Montserrat Pons: “Si no plou, si el temps no canvia, no quedarà més remei que regar figueres”

Montserrat Pons i Boscana, farmacèutic i expert en figueres, fa 28 que es dedica a recuperar varietats de figueres de tot el món que conserva al camp d’experimentació de Son Mut Nou, a la Marina de Llucmajor. Allà hi trobam 3.000 figueres de prop de 1.500 varietats. La seva passió és reproduir les varietats que es troben en risc d’extinció i conservar així un arbre i una cultura antiquíssima. 

Pregunta.- Còm ha anat aquesta temporada de figues?

Resposta.- La poca pluja i les elevades temperatures han fet que enguany hagi estat un any dolent dolent. Hi ha hagut molt poca producció de figa flor, les figues agostenques han estat més sucroses però molt més petites, tot i que la producció ha estat bona, i ara a les tardanes, a l’arbre l’hi costa fins i tot madurar-les degut a l’extrema sequera. Evidentment les pluges són el condicionant de que hagi anat bé la producció i sobretot que la figuera respongui. Però bé, en general, ha estat un any dolent per les extremes calors i la falta de pluges. Per exemple, dins la Marina de Llucmajor ha fet 38 litres des del gener, això és una regadora a un arbre.

P.-Quantes varietats autòctones de figueres trobam?

R.- A Son Mut Nou ara tenim 3.000 figueres de 1.436 varietats de tot el món, i d’elles 246 pertanyen a les illes, moltes en risc d’extinció. Són varietats autòctones de les illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. De Cabrera tenim una varietat autòctona. Dins cada indret, dins cada poble hi ha les 5 o 6 varietats autòctones que s’estan perdent. La gent comença a plantar figueres però hem perdut molta vida agronòmica a través del turisme i de tot el que pugui haver implicat l’abandonament de l’agricultura a partir dels anys 60-70. 

P.-Quines característiques tenen les varietats autòctones? Són diferents?

R.- No és que siguin diferents però estan plantades de manera que les condicions climàtiques i de terreny són les més adequades. Mallorca era un paradís vivent de varietats ficaries, perquè a l’hivern plovia, els estius eren suaus… era tota una cultura, una història, una identitat d’un poble a través d’uns figuerals extensos. L’any 50 hi havia unes 12 mil hectàrees, hi va haver fins a 22 mil hectàrees de figueres a Mallorca, ara en queden poquíssimes, unes 800-1000 màxim. Pero bé, els condicionants de Mallorca és perquè la terra i les condicions climàtiques eren les adequades. 246 varietats de figueres a les illes és un vertader tresor, tenim varietats molt primerenques, primerenques, agostenques, tardanes, hivernenques. Hi havia figues des de maig fins a pràcticament el desembre. Tot això eren varietats molt localitzades: a la marina de Llucmajor, a les  marines de Sineu,.. hi havia varietats destinades al consum humà, varietats  destinades al consum porquí, elaboració de figues seques… era una cultura i un romanent econòmic pel pagès i per la finca que era un 90% de la producció, juntament amb l’ametller i amb el garrover.

“Tenim varietats molt primerenques, primerenques, agostenques, tardanes, hivernenques. Hi havia figues des de maig fins a pràcticament el desembre”.

P.- I de fet, a cada illa és veuen figueres diferents. Per exemple, les de Formentera són molt característiques.  

R.- Cada illa té la seva cultura de plantatge. Noltros a Mallorca feim figuerals extensos, a Menorca fan figueres en redondells, encerclades en paret seca, a Eivissa figueres dins ametllerars i garroverals, i a Formentera són figueres baixes d’una varietat que s’anomena Blanca de Formentera, i amb aquest estalonat aconsegueixen que la figuera no pateixi per mor del vent i hi posen el bestiar al vespre perquè hi dormi davall. Es una cultura i a cada illa és diferent. 

P.- Quina és la situació d’aquestes varietats autòctones?

