Els nou principals emblemes de la candidatura Menorca Talaiòtica
La candidatura Menorca Talaiòtica ha viatjat fins Aràbia Saudita i ha estat inscrita en el llistat de Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la celebració de la 45ena sessió del Comitè del Patrimoni Mundial. Fa anys que Menorca lluitava per aquest reconeixement i fa un temps l’entitat Menorca Talaiòtica, que ha defensat aquesta candidatura, va treure a la llum un dossier de premsa del qual n’hem extret la següent informació.
Menorca Talaiòtica és el testimoni viu d’una cultura prehistòrica insular excepcional, caracteritzada per una arquitectura ciclòpia única que perviu integrada en plena harmonia amb el paisatge menorquí. L’illa alberga exemples de construccions exclusives en el món, com les navetes funeràries, les cases circulars i els santuaris de taula, que, juntament amb les torres o talaiots, poden observar-se en tota la seva esplendor a l’entorn original i encara avui mostren la seva peculiar relació amb el firmament.
Aquest és un dels paisatges arqueològics més rics i singulars del planeta, modelat per generacions de menorquins que han protegit amb cura l’impressionant llegat de la cultura talaiòtica. Els més d’11.000 quilòmetres de paret seca que envolten els monuments i gran part de l’illa en són una bona mostra.
Menorca és l’illa amb la major densitat per superfície de jaciments prehistòrics registrats a escala mundial, una finestra oberta al coneixement de les antigues cultures de la Mediterrània i un símbol de la identitat insular. Menorca Talaiòtica mostra les expressions més autèntiques d’una cultura diferenciada que va evolucionar atrapada entre el cel i la mar en aquesta petita illa durant més de 1.500 anys. El valor únic i excepcional d’aquests monuments i paisatges l’han fet mereixedora de ser la candidata espanyola a ser inscrita a la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO, que aquests dies es debat.
“Una odissea ciclòpia insular” és el lema de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO, el relat d’una cultura que, amb un esforç titànic, va aconseguir aixecar multitud de construccions ciclòpies en un reduït territori insular de la Mediterrània. És el testimoni d’una cultura insular atrapada entre el cel i la mar que encara brilla en la constel·lació d’illes de la Mediterrània. Menorca Talaiòtica es divideix en nou components o àrees territorials, que engloben 280 jaciments d’època prehistòrica i els evocadors paisatges que hi estan associats, on podem contemplar els vestigis més destacats que il·lustren la gènesi i evolució d’una cultura insular poderosa, original i imaginativa. La cronologia de la candidatura abasta des de la irrupció de les construccions ciclòpies, devers el 1600 aC, fins al seu ocàs amb l’inici de la romanització, l’any 123 aC.
Menorca Talaiòtica es presenta com una candidatura que inclou nou àmbits o territoris de l’illa de Menorca. És el que s’anomena un bé seriat, és a dir, un bé format per un seguit d’elements anomenats components. Els components de la candidatura han estat seleccionats principalment per dos motius: d’una banda, alberguen les millors representacions de l’arquitectura ciclòpia i de la cultura talaiòtica de Menorca.
De l’altra, inclouen els paisatges associats més ben conservats que fan costat als monuments i mantenen l’esperit de cada lloc des de la prehistòria. Tots són exemples excepcionals de paisatges arqueològics o monumentals vius. No obstant això, cal ressaltar que l’excepcionalitat i el valor universal del bé s’expressa considerant tots els components com un conjunt.
Component 1
Plans de Ciutadella Naveta des Tudons, Torretrencada i Torrellafuda
Aquesta àrea situada a l’oest de Menorca alberga, des de la prehistòria fins al present, els sòls més cobejats per a l’aprofitament agrícola i ramader. Constitueix un lloc d’una alta densitat en termes arqueològics, on s’han inventariat 36 jaciments a 440 ha.
Inclou la naveta des Tudons, el monument més representatiu i més ben conservat d’aquest tipus de construccions funeràries, a més d’incorporar els vestigis de dos importants poblats talaiòtics: Torrellafuda i Torretrencada.
Els vestigis arqueològics articulen aquí un excepcional paisatge monumental prehistòric totalment integrat en el paisatge agrícola viu, que exemplifica l’harmònica convivència dels monuments amb els usos tradicionals a través de la història.
Component 2
Àrea sud-oest Son Catlar, aiguamoll de Son Saura i penya-segats costaners del sud
El component presenta un paisatge ben conservat que il·lustra els patrons d’assentament i usos prehistòrics del territori i inclou aiguamolls i penyasegats costaners. Destaca per la seva singularitat i elevat valor ecològic l’aiguamoll del prat de Son Saura, un espai natural que ha estat en ús des de la prehistòria per a activitats agropastorals i l’obtenció de recursos bàsics.
En aquest espai de 546 ha han estat catalogats 34 jaciments arqueològics. El component alberga vuit talaiots. Es localitzen també els vestigis de vuit assentaments prehistòrics, dos dels quals es corresponen amb restes d’hàbitat del període naviforme (Son Saura i la Cova).
