Les cabres assilvestrades endarrereixen la recuperació del bosc afectat pel gran incendi que es va originar avui fa 10 anys

Avui es compleix el desè aniversari del gran incendi forestal que el 26 de juliol de 2013 va afectar gairebé 2.500 hectàrees, principalment al municipi d’Andratx, però també a Estellencs i Calvià, a la zona Sud de la Serra de Tramuntana. Les seves conseqüències són encara avui ben visibles i la regeneració del bosc es complica a causa de la presència massiva de cabres, que consumeixen qualsevol brot tendre que hi apareix.

Un total de 32 mitjans aeris i més de 400 persones varen treballar a les tasques d’extinció durant dues setmanes, fins que el 13 d’agost es va donar l’incendi per extingit. El foc va afectar 858 hectàrees de superfície boscosa arbrada (sobretot pinar, però també alzinar), essent la resta principalment matollar de càrritx o altres formacions arbustives o sense arbres.

Una vegada el foc es va donar per extingit, varen començar les tasques de restauració, la finalitat de les quals va ser garantir la seguretat per a persones i béns, fer el control i la prevenció dels processos erosius i aparició de plagues, regenerar la coberta vegetal en casos concrets, protegir o recuperar espècies vegetals concretes, i sensibilitzar sobre autoprotecció i cultura dels rics a la població.

Voluntariat

A més, van existir diferents iniciatives de participació ciutadana, amb més de 1.000 persones fent tasques de col·laboració i 510.000 euros recaptats per aportacions econòmiques voluntàries, que juntament amb el pressupost aportat per l’aleshores Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i també pel Ministeri de Medi Ambient, varen sumar un total d’1.360.000 euros de finançament, segons ha recordat el propi executiu balear en un comunicat on es recorda aquella data.

En aquest sentit, es varen executar actuacions en unes 30 hectàrees per garantir la seguretat, en les quals es varen retirar els arbres amb risc de caure sobre la xarxa viària principal, sobre habitatges, infraestructures o zones d’elevat ús públic. Pel que fa a la prevenció dels processos erosius en les zones més vulnerables, es va actuar en unes 300 hectàrees, processant les restes llenyoses cremades per tal de minimitzar el risc d’erosió per pluja i per tal de generar una aportació futura de matèria orgànica al sòl afectat per l’incendi.

Amb la “lliçó apresa”

Segons Ana Torres, directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, la “lliçó apresa” va ser que en un gran incendi forestal com el d’Andratx, encara que la fase d’extinció és la resposta immediata, “la millor estratègia per a combatre els grans incendis forestals és sempre la prevenció”. Per això, assenyala Torres, “resulta essencial haver treballat prèviament en la gestió forestal de les zones vulnerables i en la sensibilització de la cultura del risc en la població”.

D’aquesta manera, Torres assenyala que “amb l’actual escenari de canvi climàtic, amb estius de sequera extrema i onades de calor recurrents, es preveuen incendis més extensos, més intensos i més perillosos”, com ens remarquen des del Servei de Gestió Forestal de la Conselleria.

Recuperació de la superfície arbrada

Una dècada després, aproximadament el 70% de la superfície arbrada afectada (que estava recoberta principalment de pinar), presenta una bona regeneració natural, amb densitats variables segons la zona en funció de l’estat al moment del foc. Per tant, s’estima que en uns anys més ja podrem parlar de bosc adult, ja que actualment els nous exemplars són encara de mida petita.

Per contra, tota la part no arbrada, la qual que ocupa la major part de la superfície cremada, i recuperada molt ràpidament després de l’incendi per la seva capacitat rebrotadora, encara és un paisatge bastant erm, donada la recurrència de grans incendis (bona part d’aquesta zona es va veure afectada per l’incendi de La Trapa de 1994). Reforestar aquesta part resulta molt complex i dificultós per la presència de cabra domèstica assilvestrada, l’orografia complexa i l’elevada pedregositat i superfície rocosa existent.

Per altra banda, resulta essencial que els habitatges i infraestructures ubicades en zona forestal, com algunes de les que van quedar parcialment afectades durant el gran incendi, realitzin les franges de prevenció i autoprotecció obligatòries, de cara al fet que siguin defensables i segures en cas d’incendi forestal.