Assemblea Ciutadana pel Clima: “La posidònia desapareixerà a la Mediterrània en un segle”

Sineu acull, aquest dissabte, la quarta de les cinc sessions que conformen l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca. Els 60 ciutadans que formen part d’aquest projecte pioner a les Illes Balears han pogut escoltar avui les explicacions d’experts sobre ecosistemes terrestres i marins, aigua i agricultura. Sistemes naturals que, a les Illes Balears, estan amenaçats greument pel canvi climàtic.

Els ecosistemes són el principal mecanisme de prevenció del canvi climàtic, tant perquè ajuden a emmagatzemar el carboni que emetem (mitigació), com perquè ens ajuden a adaptar-nos als canvis que ja són inevitables (disponibilitat d’aigua, de menjar, reduir les possibilitats d’incendis…).

La disponibilitat d’aigua és un dels factors que més posaran en risc la capacitat de Mallorca per fer front al futur, ateses les prediccions de canvi climàtic a la conca mediterrània i a les Illes en particular.

L’agricultura, i el model alimentari en conjunt, és actualment un dels sectors que més contribueixen al canvi climàtic, i malgrat això és l’únic sector econòmic amb capacitat de convertir-se en embornal de carboni i regenerar els ecosistemes i el sòl. A part, té molta incidència territorial i cultural, i és un factor clau per a la resiliència de l’illa.

Biel Jordà, investigador científic a l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i Núria Marbà, investigadora científica sobre Oceanografia i Canvi Global a l’IMEDEA han explicat quins són els preocupants efectes que està provocant i provocarà el canvi climàtic al Mediterrani.

“S’està observant una tropicalització del Mediterrani. A partir dels anys 2050-2060, si la temperatura de la mar segueix augmentant al ritme que ho fa, la capacitat funcional de la posidònia haurà desaparegut si no es fa res, ja que a partir del 28º o 29º de temperatura la planta es mor” expliquen aquests experts.

Segons els científics, la temperatura del Mediterrani no ha deixat de pujar des dels anys 80, a una mitjana de gairebé mig grau per dècada. Mantenir les praderies de posidònia és crucial a nivell de protecció de les nostres costes, però es calcula que en uns 100 o 150 anys no hi haurà cap lloc al Mediterrani a on pugui sobreviure la posidònia. “Sense la posidònia, les costes són molt vulnerables als temporals, i podríem patir impactes similars als del temporal Glòria cada pocs anys” afirma Jordà.

Jordà i Marbà afegeixen que el canvi climàtic representa una amenaça per alguns ecosistemes marins clau del Mediterrani principalment per l’augment de la temperatura. Les especies autòctones i endèmiques (que han evolucionat al Mediterrani) tenen una resposta negativa a l’escalfament i després d’onades de calor tenen mortalitat massiva. De 2015 al 2019 hem tengut moltes onades de calor i s’han observat mortalitats massives de tots els grups.

Biel Jordà, investigador científic a l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i Núria Marbà, investigadora científica sobre Oceanografia i Canvi Global a l’IMEDEA
El profesor de Biologia de la UIB, Joan Rita, ha explicat quins són els impactes del canvi climàtic als ecosistemes terrestres. “Ens hem de preparar al que ens ve. No ens pot agafar desprevinguts. Ja fem tard”, manté el biòleg que durant l’assemblea ha explicat recents estudis sobre l’erosió a les platges i als sistemes dunars.

Les dades són alarmants a les Balears. Rita també ha mostrat imatges en què es pot veure molt visualment el retrocés que s’està registrant a moltes platges degut a la pujada del nivel de la mar. “El nivell de la mar també està registrant una pujada continuada. Hi ha platges com Cala Blanca, a Menorca, en què la platja ha retrocedit 60 metres respecte a com estava els anys 50”, manté el biòleg.

Joan Rita, professor de biologia a la Universitat de les Illes Balears
“La pujada del nivell del mar tindrà conseqüències sobre les platges i les zones turístiques. Els turistes no hauran de sortir de l’hotel per anar la platja, tindran de l’aigua i l’arena al vestíbul de l’hotel” afirma el geòleg i hidrogeòleg, Alfredo Barón.

Barón també recorda que els fenòmens extrems seran més freqüents. “Pujarà el nivell del mar i ocasionarà una erosió costanera. Les zones inundables són zones que s’inunden. L’aigua, de tant en tant, treu els títols de propietat i diu “això és meu” i ho inunda” afirma el geòleg.

Alfredo Barón, Geòleg i Hidrogeòleg

L´agricultura té molta connexió amb el canvi climàtic. Segons la professora titular d’Ecologia de la UIB i membre de l’INAGEA, Elena Baraza, a Espanya el 2017, el sector de l’alimentació ja generava el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. “Cal cercar un equilibri entre trobar un sistema agrícola que produeixi per a tota la població i que també s’adapti al clima i, que també ajudi a lluitar contra el canvi climàtic” afirma Baraza.

Elena Baraza, Professora Titular d’Ecologia de la UIB i membre de l’INAGEA
Avui també han participat com a agents socials, el Conseller de Medi Ambient i Territori (GOIB) Miquel Mir, Fernando Fernández, director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural (GOIB), Mariano Reaño, de l’ONG ecologista Amics de la Terra, Joan Simonet, gerent d’ASAJA, Natalia Barrientos i Raquel Vaquer, de la Fundació Marilles i, l’Associació d’Agricultura Regenerativa.

La pròxima sessió ja serà la darrera i es celebrarà el proper 18 de febrer a Calvià. Allà s’adoptaran les propostes finals de l’Assemblea. El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca s’han compromès a complir les iniciatives que surtin de l’Assemblea i que tenguin un suport igual o superior al 90%.