Miquel Arbona: “Nosaltres som la darrera generació que podrà seguir amb la terra, si l’abandonam ja no hi haurà res a fer”

Miquel Arbona Carreras “Repic” -47- fou reelegit la passada tardor com a president de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oliva de Mallorca, un càrrec que ja ocupava des del 2019 quan substituí al també solleric, Miquel Gual, en la presidència d’aquesta DOP.

Arbona es troba actualment immers en la recta final de la collita d’oliva negra i regenta la finca familiar de Can Repic, a Sóller, una activitat que compagina quan arriba l’època turística amb la gerència de l’empresa familiar dedicada al transport públic Autocars Repic.

Format en Empresarials a la Universitat de les Illes Balears, Arbona gaudeix de poder-se dedicar -ni que sigui parcialment- al conreu de la terra, una empresa que el lliga de valent al llegat familiar agrícola que li fou transmès de manera directa pel seu padrí, Joan Arbona.

Pregunta.- Quin balanç pot fer de la temporada 2023 pel que fa a l’oliva verda?

Resposta.- Ha estat una temporada excel·lent, bàsicament per dos factors: d’una banda, gràcies a la quantitat d’oliva collida -no tant per la seva mida sinó per la quantitat recol·lectada-; i de l’altra, per la bona climatologia que ha acompanyat a aquest tipus d’oliva. Una climatologia favorable que es deixa sentir amb pluges durant la primavera, escassa presència de la mosca durant l’estiu -només vàrem haver d’esquitar una vegada el mes de setembre, quan en un any normal ho hem de fer entres tres o quatre vegades. Tot això dona com a resultat una oliva no picada de mosca i, per tant, una bona campanya. Personalment, nosaltres en collírem unes deu tones, mentre que la DOP en general va dur a terme una campanya com la del 2017, que fou la darrera gran campanya.

Entre els mesos de setembre i desembre no caigué ni una gota i això afectà negativament a l’oliva negra”

P.- I què pot dir de l’oliva negra?

R.- Això ja és una altra història: entre els mesos de setembre i desembre no caigué ni una gota i això afectà negativament a l’oliva negra, ja que l’arbre acabà xuclant l’aigua del fruit. Com a conseqüència d’aquest fet hem arribat als mesos de gener i febrer amb l’oliva deshidratada, arrugada, i sense una maduració òptima. Les darreres pluges han estat bones per a l’arbre, però no per a la collita d’oliva, ja que l’arbre les ha tirades. En general, preveiem una collita entre regular i minsa d’oliva negra.

P.- Passant a l’oli, com definiria la campanya 2023/24?

R.- Ha estat un bon any per a l’oli: tant pel que fa a l’oliva com al seu rendiment i, sobretot, a la seva acidesa que, en línies generals, ha estat baixa. Nosaltres n’hem fet al voltant d’uns 6.000 litres.

P.- A què creu que es deu aquesta bona campanya d’oli?

R.- Sobretot, al bon estat en què ha arribat l’oliva a la tafona i a una climatologia benigna: la poca presència d’oliva picada de mosca sempre incideix en un millor oli.

Generalment, l’olivar de la Serra sol descansar un any entre esplets. Al Pla és completament diferent”

P.- Creu que aquests bons resultats es podran donar en la propera collita?

R.- Ho veig difícil, sobretot, perquè l’olivera és un arbre vago i no sol fer dos esplets seguits: generalment, l’olivar de la Serra sol descansar un any entre esplets. Al Pla és completament diferent.

P.- Veu possible una baixada en el preu de l’oli, talment com passà amb el preu de la garrova?

R.- Crec i esper que no sigui així i que el preu es mantengui. El preu de l’oli de la Serra es troba al voltant dels 10 euros el litre i trob que és un preu just, sobretot si tenim present els costs de producció i la feina que duu conrear un olivar a la Serra de Tramuntana.

P.- En aquest aspecte, creu que el preu de l’oli de la Serra ha tocat sostre?

R.- Crec que sí perquè s’ha igualat amb el de la península. El que és molt rellevant és el fet que hem de saber vendre el nostre oli: quan una persona compra oli de la Serra no només contribueix a ajudar als pagesos sinó també a mantenir tot un llegat patrimonial i cultural; això no ho podem oblidar en cap moment.

P.- Quin és el perill més greu que pateixen els olivars de la Serra de Tramuntana?

R.- Sens dubte, el seu abandó. Un abandó que acaba afectant no només al conreu pagès, sinó que facilita el creixement de zones de brutor forestal que són un polvorí en potència de cara als incendis.

P.- Darrerament, es recuperen olivars. A què creu que es deu?

