no els sap vendre, no ha de donar la culpa al consumidor que no els hi compra, sinó que ha de fer un altre tipus de melons que el consumidor sí que li compri.

P.- Per tant, l’agricultura sempre estarà captiva de les ajudes de l’administració?

R.- Sí, perquè funcionam amb una dinàmica de política agrària comuna. La Unió Europea ho va decidir així perquè entràrem en una dinàmica de lliure mercat: Europa decideix que, per evitar la temuda inflació dels aliments, no posa barreres a l’exterior perquè entrin productes de fora i els pagesos d’aquí competim amb desavantatge -i aquí molt més a causa de la insularitat- respecte l’Argentina, o el Brasil, per costos, condicions mediambientals, condicions laborals i altres. Europa decideix obrir el mercat perquè els seus consumidors no paguin excessivament pels seus aliments i dissenya unes polítiques d’ajudes als nostres pagesos. Clar, tampoc no interessa que tot s’abandoni, per si torna venir una guerra mundial i per tenir una relativa capacitat productiva. I a partir d’aquí s’intervé a les ajudes agrícoles, que esdevenen imprescindibles. Però també quan Espanya no estava dins la Unió Europea ja hi havia ajudes agrícoles. Recordem que l’Estat marcava preus mínims d’intervenció fa cinquanta o seixanta anys; l’Estat ho comprava tot i després ho revenia.

Un jove que ara vulgui muntar una vaqueria, és que no la podrà muntar”

P.- Els pagesos es queixen de manca de personal. Avui els treballadors prefereixen un lloc al sector del turisme que al fora vila. Com es pot arreglar?

R.- Avui falta personal a tots els nivells. De mà d’obra (entre ASAJA i Unió de Pagesos duen devers 450 treballadors temporers de Colòmbia per fer nou mesos de feina cada any), falten tècnics (cada vegada es necessiten més enginyers que duguin tot això) i també ens falta el relleu empresarial. Si les explotacions agràries són rendibles, vas solucionant segons quins problemes, i en això treballam. Però un jove que ara vulgui muntar una vaqueria, és que no la podrà muntar. Si no l’agafa d’enrere no podrà. La inversió inicial representa milions.

P.- Però no hi ha ajudes per tot això?

R.- Sí, les ajudes són de fins al 60%. Però si aixecar una vaqueria costa un milió d’euros, d’on treu un jove els 400.000 euros que li falten? Si no tens un pla per recuperar aquests doblers amb una certa seguretat i un temps concret, és molt difícil. I l’agricultura és un negoci molt incert. Et pots trobar problemes ambientals, de mercat, i molts d’altres. Pensem que els preus sovint es marquen molt lluny d’aquí i no hi podem intervenir.

P.- En temes de Política Agrària Comuna, veurem la diferència ja enguany?

R.- Ho veurem… En plans de desenvolupament rural tenim una línia continuista, amb ajudes per a la compra de maquinària, per a inversions a indústria. Tot això no canvia gaire. Les altres ajudes, la relatives a renda, segons l’anàlisi inicial que tenim, és que vendran bastants més doblers a repartir. Però, de retruc, també hi haurà més condicions, més burocràcia, més compromisos ambientals.

P.- Determinades zones de conreu de Mallorca fan veritable llàstima per l’entrada de la Xylella, que ho ha matat tot. Es continua lluitant contra aquesta malaltia?

R.- La Xulella hi és. S’ha acarnissat amb els ametllers de la seca, que tenen setanta o vuitanta anys, i la plaga segueix avançant. Des d’aquí fent controls, anam moderant, cercant mesures, intentam evitar que passi a altres cultius, però les feines principals ja estan encaminades a cercar varietats resistents. No podem fer més.

P.- Es pot ressembrar?

R.- Hi ha un pla de fruits secs per fer ressembres, fomentar els reguius amb aigua depurada per a ametller i garrover, i anar fent un canvi de model cultural tira tira. Això sí, avui sembraré garrovers i fins d’aquí a vuit anys no em donaran garroves, sembraré ametllers i fins d’aquí cinc no em donaran ametlles. I he de saber quin preu tendré aleshores. És complicat fer aquestes inversions, però pensem que va entrar la fil·loxera a Mallorca fa cent i pico d’anys, ho va arrasar tot i ens vàrem passar a l’ametller. Per ventura ara estam en la mateixa situació.

P.- Com es podrà regar tot aquest nou arbrat?

R.- Amb aigua depurada. Hi hem d’apostar al màxim. Més de la meitat de l’aigua depurada la triam i tenim dos problemes que ara hem de resoldre: fer arribar aquesta aigua als pagesos amb grans xarxes que arribin a les explotacions, però també necessitam que l’aigua que surt de la depuradora sigui aigua de qualitat, i quan dic qualitat vull dir baixa salinitat. En això hi treballam.

P.- El passat mes de febrer va entrar a Mallorca la tempesta Juliette i va devastar algunes zones, que ara s’han convertit en un polvorí. Com es pot eliminar aquest perill?

R.- Tenim dues línies de feina, una amb mitjans propis (Tragsa i IBANAT) que fan actuacions a voreres de carreteres, camins, finques públiques, per fer franges i poder evitar incendis, i després està previst que surtin -aquest mateix mes- una primera bateria de línies d’ajuda per a particulars perquè facin actuacions dins les seves finques, de reduir massa forestal sobretot a zones d’alt risc d’incendis com les voreres de les cases, camins. Hi ha llocs on no hi arribarem mai perquè el pendent és del 60% i no s’hi pot anar, tot haurà de seguir el seu cicle natural. Dins el 2026 encara estarem fent feina en tot això.

Tenim la impressió que hi ha moltes cabres a la Serra, però no sabem quantes ni quins són els seus moviments”

P.- Comparable amb Juliette són les cabres que s’han convertit en una plaga a llocs com la Serra de Tramuntana. Què pensa fer amb la proliferació d’un animal que es menja tots els brots que troba i no deixa regenerar el bosc?

R.- Necessitam un cens real de les cabres que hi ha a la Serra de Tramuntana, que no el tenim. Tenim la impressió que hi ha moltes cabres, però no sabem quantes ni quins són els seus moviments. Hi ha un problema real amb les cabres i entre Caça, del Consell Insular, i actuacions que s’hagin de fer pensam que aquesta població s’ha de reduir perquè està impedint la regeneració dels boscos i està fent mal a segons quines espècies vegetals que estan protegides.