El GOB fa un recompte de 1.643 nius de cabot a 16 nuclis de Mallorca
Els passats mesos de juny i juliol, en el marc del programa Programa Orenetes (https://orenetes.cat) creat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i impulsat a Mallorca pel GOB, s’ha realitzat el recompte de nius de cabot a 16 pobles i ciutats de Mallorca: Artà, Banyalbufar, Calonge, Esporles, Felanitx, Inca, Llucmajor, Palma (parcial), Pollença, Port de Pollença, Puigpunyent, S’Arenal, Sant Joan, Santanyí, Son Servera i Vilafranca.
En conjunt s’han censat 1.643 nius, dels quals a 1.316 (80,1%) es va poder comprovar que estaven ocupats en el moment del recompte. Aquesta feina ha estat possible gràcies a la dedicació de voluntàries i voluntaris, als quals volen fer arribar públicament l’agraïment. Entre els nuclis urbans censats, destaquen aquests per superar el centenar de nius: Palma (406, tot i que el recompte és incomplet), Artà (282), Inca (178), Felanitx (146), Puigpunyent (126) i Banyalbufar (125).
A part dels nuclis urbans censats enguany, a Mallorca es localitzen colònies de cabots a molts d’altres, que des del GOB confien que es puguin recomptar els propers anys per així poder definir amb més detall la distribució i mida poblacional d’aquesta espècie a la nostra illa.
El GOB recorda que el cabot, Delichon urbicum, és un ocell insectívor que a la primavera arriba a les nostres illes i manté colònies de cria a molts pobles i ciutats. Situa els seus nius, de forma esfèrica, baix els voladissos de teulades i a altres llocs arrecerats de les façanes, i ho fa sovint en colònies que poden agrupar desenes o fins i tot centenars de parelles.
Tot i que originalment l’espècie ocupava els penya-segats per a nidificar, actualment ocupa sobre tot els pobles i ciutats on troba millors condicions de seguretat davant els seus depredadors. D’altra banda, la seva alimentació és exclusivament insectívora, i s’ha calculat que mengen aproximadament unes 60 mosques i moscards cada hora (més de 800 insectes al dia). D’aquesta forma ajuda a controlar les poblacions d’aquests insectes a l’entorn urbà, defensant-nos de molèsties i malalties. És idò un cas clar de benefici mutu entre humans i fauna silvestre.
Aquesta és una espècie protegida, i la destrucció dels seus nius i colònies és una infracció greu prevista a la Llei de patrimoni natural i de la biodiversitat amb una sanció prevista d’entre 3.000 i 200.000 euros segons la gravetat del cas.
Des del GOB s’han adreçat als ajuntaments dels nuclis urbans que mantenen colònies, així com al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, remetent-los un dossier informatiu sobre l’espècie, la seva biologia, estat de conservació i problemàtica, per tal que ho tenguin en compte als projectes de reforma d’immobles on hi hagi nius d’aquesta espècie.