Raquel Barrero: “Ens agradaria que la natura i el contacte amb el medi ambient fossin protagonistes dins l’educació”

Raquel Barrero (Madrid, 1985) és diplomada en Magisteri Infantil i s’ha format en creativitat a l’aula, intel·ligència emocional i afectiva, educació viva i activa, acompanyament emocional i educació en la natura i té un Màster en Psicomotricitat Vivencial. L’any 2018 es va unir al projecte de Ses Milanes-créixer a la natura com acompanyant i per participar, explica, en el procés de creixement respectuós dels infants, a més de “continuar aprenent”.

Pregunta.- Ara es compleixen 10 anys de la creació del projecte de Ses Milanes-créixer a la natura. Com va sorgir aquesta iniciativa i en què es basa el seu concepte educatiu?

Resposta.- La iniciativa va sorgir de la inquietud d’una família, la formada per na Yasmine-Eid sabbagh, artista, i n’Adrià Ramírez, metge epidemiòleg, per proporcionar una educació a la seva filla en sintonia amb la seva manera d’entendre el món i les relacions i que no es trobava en les ofertes existents en aquell moment. Per aquest motiu, van emprendre un viatge exploratori per Europa amb l’objectiu de conèixer diferents models educatius. Varen ser el concepte de Waldkindergarden, molt estès a Alemanya, i el del grup de joc Saltamontes a Madrid, de criança a través del joc lliure a la natura, els que els varen captivar. Ells vivien a Bunyola i van replegar un grup d’unes cinc famílies per començar. Era l’any 2014 i així es va constituir l’Associació Ses Milanes-Créixer a la natura, que va impulsar un projecte amb un concepte educatiu que es basa en aprofitar les potencialitats que ofereix la natura com espai quotidià, ric i canviant i el joc dels infants com a motor del seu desenvolupament i aprenentatge. En definitiva, es tracta de no trencar el lligam innat que tenim els humans amb la natura, ja que en som part.

Ses Milanes busca, aplicant el binomi “aprenentatge i natura”, ser un projecte educatiu íntegre”

P.- Quins són els objectius principals de l’associació que ha impulsat el projecte? 

R.- Ses Milanes busca, aplicant el binomi “aprenentatge i natura”, ser un projecte educatiu íntegre, on a partir de les idees associades a la pedagogia activa i respectuosa amb el joc lliure i espontani, es promou el creixement integral de la persona. Com a entitat, a més, buscam reconnectar la societat amb la natura, estrenyent aquest contacte a partir de la primera infància i fent nostra la idea de que “estimam el que coneixem”. Això ens ha donat també moltes possibilitats diferents dins del mateix projecte, com la promoció de la custòdia i cura del territori i la introducció d’un model pedagògic d’èxit i inexistent fa 10 anys a les Illes Balears, a més de la creació de vincles amb altres entitats i la promoció, paral·lelament, d’iniciatives d’educació ambiental o foment de l’entorn natural, paisatgístic i etnològic.  

P.- Ses Milanes acull nins d’entre 2 i 6 anys. Quin paper juga la natura en el seu aprenentatge?

R.- El respecte a la natura és un paper fonamental pels nins i nines de Ses Milanes. Com a éssers humans que som, la natura forma part del nostre hàbitat i ens brinda infinites oportunitats d’aprenentatge: afavoreix el moviment, l’equilibri i la psicomotricitat i beneficia al nostre sistema immune, reforçant constantment les nostres defenses.  A més, la natura els dona un magnífic espai per a l’observació, concentració i atenció i facilita als infants l’enraonament, el pensament crític i la resolució de problemes, com pot ser recollir l’aigua de la pluja o saber a on van els animalets que moren. A més, estar en espais oberts, respirant aire pur i en contacte amb arbres i plantes, els permet alliberar tensions.

A l’hora de dinar, ens reunim a la tela per dinar junts el menjar calent preparat per una família”

P.- Quin tipus d’activitats fan els infants al bosc? Com és el dia a dia a Ses Milanes? 

R.- Cada matí, els nins i les nines es troben al bosc, on delimitam el nostre espai base amb una tela aïllant a terra. Allà col·locam les nostres motxilles, ens asseiem per esmorzar i ens donam el bon dia amb una cançó. Després, començam amb el joc espontani, permetent que els infants es moguin lliurement per l’espai i s’agrupin segons els seus interessos. Nosaltres, com acompanyants, ens movem amb ells per assegurar-nos que tothom tingui presència i suport als diferents llocs. A l’hora de dinar, ens reunim a la tela per dinar junts el menjar calent preparat per una família, i després començam el tancament del dia, recollint tot per deixar-ho llest per a l’endemà. Per acabar, ens dirigim a l’inici del bosc, on realitzam una activitat conjunta, com ara contar contes, ballar, cantar, compartir en cercle, o jugar en grup. Finalitzam amb una dansa per acomiadar-nos del bosc. Cada dia és una sorpresa, mai sabem què ens espera ni què aprendrem. De vegades hi ha propostes diferents i els infants decideixen si desitgen participar o no.

P.- Un cop per setmana participen en horts comunitaris…

R.- Des de fa sis anys fem servir l’hort de la tanca de Barcelona com a espai complementari al bosc. Allà hi trobam vells tarongers, ullastres i ametllers, en una gran parcel·la de sòl rústic propera al poble, amb les muntanyes de Sa Gúbia, Son Poc i Son Nasi a l’horitzó. Comptam amb un aixopluc per guarir-nos del sol excessiu i de la pluja, i estructures per jugar als arbres; de veïnades tenim a un grapat d’oques i cabres, que s’apropen a saludar a canvi d’un poc d’herba. Hi creixen moltes vinagretes i espàrrecs i hi podem observar insectes i papallones. Aquesta primavera hem començat a fer un seguiment de les papallones que trobam a l’hort, amb un gambaner i pots de vidre, i amb guies per identificar-les. Es tracta d’un projecte de ciència ciutadana, ja que s’utilitza la informació per fer el seguiment dels canvis en el clima. 

