Martí Solivellas: “Fa molts d’anys que lluitam perquè els productes de la Serra tenguin un valor afegit”

Des de la Cooperativa Pagesa de Pollença tenen clara la necessitat d’apostar pel producte local de qualitat. Ho féren fa més de 20 anys amb la creació de la marca “Mè de Pollença”, i ara ja han anunciat la seva adhesió al nou distintiu Serra, impulsat des del Consell de Mallorca. Amb Martí  Solivellas, president de la Cooperativa Pagesa de Pollença, parlam de marques de qualitat, de la necessitat de conservar la Serra, i de com pateixen els pagesos i ramaders la pujada desorbitada de preus.

Pregunta.- Quants de pagesos i ramaders agrupa la Cooperativa Pagesa de Pollença?

Resposta.- En aquest moment tenim 254 socis. N’hi ha 48 que son socis capitalistes, que han fet una aportació de 4.000 euros, i la resta son només associats. La diferència és que els que els associats no poden assistir a les assemblees i que en el retorn cooperatiu que els feim cada any, el soci capitalista té un 3 per cent de rebaixa damunt totes les compres que faci a la cooperativa i l’altra només té un 2 per cent. 

P.- Quina és la situació del sector a Pollença?

R.- El sector està tocat com ho està per tot. La gent que es dedica a la pagesia ja és més major, menors de 50 anys n’hi ha molt pocs. Per altra banda a Pollença vàrem tenir la sort o la desgràcia, no ho sabem a la llarga que serà, que hi va haver l’explosió de l’habitatge vacacional i moltes finques varen passar de ser agrícoles a ser urbanes. I quan a la finca s’hi construeix el xalet, l’agricultura i la ramaderia ja perden segons quines garanties. Ens trobam amb casos que s’ha hagut de llevar el picarol de les ovelles perquè molestava al turista. Hem jugat tot a una carta i el que ha comandat sempre ha estat el turisme. El turisme el necessitam tots, però d’una manera ordenada. Hi ha d’haver un terme mig on hem de conviure tots: els pagesos, els ramaders i el sector turístic.

Pel que fa a la pagesia, recuperar el que hi havia serà difícil, però a Pollença ara hi ha 14 ó 15 joves d’entre 20 i 35 anys que tenen il·lusió i ganes de fer alguna cosa diferenciada: uns fan formatge de cabra, d’altres sembren tomàtigues de ramallet… i la cooperativa també ha d’anar posant en marxa iniciatives perquè aquesta gent es vagi incorporant al mercat. 

P.- Quines funcions té la cooperativa?

R.-La primera és la regulació del mercat. Aquí la cooperativa és la que marca les pautes dels preus dels pagesos, siguin de carn, de fruits secs, de cereals… La cooperativa no és per fer doblers, tenim uns marges mínims perquè sigui autosuficient i per poder mantenir l’estructura.  Ara hi ha 11 persones que hi fan feina, tenim un altre botiga a Pollença on es venen els productes dels pagesos, com fruites i hortalisses, més una petita part de drogueria. A la nau de la cooperativa no venem quasi res de fruita i verdura, però tenim una tenda amb coses de ferreteria, menjar per cans… La cooperativa l’únic que ha de fer és donar sortida als productes que tenen els nostres pagesos i al millor preu possible.

La darrera iniciativa que vàrem posar en marxa va ser la marca “Mè de Pollença”, i es va fer un centre de tipificació a una nau que va comprar la cooperativa amb una inversió de més 800 mil euros en aquell moment. I això serà rendible? No ho serà. Si hagéssim de mirar la rendibilitat del que ha fet la cooperativa en tot aquest temps, els números no sortirien. Un economista diria, has de tancar demà mateix. Lo únic que hem fet és mantenir el teixit de la gent del camp. Si no haguéssim fet la inversió per donar sortida al producte, a n’aquell moment s’haurien llevat el 50% d’ovelles i pensam que s’hauria despoblat la Serra.  La funció de la cooperativa és que la gent s’arreli al seu territori.

P.- Ja fa més de 20 anys que vareu posar en marxa la marca “Mè de Pollença”. Quina valoració en feis? 