Malgrat això, el poblat prehistòric que presideix aquest component és Son Catlar, un dels conjunts monumentals més emblemàtics de Menorca. És conegut per l’espectacular murada que l’envolta, aixecada en el talaiòtic final, i les seves torres presenten trets que evidencien un procés d’hibridació cultural punicotalaiòtica. A Son Catlar es troba el recinte de taula més gran dels que es coneixen a Menorca, que fins i tot disposa de dues entrades. El conjunt aporta múltiples evidències materials sobre la forma de vida i els costums dels seus pobladors i obre una finestra excepcional al coneixement d’aquestes comunitats prehistòriques.
Component 3
Àrea del migjorn occidental Son Mercer de Baix i Cova des Pas
Aquest component es desplega entre els barrancs de Trebalúger i Son Fideu, a la zona central del migjorn menorquí, amb una mostra excepcional de penya-segats d’interior i coves utilitzades pels prehistòrics com a recintes funeraris. Representa un magnífic exemple de paisatge natural i arqueològic i constitueix un singular laboratori de l’evolució cultural i natural.
Dels 24 jaciments inventariats en aquesta àrea de 107 ha, destaca la cova des Pas, on s’han localitzat múltiples restes de materials (alguns únics i exclusius de Menorca) associats als rituals d’enterrament col·lectiu practicats entre el 1200 i el 800 aC. Alberga excepcionals mostres de navetes d’habitació que marquen el pas del període constructiu megalític al ciclopi, per la qual cosa representa un enclavament de referència en la gènesi d’aquesta cultura prehistòrica insular. Destaca el poblat de navetes d’habitació de Son Mercer de Baix, on trobam l’únic cas documentat de naveta d’habitació amb coberta de pedra, l’anomenada cova des Moro.
Component 4
Àrea de barrancs del centre-sud Sant Agustí, Galliner de Madona i Prat de Son Bou
El component 4 s’estén entre els barrancs de Torrevella i Son Boter, a la zona central del migjorn menorquí, una àrea amb una gran geodiversitat, biodiversitat i magnífiques mostres de l’agroecosistema tradicional menorquí. Entre els dos barrancs que delimiten el component trobam més de 40 coves sepulcrals de diferents tipologies i períodes. Entre aquestes, destaca la cova des Coloms, on a començament del s. xx es van trobar importants materials del període talaiòtic, com les conegudes astes de bou fabricades en bronze. Amb una gran densitat en termes arqueològics i assentaments talaiòtics, en aquest territori es comptabilitzen 63 jaciments en un espai de 667 ha.
Els principals poblats talaiòtics són Sant Agustí Vell, Torrenova d’en Jordi Marc, Santa Clara i Binicodrell de Baix. Aquest és el component amb un major nombre, diversitat tipològica i originalitat de talaiots, i exemplifica la importància d’aquestes construccions en la monumentalització i articulació del paisatge talaiòtic. Destaca el famós talaiot “de ses bigues de mata” de Sant Agustí, que conserva l’embigat d’ullastre original, de més de 3.000 anys d’antiguitat.
Component 5
Àrea entre els barrancs de Torrevella i Cala en Porter Torre d’en Galmés, Na Comerma de Sa Garita, Ses Roques Llises
Localitzat íntegrament al municipi d’Alaior, està delimitat pels barrancs de Torrevella i de Cala en Porter. Presidit pel gran poblat de Torre d’en Galmés, en aquest component de 632 ha s’han inventariat 25 jaciments arqueològics en un paisatge molt poc alterat des de la prehistòria.
Torre d’en Galmés és el poblat prehistòric més ben conservat de Menorca, amb la certesa que va estar poblat des del començament del període naviforme (1600 aC) fins a l’època medieval. Som davant un dels grans poblats talaiòtics amb la millor i més nombrosa representació de les monumentals cases circulars. A més, té tres espectaculars talaiots, quatre hipogeus i un excepcional recinte de taula.
Aquest recinte és un dels més ben conservats de l’illa i permet recrear el paisatge terrestre i celeste que, des d’aquest mateix punt, observaven els pobladors del talaiòtic final durant la celebració dels seus rituals. Aquí és on es posa de manifest de forma més clara l’estreta relació de la cultura talaiòtica amb el firmament. Acull també una excel·lent mostra d’elements de la seva singular cultura de l’aigua. El sepulcre megalític de ses Roques Llises, el més ben conservat de les Balears, és l’element funerari més significatiu d’aquest component. Representa la millor evidència de les primeres construccions megalítiques precedents a l’arquitectura ciclòpia.
Encara que cronològicament sigui previ a l’arquitectura ciclòpia, la seva orientació astronòmica té continuïtat en monuments funeraris posteriors com les navetes d’enterrament.