P.- El joc espontani en entorns naturals, com ens ha explicat, és un dels pilars pedagògics del projecte, però quin és el paper dels adults que acompanyen el creixement i l’aprenentatge dels nins i nines? 

R.- El paper de l’acompanyant és de vital importància en el procés d’aprenentatge de cada infant i se centra en aspectes fonamentals com la presència activa, que implica estar completament present mitjançant l’observació i l’escolta activa. Treballam escoltant el nin i acompanyant el seu procés evolutiu i de maduració des d’un enfocament emocional. Prioritzam el temps i l’espai per explorar, experimentar, relacionar-se i jugar lliurement, fomentant així la seva independència i autonomia. És essencial que els acompanyants s’adonin dels interessos i les necessitats individuals i de grup, adaptant el seu acompanyament en funció d’aquestes observacions. L’objectiu principal és crear un ambient en què cada nin i nina se senti segur, valorat i motivat a explorar i aprendre segons els seus propis ritmes i necessitats.

P.- Entre les diferents fites de l’associació figura promoure la formació continuada pels acompanyants adults i pels socis. Quin tipus de jornades formatives es realitzen? 

R.- Les acompanyants comptam amb el suport de l’entitat per a formar-nos dins dels àmbits pedagògics, i les famílies valoren les nostres propostes, dotant-les econòmicament, a més de les que es programen d’ofici anualment respecte a la seguretat, prevenció de riscos laborals, o refresc de coneixements en primers auxilis. Gràcies a les col·laboracions amb diferents entitats i projectes (UIB, UDINE, USC…) també s’afavoreix la nostra participació formativa. A més, es porten a terme supervisions amb expertes de l’àmbit educatiu infantil, fet que ajuda a tenir una mirada externa, així com un espai on compartir molts detalls de l’àmbit pedagògic. En referència a la difusió del projecte i la conscienciació mediambiental, es treballa tant amb els socis de l’entitat, que són les famílies participants, com amb la comunitat local, sobretot a on s’ubica el projecte. Així, s’intenten organitzar activitats dins del poble properes a la gent i les famílies amb infants a Bunyola, com poden ser jornades obertes de cura i neteja de camins, recuperació de patrimoni, intercanvi de roba, projeccions, conferències, xerrades i col·loquis i col·laboracions amb l’escola pública del poble. 

L’alimentació dels nins i nines del bosc és saludable i vegetariana i cerca que els infants adquireixin uns hàbits saludables de nutrició”

P.- S’aposta pel producte local i de temporada en la alimentació que s’ofereix als infants?

R.- Sí, l’alimentació dels nins i nines del bosc és saludable i vegetariana i cerca que els infants adquireixin uns hàbits saludables de nutrició. Es propicia que siguin aliments de temporada (ja que així ells poden reconèixer també les estacions i els processos de cultiu dels aliments) i evitam els aliments manufacturats amb conservants i sucres afegits.  Actualment estam desenvolupant una prova pilot on són les famílies les que cuinen una vegada cada quinze dies per a tots els nins i nines. És una forma de que els nins coneguin noves receptes, es tudi el mínim de menjar i s’acostumin a menjar tots el mateix. 

P.- Com ha evolucionat Ses Milanes en aquests 10 anys i quina ha estat la contribució de les famílies al seu desenvolupament? 

R.- Ses Milanes s’ha consolidat com a una proposta educativa de la primera infància de qualitat a Bunyola, a través de la seva permanència i mantenint els seus trets essencials. Els nins i nines que han viscut l’experiència d’estar quatre anys en contacte permanent a la natura són els millors representants de l’èxit del projecte. Les acompanyants hem anat adquirint seguretat i un saber fer a través de l’experiència i hem contribuït a través de formacions i publicacions a què es conegui el concepte de pedagogia a la natura a Mallorca. Són nombroses les persones voluntàries i en pràctiques universitàries que han contribuït amb estades de participació en el bosc amb els infants, sovint allotjades en cases de famílies; Ses Milanes, de fet, està registrada com a entitat de voluntariat a la Conselleria. D’altra banda, el canvi permanent de les famílies que en formen part genera sempre un flux d’idees i debats interessants; no podem oblidar que les famílies són part fonamental del projecte i que totes hi han contribuït en major o menor mesura. En ser un projecte autogestionat, les decisions es prenen en l’Assemblea que fem un cop al mes, i es treballa en comissions o equips de treball. La participació de les famílies, per tant, aporta un valor afegit al projecte i el seu esforç genera recompenses, no només alleugerint la quota, sinó també establint una xarxa de relacions i amistats i formant una gran família, amb qui han compartit somnis i dificultats i que perdura en el temps.

Ses Milanes sempre té com a objectiu potenciar un canvi profund tant dins l’educació com a la societat en general”

P.- Quins són els projectes de futur del col·lectiu? 

R.- Ses Milanes sempre té com a objectiu potenciar un canvi profund tant dins l’educació com a la societat en general.  Lluny de les actuals propostes estatals que afavoreixen l’ús de pantalles als centres escolars, ens agradaria que la natura, el contacte amb el medi ambient i el sentit de pertinença a la comunitat fossin més protagonistes dins l’educació. Voldríem que aquesta experiència de 10 anys servís per mostrar que l’educació a la natura és possible, que formés part del sistema públic i que se’ns reconegués com a centre educatiu per a que molts nins i nines es poguessin beneficiar d’aquest tipus d’educació.