R.-Ja fa 20 anys que lluitam i encara no hem acabat. Anam innovant i hem d’anar innovant més. Quan va sorgir la iniciativa, el primer que vàrem fer va ser passar una enquesta per veure quina acceptació tendria.  La vàrem passar a restaurants i hotels per saber que els pareixia crear una marca pròpia de Mè de Pollença. La resposta dels hotelers va ser nul·la, però els restauradors que tenien visió si que varen respondre, també el Corte Inglés de Palma que encara els tenim de client i una sèrie de carnisseries a Pollença. Vàrem començar amb poc i hem anat augmentant, en aquest moment tenim controlades unes 14 mil ovelles. Per un altra banda, ara tenim més de 3 mil mèns de qualitat controlada i quan vàrem començat en teníem 500. També hem afegit un altre animal que és la porcella, perquè els pagesos hi va haver un moment que tenien problemes per donar-li sortida. I durant el confinament vàrem apostar per fer un repartiment a domicili de mèns i porcelles.  Ahir mateix hi havia 50 canals a l’escorxador, que avui ja s’han repartit, i que demà ja es poden menjar. Això a l’estiu, a l’hivern no és així.

P.- Això ho heu tengut clar, la necessitat de fer producte de qualitat. 

R.-Economia circular, quilòmetre zero, producte local. Noltros fa 20 anys que ho feim i crec que s’ha d’apostar per aquí. Venem a Pollença, Alcúdia i municipis limítrofes, no podem ofertar més perquè tenim el producte que tenim.

P.- El Consell de Mallorca ha iniciat una campanya d’adhesió al distintiu Serra adreçada als pagesos de la Tramuntana. Un distintiu que servirà per assenyalar que el consum d’un producte o d’un servei col·labora amb el mantinent i protecció de la Serra. Còm heu rebut aquesta iniciativa?

R.- Noltros ens hi adherirem. Fa molts d’anys que personalment he lluitat perquè els productes de la Serra tenguessin un valor afegit perquè si no el tenen es deixarà de recollir oliva i d’altres coses. No es pot comparar la dificultat de produir a la Serra amb la feina mecanitzada.  El més m’escarrufa és que hem anat abandonant aquestes zones d’olivar de la Serra, oliveres mil·lenàries que amb un llamp o per la intervenció de l’home en un dia poden desaparèixer.

Quan es va donar la primera passa per declarar la Serra de Tramuntana Parc Natural, en aquells moments tenia un càrrec polític i vaig lluitar molt perquè es fes el Parc. Finalment es va aturar, fins que es va fer la Declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que és més light, però al manco s’ha fet qualque cosa. La única solució que hi veig a la Serra és que hi retornem amb gent, i per això els seus productes han de valer molt més que els que es produeixen al Pla. 

“Ara mateix a Escorca hi ha moltes hectàrees d’olivar que estan abanadonades”

P.- La Serra és molt gran. Cóm està la part de Pollença?

R.-Es pot millorar la gestió. Encara hi ha una sèrie de finques que son de persones que les cuiden, i cap a Escorca també. Però ara mateix a Escorca hi ha moltes hectàrees d’olivar que estan abandonades. Per altra banda, jo sempre he trobat un desbarat que s’hagin arrabassat oliveres de la Serra que s’han sembrat al Pla i ningú ha dit res. Crec que això no ha de ser així, les oliveres han de tenir també una catalogació per poder-les moure.

P.- Quan està prevista la posada en marxa del distintiu Serra de Tramuntana?  

R.-Ara hi ha de moment fins al setembre per inscriurer-s’hi, o sigui, firmar un conveni si estàs interessat i cumpleixes uns requisits, i a partir de setembre ja es posaria en funcionament. Però jo crec que no hem de fer les coses de forma precipitada. El que no m’agradaria que passàs és el que va passar amb el Producte Balear, que vares veure Producte Balear per tot i ha acabat a zero. Qualsevol marca si no la controlam, ho podem deixar anar. 

