La veda del raor, un èxit per a la sostenibilitat pesquera
Un estudi recent, fruit de la col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), ha confirmat l’eficàcia de la veda del raor (Xyrichtys novacula) en la recuperació d’aquesta preuada espècie en aigües de l’arxipèlag. Els resultats d’aquesta investigació subratllen la importància d’una gestió pesquera basada en la sostenibilitat per garantir el futur de la biodiversitat marina.
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), juntament amb l’IMEDEA (CSIC-UIB), han liderat aquest projecte, denominat METARAOR.
El conseller Joan Simonet ha dit avui que aquesta investigació és un “exemple clar que la gestió pesquera basada en la sostenibilitat és clau per garantir el futur de la biodiversitat marina i de la pesca”. Simonet també ha recordat que el raor és una de les espècies més valorades en la gastronomia balear, cosa que fa la seva recuperació encara més rellevant.
L’equip investigador del projecte METARAOR ha analitzat més de 5.000 raors, comparant dades biològiques recollides abans i després de l’aprovació de l’Ordre que va establir la veda l’any 2000 (actualment vigent de l’1 d’abril al 31 d’agost). S’han avaluat paràmetres com la talla, el pes viu, el pes del fetge i el pes de les gònades, a més de diversos indicadors morfològics. L’estudi també ha inclòs l’anàlisi dels moviments dels exemplars mitjançant transmissors i receptors, i estudis moleculars de diversitat genètica.
Més grans i més sans
Els resultats són inequívocs: la veda ha aconseguit que els raors siguin més grans, més resistents i amb una major capacitat reproductiva. Un dels descobriments més significatius és que, gràcies a aquesta mesura, el raor canvia de sexe quan arriba als 18 cm, enfront dels 14 cm d’abans de la veda.
La doctora Amàlia Grau, investigadora de l’IRFAP, ha explicat que aquest aspecte és “fonamental per a la sostenibilitat del raor, ja que les femelles més grans produeixen una major quantitat d’ous”. Grau ha recordat que el raor és una espècie hermafrodita seqüencial, és a dir, neixen femelles i algunes canvien a mascles. Abans de la veda, la pesca recreativa solia capturar els mascles més grans, forçant les femelles a transformar-se abans d’hora i amb una mida menor, fet que reduïa dràsticament el seu potencial reproductiu.
Les reserves marines
Més enllà de l’impacte directe de la veda, Grau també ha posat de manifest el paper crucial de les reserves marines d’interès pesquer. Segons la investigadora, aquestes àrees protegides actuen com a “bancs de biodiversitat genètica”. En protegir una major diversitat genètica de l’espècie, s’incrementa la seva resiliència davant d’amenaces com el canvi climàtic, la contaminació o la sobrepesca.