Jordi Muntaner: “Les espècies d’ocells que estan en regressió són les de medis agrícoles”

Jordi Muntaner és coordinador del Grup Local SEO-Virot Balears, de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife). Fundat l’any 2018, compta amb més de 250 socis. A més de sortides de camp, aquest el grup local està implicat en la protecció del territori i dels ocells de les illes. Aquesta tardor han presentat Atles d’Aus nidificants de la finca pública de Galatzó i la Guia dels ocells dels boscos de les Illes Balears de la Xarxa Forestal de les Illes Balears. Jordi Muntaner explica que protegir el territori és protegir les aus, i viceversa. Adverteix que la massificació de l’illa, l’abandonament del camp i l’agricultura intensiva està provocant la desaparició d’espècies.  

Pregunta.- Fa 30 anys que es varen posar en marxa els grups locals de SEO-Birdlife. Quina és la importància i la funció dels grups locals?

Resposta.- La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) es va fundar a Madrid l’any 1954, és l’ONG ambiental més antiga d’Espanya i té uns 22 mil socis. Amb els grups locals el que ha fet és una descentralització,  actualment n’hi ha 43 a tot l’Estat, de més grans i de més petits. Són grups de voluntaris i fan una feina de divulgació, protecció, estudi i suport a les activitats de la SEO. Noltros som uns dels darrers, ens fundàrem el juliol de 2018 i hem fet molta de feina. El nostre és un grup local mitjancer, a finals de l’any passat teníem uns 250 socis, i segurament hem crescut més. 

P.- Quines activitats fa el grup local de la Societat Española d’Ornitologia-Virot Balears?

R.- Feim divulgació, sortides de camp a veure ocells, participam en el cens de diverses espèces i també feim feina de conservació directa, també demanam la conservació o denunciam, com pot fer qualsevol entitat ecologista. Tenim un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Calvià, i ens presentam a tot el que pensam que hem d’intervenir, com per exemple, quan surt un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals, com el del Salobrar de l’any passat, també hem fet al·legacions al projecte de Camí de Fars del Consell de Mallorca, estam fent educació ambiental a instituts i escoles, sortim als mitjans… tot això va sumant. Si protegeixes el territori, protegeixes les aus, i vivecersa. 

P.-Heu fet al·legacions a la ruta dels Fars. Què al·legau?

R.-La ruta dels fars és en alguns punts una bestiesa. Tenim tal massificació: bicicletes, corredors, passejants, cavalls… i hi ha punts molt delicats on no pots deixar que la gent hi vagi. Per exemple, el camí de cavalls de Menorca en molts de llocs està morint d’èxit perquè pateix una massificació i ha permès accedir a paratges on abans no hi accedia ningú. Et planteges si això és necessari o no, hi ha gent que pensa que si i gent que pensa que no. El camí de fars del Consell Insular de Mallorca passa per alguns llocs on hi ha aus nidificant, i si no tens el camí ben delimitat es va eixamplant i a molts de llocs es crea una erosió. No dic que no s’hagi de fer, però a molts de trams s’ha de modificar. Es produirà una massificació, com passa a la Serra de Tramuntana. 

P.-Heu presentat un Atles d’Aus nidificants de la finca pública de Galatzó. Quina és la vostra tasca a la finca de Galatzó?

R.-La finca de Galatzó és la finca pública més gran de Mallorca. Tenim un conveni amb l’Ajuntament de Calvià i a part de fer sortides per veure ocells, també hem proposat algunes coses al consistorio. L’Atles el vàrem proposar l’any 2021 i es va començar el 2022. En què consisteix? Hem fet un atles de distribució dels ocells nidificants en quadrícules d’1 quilòmetre quadrat per 1. Tenim 24 quadricules i d’elles 4 les hem desestimades perquè agafam molt poc territori. Aquestes 20 quadrícules s’han visitar durant la primavera fins a començament de l’estiu per detectar tots els ocells que hi nidifiquen. En total hi han participat unes 20 persones i els resultats han estat molt interessants, tot i que no son complerts. Ja hem acordat amb l’Ajuntament de Calvià que aquesta primavera que ve acabarem de fer-ho. Aquest Atles ens permetrà d’aquí a x anys veure que està passant amb certesa, com evolucionen les aus nidificants. Noltros ja veim que hi ha espècies que estan en declivi i d’altres que van millor. Les espècies forestals, per exemple, estan augmentant perquè la massa forestal ha augmentat moltíssim a totes les illes.

