Guillem Puig

 

249 Articles Published | Follow:
Arriben les Verges i el temps de fer i menjar bunyols
Borratxons i cols de cabdell, lluitant contra l’oblit
Atzeroles, pomes exòtiques en miniatura
El caqui, del Japó a ca nostra
Rafel Matamales: “El Tramuntanasaure és un més dels animals del Permià que hem descobert”
Toni Rullán Martínez -50- és l’actual siquier de la Font de s’Ullet, una font que, juntament amb la Font de s’Olla, són els dos aqüífers de referència de la vall de Sóller, una vall que compta amb més d’un centenar de fonts que s’encarreguen de dotar d’aigua els habitants i conreus de la Vall dels tarongers. Rullán ha passat per diversos oficis –reposador/carnisser al SYP, venedor de pinsos a la Cooperativa, encarregat al SUMA- abans de ser siquier, una professió on ha trobat l’estabilitat i el plaer de dedicar-se a una feina vital per als conreus de Sóller que li permet un estret contacte amb els pagesos de la vall a través de l’administració de l’aigua de la Font de s’Ullet. Pregunta.- Des de quan fa de siquier? Resposta.- Des de fa set anys. Curiosament fou en Xim “Creveta”, siquier de la Font de s’Olla, qui em va oferir la possibilitat de treballar-hi. Vaig mantenir una entrevista amb Miquel Soler, president en aquell moment del Sindicat de Regants, i vaig acabar aconseguint la feina. No me’n penedesc gens d’aquesta decisió. P.-Vostè és el siquier de la Font de s’Ullet. Què ens pot dir d’aquesta font? R.- És una de les font més importants de la vall, una font el gorg de la qual es troba a les tanques de Can Serra, a la zona de l’Institut. La primera girada està situada a la confluència dels carrers Bolla i Rullan i presenta un aspecte impressionant amb unes arcades de pedra antigues dignes de conèixer. És una font que compta amb més de 250 regants que es caracteritza per comptar amb dues tirades importants: una primera que va des del bar Molino fins a Can Rave i que continua amb dos trams -un, fins a la zona del col.legi Es Puig; i l’altre, que arriba fins a Can Tamany-; i la segona que va des del bar Molino fins a l’Hospici, passant pel carrer de la Lluna. P.- Què és el més complicat a l’hora de fer de siquier? R.- Realment, no hi ha res complicat: el més important és mantenir l’ordre perquè tothom tengui aigua. Si l’aigua arriba a lloc, la gent no es queixa: en aquest sentit cal remarcar que aquest fet depèn de les pluges de l’any; per exemple: enguany, som a l’agost i el cabal de la síquia és bo pel temps en què estam, però record que el 2019 per aquest temps la síquia només duia quatre dits d’aigua. P.- La gent el controla? R.- La gent confia molt en mi i no em controla. És important tenir mà esquerra i estar ben organitzat: procur sempre que puc donar l’aigua els matins a la gent que encara rega amb càvec -sol ser gent major- i els horabaixes dedicar-los a omplir els safareigs. Si ajudes als pagesos, ells et respecten. P.- Quina és la fracció d’aigua mínima i màxima que vostè distribueix? R.- Hi ha finques -trinxes- que compten amb dos minuts d’aigua, mentre que n’hi ha d’altres que compten amb quatre hores d’aigua. P.- Com va el cabal d’aigua, enguany? R.- Per ara va bé: arrib a baix de tot sense passar pena. Cal tenir present que els horts més allunyats -Can Tamany i el Garrigó , a la zona del Puig- compten amb aigua suficient per poder regar i això és interessant perquè quan hi ha poca aigua aquestes zones són les més perjudicades. P.- Quins són els principals problemes que presenta la Font de s’Ullet? R.- D’una banda la rompuda de tubs, i de l’altra els embussos, moltes vegades provocats per les arrels dels arbres. La gent sovint no recorda que hi ha d’haver una distància mínima entre els arbres i la síquia de dos metres. P.