Component 6
Àrea sud-est – Alaior Calescoves, Torralba d’en Salort, So na Caçana, Rafal Rubí
Aquest component es desplega des de la desembocadura dels barrancs que convergeixen a Calescoves (Biniedrís i Son Domingo) i arriba fins a la plana poc accidentada del sud-est del migjorn menorquí. En aquest àmbit de 502 ha s’han inventariat 57 llocs arqueològics, amb quatre poblats talaiòtics i restes de cinc assentaments de menor envergadura. Calescoves, Torralba d’en Salort, So na Caçana i Rafal Rubí són els punts més destacats.
A Torralba d’en Salort trobam el recinte de taula més ben conservat i més espectacular de l’illa, a més de dos talaiots de planta circular, una sala hipòstila, una cabana de planta circular i un conjunt de coves artificials d’enterrament. Aquest és un dels pocs llocs on conviuen tres tipus de construccions ciclòpies representatives de cada període: naviforme, talaiòtic i talaiòtic final.
El jaciment de So na Caçana té una característica insòlita, ja que és l’únic de tot Menorca amb dos recintes de taula. Tenint també en compte els seus dos talaiots de tipologia poc ortodoxa, els investigadors han arribat a la conclusió que l’enclavament va ser un santuari, a més d’un poblat amb cases circulars del talaiòtic final. Pel que fa al món dels morts, en aquest component es troba Calescoves, la necròpolis més extensa de l’illa, amb més de 90 coves artificials i escenari dels rituals funeraris dels prehistòrics durant 1.500 anys. D’altra banda, Rafal Rubí és un dels pocs llocs que alberguen dues navetes d’enterrament.
Component 7
Àrea sud-est – Maó Talatí de Dalt, Torelló, Cornia Nou
Aquest component està situat molt a prop de l’àmbit urbà de Maó, al sud-oest del municipi. Malgrat la proximitat a l’urbs, constitueix un espai representatiu del tradicional mosaic agroforestal menorquí. A les seves 104 ha s’han inventariat 13 llocs arqueològics, entre els quals destaquen Talatí de Dalt, Torelló i Cornia Nou.
El poblat de Talatí presenta dos talaiots i un recinte de taula singular, amb una pilastra enderrocada que va quedar recolzada en el capitell de la taula, una imatge icònica de l’illa. Els diversos cercles, exclusius de Menorca, i la millor representació d’un espai pavimentat completen aquest poblat tan singular.
A Cornia Nou trobam dos talaiots de la fase inicial del període talaiòtic, caracteritzada per la irrupció d’aquestes edificacions i quan van aconseguir major monumentalitat. Aquí s’han trobat evidències de l’organització social d’aquestes comunitats i de la gestió de les seves produccions agrícoles i de l’aigua.
Els talaiots tan monumentals d’aquest component, com el de Torelló, són el millor exemple de la fase inicial d’aquestes construccions, les més espectaculars i testimoni excepcional de l’esforç colossal dels talaiòtics per aixecar-les.
Component 8
Poblat de Trepucó
Aquest és el component de menors dimensions, prop de 5 ha, ja que se circumscriu als vestigis del gran poblat talaiòtic de Trepucó, a la zona de Maó-es Castell. Trepucó va ser un dels poblats més importants de Menorca, molt semblant en extensió al de Torre d’en Galmés. Inclou dos talaiots, un dels quals és el més ample de les Illes Balears, i un monumental recinte de taula.
Les excavacions de Margaret Murray el 1930 van aportar les primeres evidències de l’ús religiós i ritual d’aquests recintes únics al món. Amb gairebé 5 m d’alçada, la taula de Trepucó és la més alta i espectacular de Menorca. El jaciment integra també un interessant conjunt de cases circulars talaiòtiques. Visita obligada de viatgers il·lustres i erudits ja en el segle xix, aquest poblat va ser el primer jaciment excavat científicament a l’època moderna, fet que va marcar l’obertura de la prehistòria de Menorca a l’arqueologia.
Component 9
Àrea nord-oest de tramuntana Sa Torreta, Albufera des Grau, Illa d’en Colom
El territori del component engloba una porció del nord-est insular i l’illa d’en Colom, ubicat en un espai d’extraordinari interès ecològic com és el Parc Natural de s’Albufera des Grau. En 524 ha s’han inventariat 28 jaciments, entre els quals destaquen dos poblats talaiòtics (sa Torreta de Tramuntana i Morellet) i la mina de coure prehistòrica de sa Mitja Lluna, a l’illa d’en Colom. Sa Mitja Lluna és l’única mina prehistòrica coneguda a les Illes Balears i una de les poques que es conserven sense alteracions posteriors al sud d’Europa. Un cas excepcional per al coneixement de les societats de l’edat del bronze a la Mediterrània i un exemple fantàstic de la tecnologia minera prehistòrica.
Pel que fa a sa Torreta de Tramuntana, és el poblat de referència del nord de l’illa. Conserva un talaiot, un recinte de taula i restes de cases circulars, i al sud-est, restes d’una naveta d’enterrament, diversos hipogeus i coves naturals d’enterrament. Aquest component és representatiu del poblament prehistòric del nord de l’illa i és testimoni del procés d’ocupació i adaptació humana a un territori en condicions extremes.