“L’Administració hauria d’haver fet censos de seguiment periòdics, metòdics i estandarditzats que et permetrien veure que ha passat amb els ocells”

P.-Quina és la situació dels ocells de les Illes?

R.- El que s’està veient, no només aquí sinó a tota Europa, és que les espècies que estan en regressió són les de medis agrícoles perquè hi ha una intensificació agrícola i també un abandonament de conreus. A Mallorca hi ha molts de camps abandonats i els camps on es planta es fa d’una forma intensiva, s’esquita amb insecticides, s’empren abonaments sintètics i això està afectant a les espècies. La crisi dels insectes, sobretot dels insectes grans, és brutal. Abans agafaves un cotxe, fa 25 o 30 anys, i te n’anaves de Palma a Alcúdia i te quedava tota la part del davant i el vidre ple d’insectes, ara ja no passa. Abans hi havia grills, llagostes, papallones nocturnes grosses… i això s’ha perdut tot. Tots els ocells que es menjaven tot això estan minvant. 

El problema és que l’Administració hauria d’haver fet censos de seguiment periòdics, metòdics i estandarditzats que et permetrien veure que ha passat amb els ocells. Ara s’està fent des de fa uns anys el seguiment d’aus comuns nidificants, però passarà el temps i a lo millor hi haurà situacions irreversibles. El GOB va fer dos Atles d’aus nidificants, el que passa que feia quadrícules de 10 per 10. També servirà però s’hauria de repetir perquè es dels anys 90. 

P.-Ha comentat que hi ha espècies que s’estan recuperant, les forestals.

Si, la massa forestal en els darrers 100 anys ha crescut moltíssim a totes les Illes i les espècies que viuen als boscos van millor La situació en general no és dolenta, pensa que l’Administració a part de protegir territori, ha posat més vigilància, es fa seguiment i recuperació d’espècies, s’han protegit zones humides a totes les illes i aquí la fauna si que s’ha recuperat bastant. L’Albufera de Mallorca està protegida des de fa 30 anys, s’ha gestionat amb cavalls i vaques, s’han fet reintroduccions d’espècies i aquestes espècies s’han incrementat i han botat a Menorca. El que passa és que l’Albufera també és un drama perquè s’està salinitzant, ara hi ha niat el flamenc i per jo no és una bona notícia. Una zona humida d’aigua dolça s’està transformant en una zona humida d’aigua salobre. Però a l’agricultura no la tocarà mai cap Administració, mira el que està passant a Doñana amb els cultius de maduixes i fruits vermells, i el que està passant a Sa Pobla amb les patates i maduixots. Treuen tota l’aigua que volen i ningú els hi diu res. No hi ha cap Administració que ho faci, i al pas que anem, la intrussió marina també l’hi afectarà.

“L’Albufera s’està salinitzant, ara hi ha niat el flamenc i per jo no és una bona notícia. Una zona humida d’aigua dolça s’està transformant en una zona humida d’aigua salobre”

P.-L’equilibri és complicat.

R.- Si, i més a una illa on està creixent tant la població. El creixement sostenible és impossible, el que és sostenible és el decreixement. Ara tot és sostenible i és mentida, però una mentida repetida mil vegades fa que la gent s’ho cregui. 

P.-Quins són els llocs millors per observar aus? Millor les zones humides?

R.- A les zones humides hi ha una concentració important d’aus en poc espai, però no veuràs aucells de zones agrícoles o de masses forestals. Hi ha una tendència a voler veure molts d’ocells, i a lo millor a una persona que comença li convé més anar-sen al voltant del seu poble, veurà menys espècies, les veurà més bé i aprendrà. Noltros feim excursions a zones humides, però també a la Serra, o sortides al cementiri de Sa Vileta, no fa falta anar a una zona humida, tot i que són molt atractives. 

P.-Des de quan observa ocells?

R.- Vaig començar a interessar-me pels ocells quan tenia 15 anys, i som soci de la SEO des de ben jove, som el soci 971. Observar ocells actualment és molt fàcil, quan vaig començar hi anava tot sol i després em vaig ajuntar amb més gent. Però ara amb les guies impreses o virtuals, youtube… tens molta d’informació i la facilitat de sortir amb gent que en sap i te pot explicar. Ara una persona amb un any, sortint moderadament al camp, fent sortides pots anar al Carnatge de Palma, al Castell de Bellver, al cementiri de La Vileta o al jardí de ca teva, i te pots posar bastant al corrent en la identificació d’espècies d’aus de les Balears. Per contactar amb el nostre grup es pot fer a través del correu: seo-virot@seo.org.