R.- A la finca de Son Mut Nou la recuperació de varietats autòctones és vital, és el vertader cor de la finca. Noltros elaboram 21 producte de figa perquè tenim moltes figues, però el nostre condicionant és recuperar i conservar totes aquestes varietats. Pràcticament un 90% de varietats han desaparegut de dins dels seus conreus. Per exemple, la cucurella a Manacor ha desaparegut, a molts d’indrets hi ha figuerals vells que tenen les hores contades per les circumstàncies climàtiques i les plagues. Si no plou, si el temps no canvia, no quedarà més remei que regar figueres, que un temps era increïble, però ara és un vertader drama, la sequera és un drama i sobretot les altíssimes temperatures.

La figuera és torna a recuperar una miqueta, els vivers tenen molta cura de reproduir varietats nostres, hi ha gent que planta figueres però en general la figuera està en decliu. Noltros feim visites guiades i ve molta de gent de fora i comprén la situació, però els mallorquins no sabem referenciar lo nostro. 

P.-Fa molts d’anys que es dedica a les figueres?

R.- Ara fa 28 anys que m’hi dedic de ple. Cada 2 anys es fan unes conferències a nivell internacional sobre la figuera i he procurat anar-hi amb la bandera de les Illes. A Son Mut Nou ve molt de turista que cerca un altre fita, venen a veure les figueres i sobretot les seves figueres. Ahir vaig tenir gent de Romania, d’Hongria, de Berlín, d’Itàlia, que venen a veure les seves figueres. Tenim unes varietats japoneses de Fukushima abans de la radiació, i hem tengut turistes d’El Japó que han sabut de la figuera de Fukushima i han vengut a veure la seva figuera. Un matrimoni japonès va venir de Londres només 2 dies a Mallorca per veure les figueres i varen resar els dos davant la figuera de Fukushima, i quan se’n va anar la dona me va dir: aquesta és una de les deu ocasions que he tengut més plairoses de la meva vida. I això te compensa la feina, són petites ditades de mel.

“Aquestes 600 o 700 varietats que estàn en risc d’extinció que se conserven a Son Mut Nou és el vertader tresor”

P.-Que li queda per trobar després de tants d’anys? Quines varietats de figueres voldria aconseguir?

R.- A part del concepte agronòmic tenim el concepte cultural que per jo ha estat molt plairós. Tenim totes les figueres de tots el poetes espanyols que escrivien davall d’una figuera: Miguel Hernández, Antonio Machado, García Lorca, Ponç Pons, Maria Antònia Salvà, Rosalia de Castro. Després tenim totes les figueres des de la naixença del Bon Jesús fins a la seva mort. Tenim figueres del temps de la Inquisició, dels primers Jocs Olímpics de la ciutat de Marató. Tenim figueres emblemàtiques que la varietat té un milió d’anys, trobades fossilitzades dins del Cretàcic. I després tenim varietats antiquíssimes que se plantaven a Eivissa fa 11.400 anys. La varietat, no la figuera. Des de Canadà fins a Tierra del Fuego, des d’Espanya fins a Austràlia, pràcticament de tot el mon ficari que hi ha figueres tenim 1 ó dues varietats de cada col·lecció. Es un concepte més passional que agronòmic. 

La meva dèria es reproduir, conservar i descriure aquestes varietats que estan en risc d’extinció. No m’interessen varietats noves, com les israelianes i les americanes que van hibridant i cercant figueres noves, a mi el que m’interessa és el patrimoni vicari antic. Faig una recerca dins cada país o cada indret de referencies en risc d’extinció, fins a Síria, Líban, Afganistan, també he estat a Egipte a cercar figueres. La meva dèria és reproduir aquestes varietats, en falten perquè n’hi ha bastantes ja desaparegudes però pràcticament aquestes 600 o 700 varietats que estan en risc d’extinció que se conserven a Son Mut Nou és el vertader tresor.