A la cooperativa hem tengut la marca registrada i certificada, que val una doblerada, ens costava més de 6.000 euros cada anys certificar-la, i per altra banda, ens hem trobat amb casos que te compraven carn però veies que en venien el doble, i en passaven d’altra que passava per la teva marca. A Navarra ho tenen bé amb la marca que tenen, ho tenen molt controlat, els carnissers que compren carn tenen una bàscula que només poden emprar per això i no poden vendre més quilos dels que han comprat. Jo no vull dir que hagem de filar tan prim, però crec que el control és lo primordial. Deien, per exemple, que si un establiment consumeix 3 productes de la Serra ja pot tenir un segell, però crec que no basta. Hi ha molta feina i no només per part nostra, per part de l’Administració. I mitjans, si no es posen doblers no importa que comencem.

P.- També ara hi ha moltes marques, i és difícil diferenciar-te enmig del mercat. Dins la Serra mateix, hi ha molts de productes diferenciats.

R.-S’ha de fer una propaganda molt ben feta i no embullar a la gent. I que sigui ben clar que els doblers que se treuen amb el segell de la Serra es tornen a reinvertir allà. Perquè la gent està disposada a pagar un poc més, però hem de tenir clar que aquell guany és per mantenir la gent a les possessions.

“Qualsevol marca si no la controlam, ho podem deixar anar”

P.- Tot això en un moment de pujada de preus molt important.

R.-Ara el problema que tenim són els preus, estam com empegueïts a la cooperativa d’haver de modificar preus diàriament. Hi ha d’haver un moment que hi hagi un equilibri perquè el pagès no pot aguantar. Ahir mateix, un que fa formatge me demanava si el gra s’aturarà de pujar o no. Això els fons d’inversió ens ho diran,  quan hagin fet doblers a bastament, s’aturarà. El gra quan no hi havia els fons d’inversió pel mig era un producte regular, un poc més car o un poc més barat, però en aquest moments hi ha una especulació total, i l’especulació no és bona per ningú. 

P.- Quines són les causes principals d’aquesta pujada?

R.-Ara la culpa la te tota Rússia i Ucraïna, però hi ha hagut gent que ha aprofitat per pujar. L’excusa és aquesta. El que no hi ha dret que es un quilogram de gra l’any passat valgués 20 centims, que hauria d’haver valgut més, i ara en valgui 40 o 45. Aquesta pujada del doble no basta que ens diguin que és per la guerra, ha influït, però molta gent ha aprofitat per pujar preus. 

Igualment un mè hauria de valer 100 euros, però qui el comprarà? Ja de per si la carn de mè es un poc mala de vendre perquè ha de menester cuinar, però per altra banda ens hem de fer càrrec que no tothom es pot permetre el luxe de menjar unes costelles de me quan ens les demanen a 25 o 30 euros. Vaig anar a un restaurant i la costella anava a 5 euros. Qualsevol restaurant, només amb les costelles paga el mè, que és el que reb el pagès.

P.- Hi ha molta diferència entre el que reb el pagès i el que paga el consumidor final.

R.-La cooperativa va sorgir per evitar l’intermediari. Llavors te diuen que no es pot fer cap contracte a pèrdues. Ara mateix amb les síndries i els melons molta de gent fa feina a pèrdues.

P.- Heu cercat alguna solució o alguna compensació al tema dels preus dels aliments?

R.-Diuen que no hi poden intervenir perquè estam a un mercat lliure. Jo no ho entenc. Ara mateix qualsevol pinso que comprem, el que feim aposta a Girona per a les nostres ovelles, ens trobam que a principi de gener estava a 8 euros i pico un sac de 25 quilos, i ara mateix està a 14 euros. Quasi ha pujat el doble, i el producte que ha fet el pagès no ha pujat el doble. I el pagès aguanta perquè el seu producte si no el ven no el pot guardar. El problema que tenim els pagesos és que no podem guardar els productes, no ens podem aturar de vendre. Hem de seguir lluitant. Ara vendrà l’alegria de les garroves, que pareix que enguany tornaran a valer doblers.

P.- I des de la cooperativa quins projectes teniu en marxa?

R.- Feim el repartiment de mè i porcella a domicili. En poc temps posarem en marxa un projecte per vendre mè ben trossejat. També hi ha uns joves que volen fer sobrassada, igual que el formatge de cabra, i volem donar sortida als productes d’aquest gent perquè si han de competir ells mateixos no faran res. La cooperativa ha de créixer un poc mes i tirar endavant altres projectes. No és temps de fer inversions, però és necessari.