- La Font de s’Ullet està completament entubada? R.- No, podríem dir que un 85% ho està i el restant 15% no. Hi ha trams sense entubar on es veu córrer l’aigua que són emblemàtics per a Sóller: davant Can Det -lloc on la gent en pot beure perquè és potable-, la síquia de devora el bar Molino, les rentadores de devora Can Bac, la síquia Cas Sant o les rentadores de Can Rave. Sembla mentida però encara hi ha dones que utilitzen aquestes rentadores per rentar-hi la roba: sovint hi ha queixes per la mica de sabonera que fan, però gent dic als regants que no es poden queixar perquè aquesta gent té dret a emprar-les. Sempre els deman quina aigua prefereixen: aquesta amb una mica de sabó o la de la depuradora? I la resposta és més que evident. P.- La seva feina pateix de temporalitat? R.- Sí, treballam sis mesos: d’abril -quan començam a fer el manteniment de les síquies- a finals de setembre. Jo començ la jornada a les cinc del matí i faig feina fins a les 15 hores; tot i això, sempre duc el mòbil perquè la gent pugui contactar amb mi si hi ha algun problema. Per exemple, l’altra dia dinava i em telefonarem que una comporta s’havia desbordat i hi havia aigua per la carretera i vaig haver d’anar a solucionar-ho: això va amb la meva feina. P.- Ha tengut problemes de pas a l’hora de fer la seva feina? R.- Sí, en alguna ocasió. La gent no sap que el siquier per damunt la síquia ha de poder passar per tot. Normalment, sol passar amb la gent estrangera quan compra una finca: el primer que solen fer és tancar-ho tot, i després jo em trob amb portes i panys. He de dir que se sol solucionar aviat quan se’ls explica el cas. És veritat que, generalment, el siquier compta amb unes hores determinades per passar, i ningú no el pot aturar. P.- Conti’ns alguna anècdota? R.- N’hi ha moltes. Hi ha cases, com Can Mora des Vi al carrer de la Lluna que compten amb unes rentadores privades perquè la síquia hi passa per davall. L’altre dia de pagès em tocava donar l’agua a una finca el vespre i així ho vaig fer. L’endemà, l’amo em telefonà tot enfadat perquè la boia del seu safareig li indicava que no li havia duit l’aigua. Quan férem les comprovacions resulta que tenia una mànega foradada i que tenia l’hort de tomatigueres completament inundat. La gent se sol enfadar aviat, però igualment d’aviat després et demana disculpes. P.- És possible actualment comprar aigua de la Font de s’Ullet? R.- Si algú vol comprar aigua de la nostra font ha de trobar algú que ja en disposi que n’hi vulgui vendre. Si vols comprar aigua, la síquia ha de passar per ca teva o pel costat i, a més, t’has de fer càrrec de fer una arqueta per dur-la a lloc. P.- Creu que la gent és conscient de la manca d’aigua que patim? R.- No, la gent només se’n tem quan obre l’aixeta i no raja aigua. Hauríem de tractar el medi ambient com ho feien els nostres padrins. Avui en dia la gent ho vol tot de manera immediata i no valora el que costen les coes i l’agua és un bé escàs que moltes de vegades desaprofitam... i això és un problema molt seriós. La gent pensa que sempre hi haurà aigua: les persones majors -més que no el jovent- són les que ho tenen més clar: en aquest aspecte, és molt important comptar amb els horts ben nets per garantir el correcte fluir de l’aigua. P.- Per acabar, què els diria als negacionistes del canvi climàtic? R.- Que obrin els ulls i observin la deriva del nostre planeta. A Sóller mateix hi ha gent que té tarongers amb un esplet de taronges per collir que van al mercat a comprar una Fanta, i això no pot anar mai bé. Hem de tornar cap al consum raonable i a tenir cura de la natura i dels nostres horts.
