Esclata la bombolla de la garrova. De 2 euros el quilo a ningú que en vulgui

L’or negre del fora vila de Mallorca fa fallida. Durant dos estius, qui tenia un garrover ben carregat, tenia un tresor. El 2021 es va arribar a pagar entre 1’10 i 1’50 euros un simple quilogram. Qui collia un parell de sacs en una sola jornada es treia un bon sou. Aquest estiu passat el preu va aconseguir pujar més i va assolir els 2 euros. Varen sovintejar els robatoris i varen quedar ben pocs garrovers sense collir. Tothom a fora vila es va afegir a la festa, perquè collir garroves és una de les feines més còmodes de totes, i era més que rendible.

Però això s’ha acabat. Al manco per a les properes temporades.

Miquel Gual, president de la Cooperativa de segon grau Camp Mallorquí, ho diu ben clar: “Avui ningú no vol garrova”. La setmana passada es pagava a 1 euro i aquesta ha baixat a 70 cèntims. “El que passarà la setmana que ve no ho sabem, però la realitat és que ningú no compra garrova ara mateix. El mercat està aturat”, explica Gual.

La bombolla de la garrova ha esclatat i durant un temps res no serà el mateix que els dos o tres anys darrers. Emperò Miquel Gual no vol dramatitzar. “El que hem tengut els dos darrers estiu no era normal”, diu mentre fa una comparativa amb l’oliva verda: “Darrerament l’oliva es paga molt bé, a 2’50 euros el quilo, però l’olivera s’ha de podar, esquitxar i collir-la no és una tasca gens fàcil, i així i tot surt rendible”.

Per això creu que collir garrova seguirà essent una activitat productiva suficientment atractiva en el futur a Mallorca. Miquel Gual considera que “a partir de 50 cèntims el quilo és perfectament rendible”.

Auge i decadència

L’auge i la decadència de la garrova, en tan poc temps, té una explicació ben lògica i té a veure amb la globalització. Una coneguda i universal marca de gelats, que utilitza el garroví com a espessant per als seus productes, va tenir fa tres anys una alerta alimentària a causa de la utilització de garrova provinent de l’Índia que va estar en mal estat, segons ha explicat el president del Camp Mallorquí.

Aleshores aquesta marca va canviar de proveïdors i va optar per allò més segur: comprar el producte dins la Unió Europea.

Aquesta empresa va pagar cara la solució, però va resoldre el problema greu sanitari que patia i necessitava resoldre. La garrova, en poc temps, va quadruplicar el seu valor i va passar dels 50 cèntims als 2 euros. I tothom, des de les empreses farmacèutiques, a les cosmètiques i les alimentàries varen haver de passar pel tub i acceptar aquests preus desorbitats, tot esperant que fos una situació transitòria.

Què ha passat ara perquè el preu de la garrova s’hagi trencat?

Les indústries que utilitzen garroví han cercat substitutius, i els estan trobant. El garroví no ´és l’únic espessant que hi ha en el mercat i no estan disposats a pagar sempre aquests preus desorbitats. Altres indústries han canviat les seves fórmules magistrals per no haver de pagar aquest peatge.

A més, l’alerta alimentària amb les importacions de l’Índia ja ha acabat i aquest país torna inundar Europa amb la seva producció.

Excés de producció

I, per últim, ara mateix hi ha un excés de producte en el mercat. Hi va haver especuladors que varen guardar el garroví -que es pot conservar durant anys sense que perdi la seva qualitat- i ara tenen moltes ganes de desfer-se’n de tot allò que tenen dins el magatzem. Però ara mateix el drama és que ningú no compra i que el mercat es troba paralitzat. I els principals perjudicats són els especuladors, que varen comprar el producte a 2 euros i ara no li troben sortida de cap de les maneres.

El propi Miquel Gual explica que l’any passat la Cooperativa del Camp Mallorquí va arribar a vendre un camió carregat de garroví (25 tones) per 700.000 euros a Suïssa. “Una bogeria”, reconeix ell mateix. Es pagava aleshores entre 15 i 20 euros el quilo. Ara a 7… i no és gens fàcil trobar algú que vulgui quedar-se’l, perquè encara pot baixar més.

Mitja Mallorca està ara sembrada de joves garrovers després de dos o tres anys excel·lents per a aquest producte. Miquel Gual diu que “jo ja ho vaig dir, podem mirar l’hemeroteca, però aconsellava més aviat sembrar ametllers que no garrovers”. Assenyala que “ametlla sempre se’n menjarà, però la indústria que utilitza la garrova algun dia trobarà un espessant més barat i fàcil d’aconseguir”.

Estant així les coses, és probable que passem d’un estiu en el qual s’havia de protegir la producció amb vigilants a una altra en el qual es podrà col·locar un cartell que digui que “es regalen garroves”. I és que, a part de tot, l’esplet de 2023 serà un dels majors que es recorden. “Els garrovers tenen una producció enorme en aquest moment”, justifica Miquel Gual, la qual cosa no és, malauradament, un bon auguri per a la continuïtat un negoci que haurà estat un bluf de només dos o tres estius.