R.- D’una banda, al canvi de propietari -quan adquireix una parcel.la d’olivar, el vol veure net-; de l’altra, a les ajudes que darrerament proporciona el Consorci de la Serra de Tramuntana; i, finalment, per un amor innegable a la terra on vivim. De totes maneres, cal dir que es recuperen més els olivars petits que no les finques grosses. En aquest sentit, ara més que mai necessitam el recolzament institucional.

Els pagesos de la Serra de Tramuntana som els jardiners dels estrangers i això té un cost”

P.- Per tant, la recuperació d’olivars a la Serra hauria de comptar amb ajudes efectives?

R.- Evidentment, sinó és inviable poder tirar endavant amb aquestes explotacions. Sí, que és ver, que arriben ajudes del Consorci de la Serra de Tramuntana; però des de les administracions -i parl, de totes- s’hauria de fer un esforç per facilitar-ne més, ja que han d’entendre que som nosaltres qui tenim cura d’aquest espai tan emblemàtic. Ara bé, vull deixar ben clar que els pagesos de la Serra som els jardiners dels estrangers i això té un cost: si les administracions no entenen que mantenir la Serra viva té un cost, podem aplegar veles.

P.- Com afectà la tempesta Juliette als olivars de la Serra?

R.- Amb diferents nivells depenent de l’alçada on es trobassin els olivars: a partir dels 400 metres fou on va fer mal de bon de veres. En el cas de Sóller i voltants, a finques com Bàlitx, Bini o L’Ofre -tot i que en aquesta no hi ha olivar- fou on més mal va causar ja que hi ha molt de bosc. Per posar un exemple, als 200 metres s’espenyaren algunes branques; als 500 metres -com és el cas de Sa Cabana- les oliveres s’hagueren de coronar.

P.- Creu que han estat suficients les subvencions atorgades per al mal causat per la tempesta Juliette del passat hivern?

R.- Depèn. Hi havia dos tipus de subvencions que foren incompatibles entre elles: d’una banda, les del Consoci de la Serra de Tramuntana que anaren dirigides a la recuperació dels arbres; i les de la Conselleria d’Agricultura que tengueren en compte la pèrdua de productivitat. Sigui com sigui les ajudes a la pagesia mai són suficients, per desgràcia.

La majoria de les imatges que un troba a l’aeroport quan arriba a Mallorca són de la Serra”

P.- Les subvencions són imprescindibles per poder mantenir el paisatge de la Serra?

R.- Sí, hem de tenir present que Mallorca es ven com un indret de sol i muntanya i, de fet, la majoria de les imatges que un troba a l’aeroport quan arriba a Mallorca són de la Serra i més concretament del nostre redol. Mantenir la Serra perquè el turisme en gaudeixi té un cost i qui l’ha d’assumir és el pagès.

P.- La pagesia de la Serra de Tramuntana hauria de poder gaudir dels beneficis de l’ecotaxa?

R.- Sí, l’ecotaxa no ha de servir per créixer més turísticament parlant; sobretot no ha de servir per fer més carreteres ni autopistes sinó per conservar el nostre patrimoni, i la Serra de Tramuntana és el major aval de Mallorca.

P.- Vostè és un pagès jove; hi veu futur en aquest món?

R.- Ja ho crec i crec que Sóller ho demostra: des de fa una decenni cada vegada hi ha més jovent que es dedica a fer de pagès. Crec que l’esperança de la pagesia de la Serra resideix en combinar el manteniment dels olivars amb altres tasques com la jardineria.

P.- Què el va dur a tornar-se a presentar a la presidència del DOP Oliva de Mallorca?

R.- Bàsicament, em trobava amb forces per fer-ho; i a més som plenament conscient que la DOP Oliva de Mallorca és una eina imprescindible per al manteniment dels olivars ja que aporta un segell de qualitat que permet vendre més car. Per posar un exemple: el quilo d’oliva de la DOP Oliva de Mallorca es ven a tres euros, mentre que la que no ho és es ven a 1’60 euros.

P.- Per acabar, quina reclamació faria per incentivar i ajudar la pagesia illenca?

R.- Cal que les administracions tenguin ben present que nosaltres som la darrera generació que podrà seguir amb la terra, si l’abandonam ja no hi haurà res a fer. Per mor del turisme es produí un bot generacional en la pagesia: els meus padrins feien de pagesos; però els seus fills es dedicaren bàsicament al món del turisme i he hagut de ser jo qui tornàs un altre cop a explotar l’olivar. Si no cuidam la terra és impossible que produeixi; per tant, és imprescindible que les administracions ens ajudin -amb subvencions, ajudes…- a mantenir els olivars de la Serra i, si es pot, augmentar-los.