Toni Rullan: “La Font de s’Ullet compta amb més de 250 regants que depenen de la seva aigua”
El fonoll marí, indispensable en un pa amb oli així com toca
L’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai, un any més, organitza la Nit dels Persèids, popularment coneguda com la nit de les Llàgrimes de Sant Llorenç. Des d’un indret privilegiat com és el Castell de Bellver, dissabte dia 5 d’agost, en companyia d’especialistes de l’IMCE, es va realitzar una primera sessió sobre la física dels meteors i les recomanacions per a poder gaudir autònomament la nit del 12 al 13 d’agost, coincidint amb el màxim d’aquesta pluja. Durant gairebé dos mil.lennis els humans hem pogut gaudir d’un fenomen astronòmic que es ve repetint certes nits del mes d’agost quan asseguts a la fresca ens dedicam a observar la volta del cel: la pluja d’estels. Al llarg de tota aquesta setmana té lloc un dels fenòmens astronòmics més apreciats: la pluja d’estels anomenada pluja dels Perseids, o més popularment les llàgrimes de Sant Llorenç. L’observació s’ha de realitzar mirant en direcció nord-est, a mitja alçada entre l’horitzó i el punt més alt del cel, just on es troba la constel.lació de Perseus -d’aquí, prove el nom de Perseids. Generalment, la pluja dels Perseids es produeix el 10 d’agost, coincidint amb el dia de Sant Llorenç, d’aquí prové el seu nom més popular. llàgrimes de Sant Llorenç. Fou en l’Edat Mitja i el Renaixement quan es començà a denominar a les Perseides amb el nom de Llàgrimes de Sant Llorenç degut a la coincidència amb la festivitat d’aquest sant; l’al.lusió a les llàgrimes es deu al fet que aquest sant va morir martiritzat: fou cremat en una foguera, més concretament sobre una graella; les llàgrimes són una clara al.lusió a aquest fet. Óbviament, les millors condicions per dur a terme l’observació de qualsevol pluja d’estels requereix que no hi hagi lluna i la menor quantitat de contaminació lumínica, així com la total absència de niguls. Els experts aconsellen veure la pluja d’estrelles de Sant Llorenç a simple vista, sense telescopi ni prismàtics, perquè cauen a molta velocitat Meteorits a l’atmosfera Quan un meteorit entra a l’atmosfera s’està movent a una velocitat d’uns cinquanta quilòmetres per segon; la rapidesa d’aquest moviment provoca que el material metàl.lic que forma el meteorit s’escalfi per la fricció amb l’atmosfera terrestre. El calor el posa incandescent i el gasifica, d’aquesta manera la incandescència provoca que el meteor pugui ésser visible a simple vista. Els experts calculen que en el cas de les Perseides es pogueren observar com queien entre 60 i 80 estrelles l’hora; tot i que en el moment de màxima intensitat fou possibole veure’n caure més de 150 l’hora. Tot i això, els científics han detectat que la intensitat de les Llàgrimes de Sant Llorenç va a menys d’any en any. Concretament, la pluja de les Perseides ve ocasionada per l’entrada en l’atmosfera de partícules provinents del cometa Swift-Tuttle: un cometa descobert l’any 1862 i que passa molt a la vora del nostre planeta cada 120 anys. Nit de desitjos És una creença molt arrelada en la nostra cultura popular que si es veu un estel fugaç s’ha de demanar un desig. Per aquest motiu molta gent sol observar el cel de les nits d’agost -època per a molts de vacances i temps lliure- a la caça d’estels fugaços que els permetin acumular desitjos. Sigui com sigui, les Llàgrimes de Sant LLorenç són tal vegada un dels fenòmens astronòmics més populars que ens permeten tot observant l’infinit adonarnos de la petitesa dels nostres desitjos.
Les Llàgrimes de Sant Llorenç, a punt d’arribar
Som en temps d’albergínies
La figuera de moro, natural de les Amèriques