La pagesia mallorquina prepara una tractorada pel 19 de febrer. Aquestes són les seves demandes

El sector agrari balear ha concretat avui dematí les accions que durà a terme a nivell regional “per reivindicar justícia per al camp davant la inacció de les institucions en diferents àmbits, el que ens manté de cada vegada més ofegats”, segons han detallat.

En sintonia amb el col·lectiu a la resta d’Espanya i a altres països de la Unió Europea, els professionals de la pagesia han acordat dur a terme mobilitzacions massives conjuntes i organitzades, que han anunciat avui dematí en roda de premsa.

Concretament seran dues marxes encapçalades per tractors i altres vehicles pesats. La primera a Palma, el dijous dia 15 de febrer, on duran una desena de tractors fins a la Conselleria d’Agricultura per reunir-se amb el conseller del ram, Joan Simonet, i a la que també hi convocaran els portaveus dels grups parlamentaris.

La segona, que preveuen més nombrosa, serà el dilluns 19 de febrer, i comptarà amb la participació de més d’un centenar de tractors i altres vehicles pesats. La comitiva partirà des de diferents punts de la part forana per reunir-se a Palma i marxar plegats fins a la Delegació de Govern. Aquestes mobilitzacions tenen per objecte fer més visibles les seves reclamacions a la societat.

Els representants de les OPA’s UPA-AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries i ASAJA-Balears han detallat com seran les seves protestes i han explicat que segueixen un calendari de mobilitzacions que es pactà i començà la setmana passada a nivell europeu i estatal. També s’ha posat de manifest la complexitat i responsabilitat que duu implícites organitzar aquest tipus de mobilitzacions, per a les que s’han demanat els corresponents permisos i s’ha informat tant a la Delegació de Govern i a les forces de seguretat.

Les demandes

Joana Mascaró, Jerònia Bonafé, Sebastià Ordines i Joan Company, en representació de les OPA’s i les Cooperatives, han fonamentat la seva postura sobre sis demandes, tres a nivell nacional i europea, i altres tres a nivell autonòmic:

Demandes nacionals i europees

Excés de burocràcia de les normatives de la UE, estatals i autonòmiques

Exigeixen una disminució i flexibilització de les normatives que ha de complir el sector difícils d’assumir en el període imposat per l’administració.

Els processos administratius han de ser més àgils, més simplificats i amb menys burocratització. L’administració electrònica també ha d’avançar cap a la simplicitat per poder ser realment democratitzadora.

Exigeixen una moratòria a la implementació del quadern de camp digital i com a màxim una presentació anual del quadern digital, així com una moratòria de la factura electrònica.

Exigeixen que els productes importats de tercers països compleixin les normatives internes de la UE

No poden permetre l’accés als mercats europeus de productes de països tercers que no se sotmeten a les mateixes normes que els productes produïts aquí. Europa no pot ser un mercat regulat per a la seva producció però totalment desregulat pel que entra de fora. És inadmissible que els productes que arriben de països tercers respecte la UE no compleixen les mateixes normatives sanitàries i d’usos de productes fitosanitaris, de benestar animal, de normativa laboral i en matèria d’envasos i residus que han de complir aquí per a les nostres produccions agrícoles i ramaderes.

La sequera i el canvi climàtic

Els efectes del canvi climàtic i de la sequera els darrers anys també estan disminuint la capacitat productiva de la pagesia mallorquina. Els costos augmenten i les produccions baixen i segons quins sectors necessiten afrontar canvis varietals per garantir la producció futura.

Demanen una flexibilització i simplificació de la PAC, tant als ecorègims com a les BCAM. També una política de assegurances agràries que facin front els nous reptes.

Les demandes autonòmiques

Una administració agrària al servei de la pagesia

Necessiten una administració més eficaç i eficient, que legisli mirant cap al sector agrari i que estigui ben dotada de recursos per fer-ho.

Els retards en la resolució d’expedients del FOGAIBA i els retards ens els pagaments són alguns dels prejudicis que pateix la pagesia. S’han d’acabar de forma immediata. Una vegada tancades les sol·licituds, als tres mesos s´han de publicar les resolucions. Una vegada presentades les inversions i la sol·licitud de pagament, als tres mesos s´han de pagar les subvencions.

Necessiten que tota l’administració hidràulica faci un esforç dirigit a que el sector agrari disposi d’aigua en qualitat i quantitat suficient per produir aliments.

Producte Local

La introducció de productes de fora de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera produïts per davall els costos de producció perjudica als productors d’aquí. S’han d’explorar mesures per corregir això. S’ha de potenciar el producte local tant a nivell de la gran distribució com a nivell del sector turístic. Exigeixen el compliment de la Llei de la cadena alimentària i del producte local a nivell sector turístic.

Desenvolupament legislatiu de la insularitat

Exigeixen que es contempli plenament el fet de la insularitat: que Europa els atorgui un estatus de insularitat com ja tenen les illes greges.

La insularitat produeix sobrecostos que no tenen els competidors més propers del continent. El fet d’haver de pagar més cars els productes i els insums agraris augmenta els costos de producció, el que acaba repercutint i augmenta el preu final dels productes, restant competitivitat als productes agrícoles i ramaders d’aquí. S’han de compensar els sobrecostos de la insularitat.

La petjada de carboni inferior que tenen els productes agrícoles produïts a les Illes Balears respecte els de fora no es veu compensada al mercat ni per les institucions públiques. Les externalitats positives de la producció de proximitat s’han de premiar i incentivar. Per això volen que s’incrementin els fons provinent de l’Impost de turisme sostenible (ITS) per al sector agrari de les nostres illes com a mesura de compensació de la tasca mediambiental que realitzem.

Demanen que el Govern, amb el suport del Parlament de les Illes Balears, defensi davant el Govern central i Brussel·les un reconeixement de la insularitat amb les ajudes complementaris a la PAC que siguin necessaris.